Vicente Romero Girón

Vicente Romero Girón (Valdeolivas, 21 de gener de 1835 - Madrid, 10 de gener de 1900) va ser un advocat, periodista i polític espanyol, va ser ministre de Gracia i Justícia durant el regnat d'Alfons XII i ministre d'Ultramar i de Foment durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.

Vicente Romero Girón

Retrat de Romero Girón a Nuevo Mundo
Biografia
Naixement	21 gener 1835 Valdeolivas (província de Conca)
Mort	10 gener 1900 (64 anys) Madrid
Sepultura	cementiri de San Isidro
Ministre de Foment d'Espanya
10 febrer 1899 – 4 març 1899 ← Germán Gamazo y Calvo – Raimundo Fernández Villaverde →
Ministre d'Ultramar
18 maig 1898 – 4 març 1899 ← Segismundo Moret y Prendergast – Raimundo Fernández Villaverde →
President del Consell d'Estat
3 novembre 1897 – 29 març 1899 ← Antonio María Fabié – Manuel Aguirre de Tejada →
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (Medalla 15)
13 maig 1890 – 10 gener 1900 (vacant de treball) ← Santiago Diego-Madrazo Arroyo – José Canalejas →
President de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació
1890 – 1890 ← Francisco Silvela y de Le Villeuze – Joaquín López Puigcerver →
Senador vitalici d'Espanya
25 abril 1886 – 10 gener 1900
Ministre de Gràcia i Justícia
9 gener 1883 – 13 octubre 1883 ← Manuel Alonso Martínez – Aureliano Linares Rivas →
Senador del Regne
2 febrer 1881 – 25 abril 1886 Circumscripció electoral: Conca
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
12 abril 1871 – 22 març 1873 Circumscripció electoral: Motilla del Palancar
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
16 febrer 1869 – 12 abril 1871 Circumscripció electoral: Conca
Dades personals
Formació	Universitat de Madrid
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Advocat, periodista
Partit	Partit Liberal
Membre de	Institut de droit international (1891–) Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació
Premis
(1890)  Gran Creu del Mèrit Naval amb distintiu blanc

Biografia

Va iniciar la seva carrera política com a diputat per Conca a les eleccions de 1869 repetint aquest escó en 1871 i 1872. En 1881 passa al Senat també elegit per Conca, i en 1886 és elegit senador vitalici.

Va ser ministre de Gracia i Justícia entre el 9 de gener i el 13 d'octubre de 1883, ministre d'Ultramar entre el 18 de maig de 1898 i el 4 de març de 1899, amb el que sota el seu ministeri es van perdre les últimes colònies espanyoles i la cartera que ocupava va deixar de tenir fonament polític, i ministre de Foment entre el 10 de febrer i el 4 de març de 1899, cartera que després d'ell passa a denominar-se "Agricultura, Indústria, Comerç i Obres Públiques".