Silvi

rei d'Alba Longa

Segons la mitologia romana, Silvi (en llatí: Silvius) fou rei d'Alba Longa. Era fill del cabdill troià Enees i de la princesa Lavínia, filla del rei del Laci, Llatí. Va succeir el seu germanastre Ascani al tron d'Alba Longa.

Infotaula personatgeSilvi

Silvius, dibuix del 1553, procedent del Promptuarii Iconum Insigniorum. Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge de la mitologia romana
ésser humà possiblement fictici Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaEnèades Modifica el valor a Wikidata
MareLavínia Modifica el valor a Wikidata
PareAscani i Enees Modifica el valor a Wikidata
FillsEnees Silvi i Brutus de Bretanya Modifica el valor a Wikidata
GermansAscani, Ètia i Antèmona Modifica el valor a Wikidata
Altres
Càrrecrei Modifica el valor a Wikidata

Infantesa

modifica

Quan ell va néixer el seu pare ja era molt vell[1] o ja era mort[2] i no va poder protegir la seva mare de les malifetes d'Ascani. Per tant, Lavínia va haver de fugir a les muntanyes i va donar a llum al seu fill en bosc, motiu pel qual li va posar de nom Silvius, que en llatí vol dir 'del bosc' (igual com Silvà, el déu dels boscos).[3][4]

En una altra versió, Silvi era fill d'Ascani.[5]

Ascens al tron

modifica

L'ascens al tron difereix segons les versions:

  • Segons Dionisi d'Halicarnàs, a la mort d'Ascani, es produí un plet entre el fill d'Ascani i Silvi per ascendir al tron. Per evitar una guerra civil, s'efectuaren votacions. D'aquesta manera, ambdós contrincants intentaren fer valer els seus drets:
    • El fill d'Ascani, anomenat també Silvi, reclamava ser l'hereu del seu pare.
    • El fill d'Enees i Lavínia, Silvi, reclamava que la seva mare era l'única hereva de Llatí, rei del Laci.

El poble llatí donà la victòria a Silvi, fill de Lavínia, car es considerava que tant Ascani com el seu fill Silvi eren estrangers. D'aquesta manera, pacíficament, Silvi fou nomenat rei d'Alba Longa.[6]

  • Segons Geoffrey de Monmouth, Silvi succeí Ascani després que Ascani quedés sense descendència: el seu fill (també anomenat Silvi) es morí i es condemnà a l'exili el seu net Brutus.

Descendència

modifica

Es morí, després d'un regnat de 29 anys, i fou succeït pel seu fill gran Enees[7][3] que, en honor seu, es cognominaria Silvius.[8] Aquest fill també va ser anomenat Tiberi.[9]

En el següent arbre genealògic es pot veure la relació entre la dinastia dels reis d'Alba Longa i els reis de Roma.

AnquisesVenusLlatí
CreüsaEneesLavínia
Ascani o IulusSilvi
SilviusEnees Silvi
BrutusLlatí Silvi
Alba
Atis
Capis
Càpet
Tiberí
Agripa
Ròmul
Aventí
Proca
NumitorAmuli
Rea SílviaAres/Mart
HersíliaRòmulRem
Reis de Roma

Referències

modifica
  1. Virgili, Eneida, VI 760-766.
  2. Aule Gel·li, Les Nits Àtiques, II 16.3–10.
  3. 1 2 Diodor de Sicília, Biblioteca històrica, VII 5.8.
  4. Origo gentis Romanae, 18.4.
  5. Titus Livi, Ab Urbe Condita, I 3.6; Ovidi, Fastos, IV 41–42.
  6. Dionisi d'Halicarnàs, Arqueologia romana, I 71.
  7. Virgili, "Eneida" VI,769; Titus Livi "Ab urbe condita" I,3,7
  8. Ovidi "Fasti" IV,43; "Metamorfosi" XIV,611
  9. Origo gentis Romanae XVIII,1

Bibliografa

modifica
  • Geoffrey de Monmouth, The History of the Kings of Britain, ed. Penguin Books, Londres, 1966. ISBN 0140441700
  • Tim Junk, «Silvius», en: Der Neue Pauly (DNP), volum 11, Metzler, Stuttgart 2001, ISBN 3-476-01481-9, p. 565 
  • Rudolf Peter, «Silvius», en: Wilhelm Heinrich Roscher (dr.): Ausführliches Lexikon der griechischen und römischen Mythologie, volum 4, Leipzig 1915, p. 877.