Víctima
Una víctima és una persona o animal que sofreix algun dany, especialment la mort, a causa d'una violència o un esdeveniment malaurat, com ara delictes, negligències, epidèmies, guerres o desastres naturals[1]

El mot prové del llatí uictima, que significa la persona o l'animal, matat en un sacrifici religiós.[2][3] Qui assisteix el sacerdot en els sacrificis és el victimari.[4]
Un cas particular n'és la víctima expiatòria, o boc expiatori, que pot ser una persona o grup a qui hom atribueix responsabilitat o falta per la qual no és gaire o gens culpable.
Categories
modificaPsicologia
modificaEl victimisme és l'actitud d'una persona que es considera com víctima de malifetes no reals, o qui responsabilitza sense justificació altri dels malifetes que li cauen damunt.[5] En l'anàlisi transaccional la víctima és un dels actors del triangle dramàtic víctima-perseguidora-rescatadora.[6]
Dret penal
modificaEn dret penal la víctima és la persona física que sofreix un dany provocat per un subjecte. El dany pot ser físic, moral, material o psicològic. Es pot ser víctima de delictes que no hagin produït un dany corporal físic com un robatori o una estafa, sent llavors el dany merament patrimonial. En general, el delicte aparella dany moral al dany material sofert.
El condemnat per un delicte ha de rescabalar els danys causats a la víctima, i quan no és possible revertir el dany, ha de ser substituït per una indemnització.
Causes
modificaAlguns àmbits o contextos en els quals es poden produir víctimes o supervivents són qualsevol abús de poder o acte violent, els conflictes armats, els accidents de tota mena i els desastres naturals, per exemple.
En el cas particular de la violència de gènere i la violència masclista, les persones afectades prefereixen els termes assassinada, si com a conseqüència d'aquesta ha mort, o bé supervivent, si ha aconseguit o mentre aconsegueix sobreviure.
Guerra
modificaA la societat occidental actual s'empra l'expressió "conflicte armat" com a eufemisme polític per a evitar l'ús de la paraula guerra. Tècnicament, es defineix com a qualsevol enfrontament protagonitzat per grups humans de diferent índole que, utilitzant armes o altres mitjans de destrucció, provoquen més de cent víctimes en un any.[7]
En guerra, es considera com a víctima els ferits i morts d'una acció, siguin civils o militars, a més de totes les persones que pateixen segrests, tortures, violacions, els que perden família i estimats, o la casa i altres danys psicològics.
Desastres naturals
modificaIgual que en la guerra, es denomina víctimes d'un desastre natural (terratrèmol, sisme submarí, erupció volcànica, etc.) a aquells amb danys corporals, ja siguin ferits o morts, encara que en molts casos s'utilitza víctima per referir-se exclusivament als morts.
En aquests casos, els que reben perjudicis de caràcter patrimonial reben la denominació de damnificats.
Masclisme
modificaEn les violències masclistes inclou no sols les dones que pateixen els efectes de les diferents formes de violència i d'assetjament, sinó altres persones del seu entorn que també en són objecte. Es parla de víctimes secundàries quan la violència masclista s'estén a les persones de la família, amistats o entorn laboral que estan ajudant la víctima, a les quals l'agressor pot assetjar o intimidar perquè deixin de fer-ho. Es parla de víctimes vicàries per fer referència a les persones víctimes de violència vicària, que és aquella forma de violència en què es perjudica la dona danyant les persones més preuades per a ella com poden ser les seves filles i fills, progenitors, germanes, etc. D'aquesta manera el maltractador espera continuar obligant la dona a cedir i tolerar les seves peticions o bé, deixant-la viva, perpetuar el maltractament assegurant un dany permanent i irreversible. El terme violència vicària el va encunyar en primera instància la psicòloga Sonia Vaccaro fa gairebé una dècada. El concepte fa referència a la concepció de «vicari», que significa la substitució d'un individu per un altre en l'exercici d'una funció.[8]
Impacte i conseqüències
modificaEls efectes poden ser conseqüències materials, físiques, psicològiques i psicosocials, incloent una disminució o destrucció de la confiança, sensació d'inseguretat i sentiments d'impotència, vulnerabilitat i pèrdua de control.
Resiliència
modificaUna víctima pateix un procés de dol que segueix les seves mateixes fases. Comença per una fase de xoc o impacte durant el mment de l'event, el cos primer pren estat d'alerta seguit d'una etapa de resistència. Després de l'etapa post-shock hauria d'haver una a la qual l'event es processa i d'alguna manera es digereix.
Victimologia
modificaLa victimologia és l'estudi multidisciplinari (mèdic, psicològic, social, jurídic i polític) de la víctima i el seu paper en el fet delictiu, incloent les causes per les quals determinades persones són víctima d'un delicte o una altra causa i de com l'estil de vida comporta una major o menor probabilitat que una determinada persona sigui víctima d'aquesta. El camp de la victimologia inclou o pot incloure, en funció dels diferents autors, un gran nombre de disciplines o matèries, com ara: sociologia, psicologia, dret penal i criminologia. L'estudi de les víctimes pot realitzar des de la perspectiva d'una víctima en particular o des d'un punt de vista epistemològic analitzant les causes per les que grups d'individus són més o menys susceptibles de resultar afectades.
Referències
modifica- ↑ «víctima». Gran Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 desembre 2025].
- ↑ Seva i Llinares, Antoni (ed.). «uictima». A: Diccionari Llatí-Català. 2007. Barcelona: Grup Enciclopèdia, 1993, p. 15665. ISBN 978-84-7739-631-4.
- ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «víctima». A: Diccionari etimològic. 4a edició 2004, 1996, p. 969. ISBN 9788441225169.
- ↑ «victimari». Gran Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 desembre 2025].
- ↑ «victimisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Drama Triangle: The 3 Faces of Victim, de Lynne Forrest Arxivat 2011-09-30 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Informe sobre conflictos, derechos humanos y construcción de paz. Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona, Editorial Icària, 2005. (castellà)
- ↑ Iribarren, Teresa; Gatell Perez, Montserrat; Serrano-Muñoz, Jordi; CLUA i FAINÉ, Montserrat. «Literatura i violències masclistes. Guia per a treballs acadèmics». Edizioni Ca' Foscari (CC-BY), 2024. DOI: 10.30687/978-88-6969-747-0. [Consulta: 8 gener 2024].
Enllaços externs
modifica- Víctimes i transacció de penes Arxivat 2009-02-01 a Wayback Machine., per José Carlos Herrán
- Victimologia per Juan Pablo Galeano Rey