Charles Émile Picard
Charles Émile Picard (francès: Émile Picard) (París, 24 de juliol de 1856 - París, 11 de desembre de 1941) va ser un matemàtic francès i membre de l'Acadèmia Francesa.
Biografia
modificaPicard era fill del gerent d'una sederia que va morir durant el setge de París de 1870-71.[1] Va ser escolaritzat al Liceu Napoleon (actualment Liceu Henri IV) on obtenia notes excel·lents en grec, llatí i història, fins que als quinze anys va descobrir l'àlgebra i es va sentir fortament atret per la matèria.[2] El 1874 va ser admès a l'École Normale Supérieure en la qual es va graduar el 1877 i, després d'un any addicional d'estudis, va obtenir el doctorat en matemàtiques.[3]
Després d'un curs com eventual a la universitat de París, va ser nomenat professor de la universitat de Tolosa de Llenguadoc. El 1881 va retornar a la universitat de París per a ser professor de mecànica racional.[4] Ja no va deixar aquesta institució fins la seva jubilació el 1937. A partir de 1886 va ser professor de càlcul integral i diferencial i a partir de 1897 d'àlgebra i anàlisi superiors.[5] Simultàniament, també va ser professor de l'École Centrale de Paris.
El 1881 es va casar amb una filla de Charles Hermite i nora de Joseph Bertrand.[6]
A partir de la Primera Guerra Mundial, en la que va perdre un fill ferit en acció militar, va ser secretari perpetu de l'Acadèmia Francesa de les Ciències, fins a la seva mort el 1941. Va rebre nombroses premis i guardons per la seva obra, entre els quals el Premi Poncelet, la Medalla Mittag-Leffler o la Gran Creu de la Legió d'Honor,[7] així com varis doctorats honoris causa.[8]
La seva obra és molt extensa: més de 250 articles científics i una dotzena llarga de llibres publicats.[9] En els seus inicis es va dedicar a la geometria algebraica,[10] introduint idees fonamentals per al seu desenvolupament.[11] Però també va tractar una ampla gama de temes, incloent questions d'història i filosofia, sobre la finalitat i l'objecte de la ciència i de les matemàtiques.[12] Juntament amb el seu contemporani Henri Poincaré va ser un dels introductors de la teoria de la relativitat a França.[13]
Obres
modifica- 1877 Application de la Théorie des complexes linéaires à l'Étude des surfaces et des Courbes gauches
- 1891-1896 Traité d'analyse en tres volums
- 1897 Oeuvres mathématiques d'Évariste Galois, edició comentada de les obres de Galois
- 1897-1906 Théorie des fonctions algébriques de deux variables Indépendantes, en col·laboració amb Georges Simart, en dos volums
- 1900 Science
- 1902 Quelques Réflexions sur la mécanique, suivies d'une première leçon de Dynamique
- 1905 Sur le développement de l'analyse et ses rapports aux diverses sciences
- 1905 La science moderne et son état Actuel
- 1909 De la méthode dans les sciences
- 1913 L'oeuvre d'Henri Poincaré
- 1916 L'histoire des sciences et les prétentions de la science allemande
- 1917 Notice historique sur Gaston Darboux
- 1917 les sciences mathématiques en França depuis un demi-siècle
- 1921 La Théorie de la relativité et ses applications à l'Astronomie
- 1922 Discours et Mélanges
- 1922 La vie et l'oeuvre de Pierre Duhem
- 1924 Les theories de l'Optique et l'oeuvre d'Hippolyte Fizeau
- 1924 Pascal mathématicien et physicien
- 1924 Mélanges de mathématiques et de physique
- 1928 Leçons sud Quelques types simples d'equation aux Dérives partielles, avec des applications à la physique mathématique
- 1928 Selecta: cinquantenaire scientifique d'Émile Picard
- 1929 Leçons sur Quelques problèmes aux límits de la Théorie des equations différentielles
- 1929 Leçons sur Quelques equations fonctionnelles, avec des applications à diversos problemes d'analyse et de physique mathématique
- 1930 Un coup d'œil sur l'histoire des sciences et des theories Physique
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Agarwal i Sen, 2014, p. 309.
- ↑ Hadamard, 1942, p. 129.
- ↑ Hadamard, 1943, p. 114.
- ↑ Paty, 1987, p. 172.
- ↑ Hadamard, 1943, p. 115.
- ↑ Auvin i Goldstein, 2014, p. 131.
- ↑ Marshall, 1999, p. 2995.
- ↑ Agarwal i Sen, 2014, p. 309-310.
- ↑ Lebon, 1910, p. 1 i ss.
- ↑ Houzel, 1991, p. 245 i ss.
- ↑ Houzel, 1991, p. 271.
- ↑ Auvin i Goldstein, 2014, p. 144.
- ↑ Paty, 1987, p. 137.
Bibliografia
modifica- Agarwal, Ravi; Sen, Syamal. «Charles Emile Picard (1856-1941)». A: Creators of Mathematical and Computational Sciences (en anglès). Springer, 2014, p. 309-310. ISBN 978-3-319-10869-8.
- Auvin, David; Goldstein, Hélêne. «The Total War of Paris Mathematicians». A: David Aubin, Catherine Goldstein (eds.). The War of Guns and Mathematics (en anglès). American Mathematical Society, 2014, p. 125-178. ISBN 978-1-4704-1469-6.
- Hadamard, J. «Émile Picard, 1856-1941» (en anglès). Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, Vol. 4, Num. 11, 1942, p. 129-150. DOI: 10.1098/rsbm.1942.0012. ISSN: 0080-4606.
- Hadamard, J. «Émile Picard» (en francès). Journal of the London Mathematical Society, Vol. 18, Num. 2, 1943, p. 114-128. DOI: 10.1112/jlms/s1-18.2.114. ISSN: 1469-7750.
- Houzel, Christian «Aux origines de la géométrie algébrique : les travaux de Picard sur les surfaces (1884-1905)» (en francès). Cahiers d'histoire et de philosophie des sciences, Num. 34, 1991, p. 243-276. ISSN: 0753-6712.
- Lebon, Ernest. Émile Picard: biographie, bibliographie analytique des écrits (en francès). Gauthier Vilars, 1910.
- Marshall, Lyndon. «Emile Picard». A: Frank Northen Magill (ed.). Dictionary of World Biography: The 20th century, O-Z (en anglès). Routledge, 1999, p. 2994-2996. ISBN 0-89356-323-4.
- Paty, Michel. «The Scientific Reception of Relativity in France». A: T.F Glick (ed.). The Comparative Reception of Relativity (en anglès). Reidel Publishing, 1987, p. 113-168. ISBN 978-94-010-8223-5.
Enllaços externs
modifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Charles Émile Picard» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Felix, Lucienne. «Picard, Charles Émile» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 19 juny 2018].
- «Charles-Émile Picard» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2004. [Consulta: 19 juny 2018].