Étienne Davignon (Budapest, 4 d'octubre de 1932 - Ixelles, 18 de maig de 2026) va ser un polític belga nascut a Hongria, que fou membre de la Comissió Europea entre 1977 i 1985.[1] El març del 2026, la justícia belga va decidir jutjar-lo per la seva complicitat en l’assassinat del líder independentista congolès Patrice Lumumba, el 1961. Davignon era l’únic viu dels 11 ciutadans belgues assenyalats en la denúncia per crims de guerra presentada el 2011 pels descendents de Lumumba, assassinat als 36 anys. La decisió d’asseure’l al banc dels acusats va arribar després de més de deu anys d’instrucció.[2]

Plantilla:Infotaula personaÉtienne Davignon
Imatge
(2024) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(mul) Étienne François Jacques Davignon Modifica el valor a Wikidata
4 octubre 1932 Modifica el valor a Wikidata
Budapest (Regne d'Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 maig 2026 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Ixelles (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
President Conferència Bilderberg
1999 – 2011
 Peter Alexander Rupert CaringtonHenri de Castries 
President Egmont - Royal Institute for International Relations
1988 
Comissari Europeu d'Energia
1981 – 1985
Membre del gabinet: Comissió Thorn
Comissari Europeu del Mercat Interior i Serveis
1977 – 1981
Membre del gabinet: Comissió Jenkins
Comissari Europeu de Fiscalitat, Unió Duanera, Auditoria i Lluita contra el frau
1977 – 1981
Membre del gabinet: Comissió Jenkins
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat catòlica de Lovaina - ciències del dret
Universitat Saint-Louis de Brussel·les - ciències del dret Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresari (1985–), diplomàtic (1959–1976), autor, funcionari de nivell superior, funcionari, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitEls Compromesos Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
TítolComte Davignon (2017–)
Vescompte Davignon (1965–2017) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaD´Avignon Modifica el valor a Wikidata
ParellaAntoinette Spaak (valor desconegut–2020) Modifica el valor a Wikidata
ParesJacques-Henri-Charles-François Davignon Modifica el valor a Wikidata  i Jacqueline de Liedekerke de Pailhe Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm2828286 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

De ben petit es traslladà amb la seva família a Bèlgica, on va estudiar dret a la Universitat de Lovaina, en la qual es doctorà. Entre 1989 i 2001 fou director del banc Société Générale de Belgique i, posteriorment, va ser vicepresident de Suez-Tractebel, filial de Suez Environnement.

El 1959 fou nomenat agregat del Ministeri d'Afers Exteriors de Bèlgica per part de Paul-Henri Spaak, en aquells moments era el ministre responsable d'aquest ministeri. Continuà en aquest càrrec fins al 1965, sempre com a membre independent.

Entre 1974 i 1977 fou nomenat president de l'Agència Internacional de l'Energia. Aquest últim any fou nomenat membre de la Comissió Jenkins, en la qual fou Comissari Europeu de Mercat Interior, Unió Aduanera i Afers Industrials. L'any 1981, en la formació de la Comissió Thorn, fou nomenat Comissari Europeu d'Energia, conservant així mateix la cartera d'Afers Industrials. Després d'haver participat en la Conferència Bilderberg des de l'any 1974, el 1999 fou nomenat president honorífic d'aquesta organització.

Referències

modifica
  1. «Fallece el exvicepresidente de la Comisión Europea Etienne Davignon a los 93 años» (en castellà). Swissinfo, 18-05-2026. [Consulta: 19 maig 2026].
  2. Boix, Arnau. «Mor Étienne Davignon, exvicepresident de la Comissió Europea». El Punt Avui, 18-05-2026. [Consulta: 19 maig 2026].

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica



Precedit per:
Finn Olav Gundelach
Comissari Europeu de Mercat Interior
19771981
Succeït per:
Karl-Heinz Narjes
Precedit per:
Finn Olav Gundelach
Comissari Europeu d'Unió Aduanera
19771981
Succeït per:
Arthur Francis Cockfield
Precedit per:
Altiero Spinelli
Comissari Europeu d'Afers Industrials
19771985
Succeït per:
Karl-Heinz Narjes
Precedit per:
Guido Brunner
Comissari Europeu d'Energia
19811985
Succeït per:
Nicolas Mosar