Tàngara andina

(C. rubrirostris) espècie d'au

La tàngara andina, tàngara andina de caputxa grisa[1] o tàngara de caputxa grisa[2] (Cnemoscopus rubrirostris) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels tràupids (Thraupidae)[3][4] que es pot trobar a Veneçuela, Colòmbia, l'Equador, el Perú i Bolívia. No hi ha un consens sobre la taxonomia d'aquesta espècie, el Manual dels ocells del món (HBW) i Birlife International (BLI) la consideren dividida en dues espècies de ple dret i altres autoritats consideren que en realitat té dues subespècies. Aquesta pàgina segueix aquest últim criteri.[3]

Infotaula d'ésser viuTàngara andina
Cnemoscopus rubrirostris Modifica el valor a Wikidata

(serralada del Còndor) Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaThraupidae
GènereCnemoscopus
EspècieCnemoscopus rubrirostris Modifica el valor a Wikidata
Lafresnaye, 1840 Cnemoscopus rubrirostris Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Modifica el valor a Wikidata

Descripció

modifica

La tàngara andina fa 15 cm de longitud. És un ocell amb bec i potes roses, cap gris i l'hàbit de moure la cua constantment. D'altra banda, les parts superiors són de color oliva i les inferior grogues. Poc probable confondre'l, però cal prestar atenció que el bec i les potes són grisos a la població peruana.[5][6]

Distribució i hàbitat

modifica

La tàngara andina es distribueix de forma discontínua al llarg de la serralada dels Andes des del nord-oest de Veneçuela (sud de Táchira), per les tres cadenes de Colòmbia, pel pendent occidental des de Cauca fins a Pichincha, i pel pendent oriental per tot l'Equador, fins al nord del Perú (nord de Cajamarca);[7] la subespècie chrysogaster des del nord del Perú (Amazones) fins a Cusco, ia l'extrem oest de Bolívia, a l'oest de La Paz.[8]

Aquesta espècie és considerada força comuna en els seus hàbitats naturals: el dosser i les vores de boscos montans d'altitud, principalment entre els 2100 i 3000 m.[6]

Comportament

modifica

És reconeguda per bellugar gairebé constantment la cua, moviment que de vegades incorpora la meitat del darrere sencera de l'ocell. S'alimenta en petits grups, sovint acompanyant estols mixtos d'altres tràupids; busca insectes per branques i fullatge.[6]

Taxonomia i sistemàtica

modifica

La tàngara andina va ser descrita per primer cop l'any 1840 per l'ornitòleg francès Frédéric de Lefresnaye amb el nom binomial Arremon rubrirostris i la localitat tipus "Santa Fé de Bogotá (Colombia)".[9][10]

La tàngara andina ara és l'única espècie col·locada en el gènere Cnemoscopus que va ser introduït el 1919 pels ornitòlegs nord-americans Outram Bangs i Thomas Penard.[11][12]

És l'única espècie del gènere Cnemoscopus (Bangs & Penard, 1919), segons la classificació del COI edició 15.2, 2026.[13]

Etimologia

modifica

El nom genèric Cnemoscopus combina el grec antic «κνημος/knēmos» que significa “vessant de la muntanya” amb «σκοπος/skopos» que significa “cercador” o “vigilant” que alhora deriva de «σκοπεω/skopeō», “vigilar”.[14]

L'epítet específic rubrirostris combina el llatí «ruber» que significa “vermell” amb «-rostris» que significa “facturat”.[15]

Subespècies

modifica

Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen dues subespècies:[12]

Tanmateix, el Manual dels ocells del món (HBW) i Birlife International (BLI) consideren la subespècie del sud C. r. chrysogaster com a espècie separada amb base en diferències de plomatge:[16][17]

Referències

modifica
  1. «tàngara andina de caputxa grisa». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 18 juny 2026].(català)
  2. «Multilingual Version – IOC World Bird List 15.2» (en anglès). IOC. [Consulta: 18 juny 2026].
  3. 1 2 «Cnemoscopus rubrirostris (tàngara andina de caputxa grisa)». Avibase. [Consulta: 18 juny 2026].
  4. «Cnemoscopus rubrirostris» (en anglès). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 18 juny 2026].
  5. «tàngara andina de caputxa grisa». eBird. [Consulta: 18 juny 2026].
  6. 1 2 3 Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. 1. ed. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 602, làmina 97(1). ISBN 978-0-292-71748-0.
  7. «Cnemoscopus rubrirostris: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2024, 12-06-2024. DOI: 10.2305/iucn.uk.2024-2.rlts.t103819177a264333532.en..
  8. «Cnemoscopus chrysogaster: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2024, 12-06-2024. DOI: 10.2305/iucn.uk.2024-2.rlts.t103819218a264326009.en.
  9. de Lefresnaye, Frédéric «Description de quelques nouvelles espèces d'oiseaux , par M. F. de Lefresnaye» (en francès). Revue zoologique, 1840, p. 227. Arxivat de l'original el 2026-02-06. ISSN: 1259-6493.
  10. Peters, James Lee. Check-list of birds of the world. v.13. Cambridge: Harvard University Press, 1970, p. 262 [Consulta: 18 juny 2026].
  11. Bangs, Outram; Penard, Thomas E. «Some critical notes on birds» (en anglès). Bulletin of the Museum of Comparative Zoology, v.63, vol.63 (2), 1919, p. 38. Arxivat de l'original el 2024-11-30. ISSN: 0027-4100.
  12. 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Tanagers and allies – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.2, 13 abril 2026. [Consulta: 18 juny 2026].
  13. J del Hoyo, NJ Collar, DA Christie, A Elliott, LDC Fishpool, P Boesman i GM Kirwan.2016. HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volum 2: Passerines. Lynx Edicions and BirdLife International, Barcelona i Cambridge.
  14. «The Key to Scientific Names: Cnemoscopus» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 18 juny 2026].
  15. «The Key to Scientific Names: rubrirostris» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 18 juny 2026].
  16. «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v10» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2025. [Consulta: 18 juny 2026].
  17. «Cnemoscopus» (en anglès). BirdLife DataZone. [Consulta: 18 juny 2026].