Ottrelita

L'ottrelita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del cloritoide. Rep el seu nom de la localitat belga d'Ottré, on va ser descoberta a principis del segle xix.

Ottrelita
Fórmula química	Mn²⁺Al₂O(SiO₄)(OH)₂
Epònim	Ottré
Localitat tipus	Ottré, Vielsalm, província de Luxemburg, Bèlgica
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AF.85
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AF.85
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/A’.10
Dana	52.3.3.3
Heys	16.16.21
Propietats
Duresa (Mohs)	6 a 7
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,709 a 1,725 nβ = 1,712 a 1,726 nγ = 1,716 a 1,732
Birefringència	δ = 0,007
Angle 2V	mesurat: 46° a 70°, calculat: 46° a 82°
Dispersió òptica	r > v forta
Impureses comunes	Ca, H
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1809
Símbol	Otr
Referències

Característiques

L'ottrelita és un silicat de fórmula química Mn²⁺Al₂O(SiO₄)(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 7. És l'anàleg amb manganès del cloritoide. L'ottrelita va ser descrita per primer cop com un cloritoide ric en manganès, però necessàriament amb Mn dominant. Per tant, moltes "ottrélites" són, en realitat, cloritoides rics en Mn.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'ottrelita pertany a «9.AF - Nesosilicats amb anions addicionals; cations en [4], [5] i/o només coordinació [6]» juntament amb els següents minerals: sil·limanita, andalucita, kanonaïta, cianita, mullita, krieselita, boromullita, yoderita, magnesiostaurolita, estaurolita, zincostaurolita, topazi, norbergita, al·leghanyita, condrodita, reinhardbraunsita, kumtyubeïta, hidroxilcondrodita, humita, manganhumita, clinohumita, sonolita, hidroxilclinohumita, leucofenicita, ribbeïta, jerrygibbsita, franciscanita, örebroïta, welinita, el·lenbergerita, sismondita, magnesiocloritoide, poldervaartita i olmiïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la localitat d'Ottré, a Vielsalm, en ple massís de Stavelot, a la província de Luxemburg, Bèlgica. També ha estat descrita en altres indrets de Bèlgica, així com al Canadà, França, Alemanya, Itàlia, Mèxic, Polònia, Suècia i els Estats Units.