Txams
Els txams són un poble d'origen malaiopolinesi establert al sud de la península d'Indoxina. Es creu que avui dia són mig milió dels quals un 300.000 a Cambodja i 125.000 al Vietnam; la resta viuen a Laos (15.000), Malàisia (10.000), i uns milers a Tailàndia, Estats Units i França. Un grup que es va refugiar a l'illa xinesa de Hainan, coneguts amb el nom d'utsuls, es consideren pràcticament assimilats als xinesos d'ètnia hui. Parlen la llengua txam.
| Tipus | ètnia |
|---|---|
| Població total | 500.000 |
| Llengua | llengües xàmiques |
| Religió | sunnisme, xiïsme, hinduisme, budisme i animisme |
| Geografia | |
| Estat | Cambodja, Vietnam, Laos, Malàisia, Tailàndia, Estats Units d'Amèrica i França |
El seu període d'esplendor va fer eclosió l'any 192 quan Khu Liên el governador regional es declarés independent de la Dinastia Han i fundés a Lâm Ấp les bases de l'estat Txampa, prenent el nom dels txams[1] adoptant la religió hinduista. Després del segle x es va enfrontar als vietnamites i als khmers, i (segle xiii) a la invasió dels mongols, i això unit a revoltes internes, va fer entrar l'estat en una fase de fraccionament i decadència. Una lleu recuperació sota Ché Bong Nga (1360-1390) i l'ajut de la Xina, van retardar el final del regne que va acabar el 1471 quan fou ocupat per l'emperador Lê Thánh Tông i esdevingué un vassall. La conquesta vietnamita de Txampa va contribuïr directament a desaparició de l'hinduisme i la conversió a l'islam per part de la majoria de la població txam.[2]
Colònies mercantils musulmanes es van establir al regne després del segle x però la religió islàmica no va prendre peu fins després del segle xv quan el regne va deixar d'existir. Un terç dels txams del Vietnam i la major part dels de Cambodja són musulmans; dos terços dels del Vietnam conserven la religió hindú amb una minoria budista. El seu nombre abans de la guerra del Vietnam s'estimava en uns quinze mil al Vietnam i uns 20000 a Cambodja, probablement molts menys dels que eren en realitat.
La seva organització és per clans i matriarcal, i la religió hindú li va aportar el sistema de castes i altres costums. Foren considerats bons camperols i bons guerrers, però avui dia estant en procés d'assimilació. La seva arquitectura és notable i la formen torres amb diversos nivells decreixents, de rajoles principalment de terra cuita; aquests edificis es dedicaven al culte a Xiva i quasi tots estant avui dia en mal estat; els baixos relleus són remarcables; la música txam influí a la música vietnamita.
Els khmers rojos van considerar als txams com a khmers i van declarar la part més al sud del Vietnam com terres ocupades fent nombroses incursions principalment a les províncies de Phan-rang i Phan-thiét (1976-1978) fins que els vietnamites van contraatacar, ocupant Phnom Penh i posant de fet fi al règim de Pol Pot.
Referències
modifica- ↑ Higham, Charles. Early Mainland Southeast Asia: From First Humans to Angkor (en anglès). River Books, 2014, p. 323. ISBN 6-1673-3944-9.
- ↑ Nakamura, Rie. A Journey of Ethnicity: In Search of the Cham of Vietnam (en anglès). Cambridge Scholars Publisher, 2020, p. 28-29. ISBN 978-1-52755-034-6.