Savina comuna
 |
No s'ha de confondre amb Juniperus sabina. |
La savina comuna (Juniperus phoenicea)[1] és una espècie de conífera de la família de les cupressàcies. És un arbre o arbust present als Països Catalans.[2]
Juniperus phoenicea  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Font de | ginebró |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Cupressaceae |
| Gènere | Juniperus |
| Espècie | Juniperus phoenicea L., 1753 Juniperus phoenicea |
| Distribució | |
 Àrea de distribució | |
.svg){kind=icon}
Noms comuns
modificaDonat que és una planta molt corrent als Països Catalans, rep nombrosos noms comuns: savina comuna, savina, savina mediterrània, savina marítima, savina litoral, ginebre bord, pinet, sivina, sevina, arbre de l'encens.[3] En mallorquí es coneix com a sivina tret de Sa Pobla. El gàlbul també té diferents noms comuns: bolles de sivina, gargulls de savina, murtó de sivina, pilotetes de savina.[3]
Característiques
modificaPot arribar a ser un arbre de fins a 12 metres d'alt, o ser un arbust de dos metres. El tronc, de vegades, és tortuós i la capçada pot estar deformada per l'acció del vent (sovint es veu així en zones litorals de Menorca).
Les fulles juvenils són aciculars i les adultes imbricades. Normalment, és un arbre monoic però alguns exemplars són dioics (plantes masculines i femenines separades). Les flors masculines dispersen el pol·len al principi de la primavera i les flors femenines es transformen en un gàlbul marró taronja, de 5 a 8 mm que conté de 3 a 8 llavors.
Història natural
modificaÉs una planta perennifòlia, molt resistent al fred, la calor, la secada i els sòls pobres o lleugerament salins; és per això que es troba des del nivell del mar fins als 2.400 metres d'altitud. Creix en forma silvestre o plantada en jardins.
De fet, són tant resistents que estudis dendrocronològics realitzats sobre arbustos i arbres que viuen en esquerdes de roques a la conca mediterrània, han arribat a la conclusió que aquests exemplars poden assolir edats molt per sobre de la que es podria pensar, veient la seva mida: S'han trobat alguns exemplars de savina especialment vells, entre els quals hi hauria l'arbust més vell de la península ibèrica. Concretament, al parc natural de Guara (Osca) s'ha reportat un individu de 927 anys (basant-se en la datació amb Carboni-14). El recompte d'anells va arribar a la gens menyspreable xifra de 655 anys. Però sembla que el recompte d'anells a Juniperus vells és especialment complex i si només es fa servir aquest mètode es tendeix a subestimar l'edat dels exemplars.
Aquest individu de savina ha estat batejat amb el nom de Sancho, en honor a l'escuder del Quixot.[4]
Distribució
modificaLa savina és originària de la zona mediterrània i també es troba a Madeira, Illes Canàries i l'oest d'Aràbia. A totes les illes Balears, hi està molt representada la subespècie (considerada per alguns taxònoms com a varietat) lycea.
Subespècies o varietats
modifica- Juniperus phoenicea L. subsp. phoenicea. Estesa per tot el territori.
- Juniperus phoenicea L. subsp. turbinata (Guss.) Nyman (=J. turbinata Guss.).
- Juniperus phoenicea L. subsp. lycea auct. A les illes Balears.
La subespècie lycea (=J.lycea L.) segons POWO és un sinònim de J.turbinata Guss. Altres taxons que hom havia considerat sinònims de J.lycea correspondrien a espècies de savines que no estarien presents als Països Catalans.[5]
La subespècie turbinata (o bé l'espècie Juniperus turbinata Guss. com proposa POWO)[6] és molt rara a Catalunya, només viu en zones litorals sorrenques, a la costa entre Barcelona i el sud de Tarragona.[7] Per això es va incloure, com espècie vulnerable, al catàleg de flora amenaçada de Catalunya.[8]
Usos
modifica- S'utilitza en repoblacions forestals, sola o amb altres coníferes.
- Jardineria.
- Fusta: molt resistent, especialment per a fer bigues o mobles.
Referències
modifica- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 72. ISBN 84-7306-390-2.
- ↑ «Juniperus phoenicea L. subsp. turbinata (Guss.) Nyman». [Consulta: 24 febrer 2023].
- 1 2 «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana | TERMCAT». [Consulta: 24 febrer 2023].
- ↑ Camarero, J.Julio; Ortega-Martínez, Miguel «Sancho, the oldest known Iberian shrub» (en anglès). Dendrochronologia, 53, 2019, p. 32-36.
- ↑ «Juniperus lycia» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 23 agost 2025].
- ↑ «Juniperus turbinata» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 23 agost 2025].
- ↑ FONT, XAVIER. «cerca Juniperus phoenicea». Banc de dades de biodiversitat de Catalunya. [Consulta: 4 agost 2025].
- ↑ RESOLUCIÓ AAM/732/2015, de 9 d'abril, per la qual s'aprova la catalogació, descatalogació i canvi de categoria d'espècies i subespècies del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.
- Conifer Specialist Group (1998). Juniperus phoenicea. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 28 juliol 2006 (en anglès).
- Adams, R. P. 2004. Junipers of the World: The genus Juniperus. Trafford Arxivat 2006-12-24 a Wayback Machine.. ISBN 1-4120-4250-X.
- Gymnosperm Database: Juniperus phoenicea.
