Uta Frith (n. 25 de maig de 1941) és una psicòloga del desenvolupament que treballa en l'Institut de Neurociencia Cognitiva al University College de Londres. Pionera en la recerca de l'autisme i la dislèxia. El seu llibre Autisme. Cap a una explicació de l'enigma és, en paraules d'Ángel Rivière, un clàssic en aquest tema.[1] A ella es deu la primera traducció completa a l'anglès de l'article de Hans Asperger de 1944.[2]

Plantilla:Infotaula personaUta Frith
Imatge
(2012) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(cs) Uta Aurnhammer Modifica el valor a Wikidata
25 maig 1941 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Rockenhausen Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitute of Psychiatry, Psychology and Neuroscience (en) Tradueix - doctorat (1966–1968)
Institute of Psychiatry, Psychology and Neuroscience (en) Tradueix - master (1965–1966)
Universitat del Sarre - llicenciatura (1961–1965)
King's College de Londres Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiNeil O'Connor i Beate Hermelin Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAutisme, dislèxia i psicologia cognitiva Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópsicòloga, professora d'universitat, neurocientífica Modifica el valor a Wikidata
OcupadorMedical Research Council (1968–2006)
University College de Londres (1968–2006) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralSimon Baron-Cohen, Tony Attwood, Margaret J. Snowling, Francesca Happé (oc) Tradueix i Ami Klin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeChris Frith Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc websites.google.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm4470685
X: utafrith Modifica el valor a Wikidata

Des de l'àmbit de la psicologia cognitiva ha realitzat aportacions fonamentals a la disciplina de la neurociència per aprofundir en la recerca dels trastorns de l'espectre autista (TEA). Entre ells, podem explicar l'aplicació del concepte de teoria de la ment a l'estudi de l'autisme, juntament amb Simon Baron-Cohen i Alan Leslie.[3] Aquesta teoria intenta explicar la deficiències que presenten les persones autistes en la comunicació i la cognició social.

El 1989 va formular la teoria de la coherència central feble, per explicar la dificultat de les persones amb trastorns de l'espectre autista per captar els estímuls i el discurs de forma global. Aquesta teoria serà posada a prova per Joliffe i Baron-Cohen en una recerca sobre adults autistes i persones Asperger.

Referències

modifica
  1. Rivière, A. (2001). Autismo. Orientaciones para la intervención educativa. Madrid: Trotta.
  2. Frith, Uta (1991). Autism and Asperger Syndrome.Nova York: Cambridge Universiry Press. Pp. 37-92.
  3. Baron-Cohen, S., Leslie, A. & Frith, U. (1985). Does the autistic children have a theory of mind? Cognition, 21, 37-46.