Steacyita

Steacyita
	;
Fórmula química	K₀․₃(Na‚Ca)₂ThSi₈O₂₀
Epònim	Harold Robert Steacy
Localitat tipus	pedrera Poudrette, Mont Saint-Hilaire, La Vallée-du-Richelieu RCM, Montérégie, Quebec, Canadà
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CH.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CH.10
Dana	63.1.1.1
Heys	14.16.15
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 7,58Å; c = 14,76Å;
Grup puntual	4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal
Grup espacial	space group P4/mcc (en)
Color	gris, marró fosc, verd, beige
Tenacitat	Trencadís
Duresa (Mohs)	5 Mohs
Lluïssor	vítria, grassa, mat
Diafanitat	translúcida, opaca
Densitat	3,32
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,573 nε = 1,572
Birefringència	δ = 0,001
Impureses comunes	As, Mn, Pb, F, P
Mineral radioactiu
Radioactivitat	Forta
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1981-E
Any d'aprovació	1981
Símbol	Scy
Referències

La steacyita és un mineral de la classe dels ciclosilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat “grup de la steacyita”. Va ser descoberta l'any 1982 a una mina de Mont-Saint-Hilaire, a l'estat de Quebec (Canadà), sent nomenada així en honor d'Harold R. Steacy, mineralogista canadenc.^[2]

Un sinònim és la seva clau: IMA1981-I i té com fórmula química K₀․₃(Na‚Ca)₂ThSi₈O₂₀.

Característiques químiques

És un silicat de potassi, sodi, calci i tori. L'estructura molecular és de ciclosilicat amb anells dobles de quatre tetraedres de sílice.

A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: urani, arsènic, manganès, plom, fluor i fòsfor.

Formació i jaciments

Apareix en roques magmàtiques de gabre - sienites amb nefelina, formada emplenant cavitats o bé en vetes de tipus pegmatita.

Sol trobar-se associat a altres minerals com: nenadkevichita, analcima, egirina, arfvedsonita, astrofilita, catapleita, eudialita, sérandita, vil·liaumita, baratovita, miserita o titanita.

Usos

És buscat com a mena de l'estratègic tori. Per la seva forta radioactivitat ha de ser manipulat i emmagatzemat amb els corresponents protocols de seguretat.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Steacyita

↑ «Steacyite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
↑ Perrault, G. y J.T. Szymánski, 1982. "Steacyite, a new name, and a re-evaluation of the nomenclature of ekanite-group minerals». Can. Mineral., 20, 59-63.

Steacyita, mindat.org.
Steacyita, webmineral.com.
Manual de steacyita, Mineral Data Publishing.

[1] «Steacyite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].

[2] Perrault, G. y J.T. Szymánski, 1982. "Steacyite, a new name, and a re-evaluation of the nomenclature of ekanite-group minerals». Can. Mineral., 20, 59-63.

[2]