Pierre Benoit

Pierre Benoit
Biografia
Naixement	16 juliol 1886 ; Albi (França)
Mort	3 març 1962 (75 anys); Ziburu (França)
Sepultura	Cimetière de Socoa (en)
15è Seient 6 de l'Acadèmia Francesa
	11 juny 1931 – 3 març 1962 ; ← Georges de Porto-Riche – Jean Paulhan →
58è President de la Société des gens de lettres
	1929 – 1930 ; ← Édouard Estaunié – Gaston Rageot →
Activitat
Ocupació	periodista, escriptor, novel·lista
Activitat	1918 -
Membre de	Acadèmia Francesa (1931–1962)
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1919) Atlantida (en) ; (1920) Pour don Carlos (fr) ; (1921) Le lac salé (en) ; (1930) Le Soleil de minuit (fr) ;
Localització dels arxius	Institut Mémoires de l'Édition Contemporaine [ 505BEN] ;
Premis
	(1919) Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa, per l'obra Atlantida (en) ; Comandant de la Legió d'Honor; Oficial de la Legió d'Honor; Cavaller de la Legió d'Honor ;

Pierre Benoit (Albi, 16 juliol 1886 – Ziburu, 3 març 1962) fou un novel·lista francès i membre de l'Académie française.^[1]

Era el fill d'un soldat francès, i destinà els seus anys a prestar serveis militars a l'Àfrica del nord, abans d'esdevenir un funcionari.^[2] La seva primera novel·la, Koenigsmark, va ser publicada el 1918; L'Atlantide fou publicada l'any següent i li fou atorgat el Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa . Benoit esdevingué membre del Académie el 1931.

Polític de dretes, fou admirador del feixista francès Charles Maurras. Durant l'ocupació nazi de França, Benoit s'uní al "Groupe Collaboration", un grup artístic pro-nazi altres membres del qual incloïen Abel Bonnard, Georges Claude i Pierre Drieu La Rochelle.^[3] Això va dur-lo a ser arrestat el setembre 1944, i fou finalment alliberat després de sis mesos; la seva obra restà en la "llista negra" de col·laboradors nazis francesos durant els anys següents.

Traduccions al català

Joan Arús va traduir la seva novel·la La Chaussée des Géants (1922), que es publicà el mateix any a la Biblioteca Literària d'Editorial Catalana, amb el títol de El pas dels gegants.^[4]

Bibliografia

Koenigsmark (1918)
L'Atlantide (1919;)
La Chaussée des Géants (1922)
L'Oublié (1922)
La Châtelaine du Liban (1924)
Le Puits de Jacob (1925)
Le Roi Lépreux (1927)
Axelle (1928)
Le Soleil de Minuit (1930)
L'Homme qui était trop grand (1936)
Bethsabée (1938)
Lunegarde (1942)
L'Oiseau des Ruines (1947)
Aïno (1948)
Les Agriates (1950)
La Sainte Vehme (1954), il·lustrada per Jean Dries
Villeperdue (1954)
Montsalvat (1957)

Referències

↑ French Twentieth Bibliography: Critical and Bibliographical William J. Thompson - 2001.
↑ Hugo Frey, "Afterword" to The Queen of Atlantis, Bison Books, ISBN 0803269161, (p.289-312)
↑ Karen Fiss, Grand Illusion: The Third Reich, the Paris Exposition, and the Cultural Seduction of France.
↑ LLanas, Manuel; Pinyol, Ramon «El traspàs de l'Editorial Catalana a Antoni López-Llausàs (1924-1925) : context i documents» (pdf). Els Marges [Barcelona], nº 95, Tardor 2011, pàgs. 78-80. ISSN: 2339-8256 [Consulta: 15 setembre 2016].

[1] French Twentieth Bibliography: Critical and Bibliographical William J. Thompson - 2001.

[hf-2] Hugo Frey, "Afterword" to The Queen of Atlantis, Bison Books, ISBN 0803269161, (p.289-312)

[3] Karen Fiss, Grand Illusion: The Third Reich, the Paris Exposition, and the Cultural Seduction of France.

[Llanas2-4] LLanas, Manuel; Pinyol, Ramon «El traspàs de l'Editorial Catalana a Antoni López-Llausàs (1924-1925) : context i documents» (pdf). Els Marges [Barcelona], nº 95, Tardor 2011, pàgs. 78-80. ISSN: 2339-8256 [Consulta: 15 setembre 2016].

[1]