Setif
Setif (amazic: ⵙⵟⵉⴼ; àrab: سطيف, Saṭīf) és una ciutat d'Algèria, capital de la província homònima, fundada pels francesos sobre les ruïnes de l'antiga Setifis.[1]
| سطيف (ar) | |||||
| Tipus | comuna d'Algèria, ciutat i gran ciutat | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Algèria | ||||
| Província | província de Setif | ||||
| Districte | Sétif District (en) | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 288.461 (2008) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 127,3 km² | ||||
| Altitud | 1.096 m | ||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 19000 | ||||
| Fus horari | |||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
Història
modificaInicialment una possessió númida de poca importància, els romans la van convertir, l'any 97, en una colònia de la província de Mauritània Cesariense amb el nom de Colonia Augusta Nerviana Martialis Veteranorum Sitifensium.
En època de Dioclecià esdevingué capital de la nova província de la Mauritània Sitifiense. Va seguir sent una ciutat important amb els vàndals, com a capital del districte de Zabé, i amb els romans d'Orient, com a capital de la Mauritània Primera.
En aquesta època s'hi introduí el cristianisme i esdevingué seu d'un bisbat, disputat entre els corrents catòlic i donatista.
Després de la conquesta islàmica la ciutat seguí poblada, tot i que és una època poc coneguda. Coincidint amb la invasió dels Banu Hilal, la ciutat desaparegué, fins que el 1848 l'exèrcit colonial francès hi construí una fortalesa, origen de la moderna ciutat algeriana.
La ciutat és considerada l'origen de les manifestacions del 8 de maig de 1945, que al seu torn es consideren l'avantsala de la Guerra d'Independència d'Algèria.[2]
Referències
modifica- ↑ Dossey, Leslie. Peasant and Empire in Christian North Africa (en anglés). University of California Press, 2010. ISBN 978-0-520-25439-8.
- ↑ Mohammed Harbi, (en francès) « La guerre d'Algérie a commencé à Sétif », Le Monde diplomatique, mai 2005, p. 21