Sassoferrato

Sassoferrato
Tipus	municipi d'Itàlia
Lloc
	43° 25′ 39″ N, 12° 51′ 23″ E / 43.427469°N,12.856519°E
País	Itàlia
Regió	Marques
Província	província d'Ancona
Capital	Sassoferrato
Població humana
Població	6.841 (2023) (49,85 hab./km²)
Geografia
Superfície	137,23 km²
Altitud	386 m
Limita amb	Arcevia ; Pergola ; Costacciaro ; Serra Sant'Abbondio (en) ; Fabriano ; Genga ; Scheggia e Pascelupo
Organització política
Membre de	Els pobles més bonics d'Itàlia
Identificadors descriptius
Codi postal	60041
Prefix telefònic	0732
Identificador ISTAT	042044
Codi del cadastre d'Itàlia	I461
Lloc web	comune.sassoferrato.an.it

Sassoferrato és una ciutat i comune de la província d'Ancona a la regió de Marques d'Itàlia. El 2017 tenia 7.177 habitants.

Al sud de la ciutat hi ha les ruïnes de l'antic Sentínum, a la Via Flamínia.^[1] El castell del poble s'esmenta des del segle XI; la ciutat pertanyia a la Casa d'Este des de 1208, i més tard a la família Atti, convertint-se en un municipi lliure el 1460, després de l'assassinat de Luigi degli Atti.

Sassoferrato limita amb els municipis d'Arcevia, Fabriano, Genga, Serra Sant'Abbondio, Pergola (PU), Costacciaro (PG, Umbria) i Scheggia e Pascelupo (PG, Úmbria).

Entre els fills il·lustres del municipi hi ha el jurista Bàrtolo de Sassoferrato (1313–1359),^[2] l'humanista Niccolò Perotti (1430–1480)^[3] o el pintor barroc Giovanni Battista Salvi (1609–1685).^[4]

Referències

↑ Ronald Syme. Approaching the Roman Revolution: Papers on Republican History. OUP Oxford, 27 octubre 2016, p. 283–. ISBN 978-0-19-107975-7.
↑ Cecil N. Sidney Woolf. Bartolus of Sassoferrato: His Position in the History of Medieval Political Thought. Cambridge University Press, 2 agost 2012, p. 2–. ISBN 978-1-108-05140-8.
↑ Marc van der Poel. Neo-Latin Philology: Old Tradition, New Approaches. Leuven University Press, 4 juliol 2014, p. 72–. ISBN 978-90-5867-989-5.
↑ Giuseppe Pacciarotti. La pintura barroca en Italia. Ediciones AKAL, 2000, p. 74–. ISBN 978-84-7090-376-2.

[Syme2016-1] Ronald Syme. Approaching the Roman Revolution: Papers on Republican History. OUP Oxford, 27 octubre 2016, p. 283–. ISBN 978-0-19-107975-7.

[Woolf2012-2] Cecil N. Sidney Woolf. Bartolus of Sassoferrato: His Position in the History of Medieval Political Thought. Cambridge University Press, 2 agost 2012, p. 2–. ISBN 978-1-108-05140-8.

[Poel2014-3] Marc van der Poel. Neo-Latin Philology: Old Tradition, New Approaches. Leuven University Press, 4 juliol 2014, p. 72–. ISBN 978-90-5867-989-5.

[Pacciarotti2000-4] Giuseppe Pacciarotti. La pintura barroca en Italia. Ediciones AKAL, 2000, p. 74–. ISBN 978-84-7090-376-2.

[1]