Nan Hoover
Nan Hoover (Bay Shore, 12 de maig de 1931 - Berlín, 9 de juny de 2008) va ser una artista estatunidenca-neerlandesa reconeguda pel seu treball pioner en videoart, fotografia i performance. Durant gairebé quaranta anys va viure i treballar principalment a Amsterdam. La seva obra abasta diversos mitjans d’expressió, com el dibuix, la pintura, la fotografia, el cinema i l'escultura. Les seves obres també es van exhibir en institucions internacionals com el Museum of Modern Art de Nova York.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Nancy Dodge Browne 12 maig 1931 Bay Shore (Nova York) |
| Mort | 9 juny 2008 Berlín (Alemanya) |
| Altres noms | Nan Hoover |
| Nacionalitat | Estatunidenca i neerlandesa |
| Formació professional | Corcoran School of the Arts and Design |
| Formació | Escola Corcoran d'Arts i Disseny (1950–1955) |
| Activitat | |
| Camp de treball | videoart, instal·lació artística, performance, pintura, dibuix, cinema, escultura |
| Lloc de treball | Berlín (2005–2008) Amsterdam (1996–2006) Düsseldorf (1987–1996) Amsterdam (1969–1987) Nova York (1953–1969) Europa |
| Ocupació | Artista visual, videoartista, artista de performance, fotògrafa, artista |
| Ocupador | Gerrit Rietveld Academie (1996–1999) Kunstakademie de Düsseldorf (1987–1997) San Francisco Art Institute |
| Representada per | Electronic Arts Intermix i LIMA |
| Participà en | |
| 12 juny 1987 | documenta 8 |
| 24 juny 1977 | documenta 6 |
| 41st Venice Biennale (en) |
|
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Richard Hefti |
| Lloc web | nanhooverfoundation.com |
Vida i obra
modificaNan Hoover va néixer a Bay Shore (Nova York) amb el nom de Nancy Dodge Browne i va morir a Berlín el 9 de juny de 2008 amb el nom de Nancy Hefty-Browne.[1] Va estudiar al Corcoran College of Art and Design de Washington DC entre 1950 i 1955 i, posteriorment, va exposar les seves escultures, pintures i dibuixos, primer a Washington i més tard a Nova York.
El 1969, Nan Hoover va visitar Amsterdam, on va establir contacte amb una galeria i va decidir traslladar-s’hi des de Nova York. La ciutat va tenir un paper important en la seva trajectòria artística.[2]
El 1975 es va casar amb Richard Hefti i va adquirir la ciutadania neerlandesa. L’any següent va conèixer Wies Smals, que va obrir el primer espai multimèdia de Appel a Amsterdam. Aquest espai alternatiu es va convertir ràpidament en un centre actiu d’intercanvi artístic i va oferir a Hoover un suport valuós per al desenvolupament de la seva obra.[1]
Aquell mateix any, Hoover va col·laborar amb l’artista Sam Schoenbaum en una gira de performances per Nova York, Los Angeles, Vancouver i Montreal. El 1979 va associar-se amb Peter Ungerleider en una gira titulada Lapses and Dissolves, que es va projectar a Washington DC, Boston i Montreal. Durant aquest període també va presentar Lapses (1977–1979) en super-8, una selecció de curtmetratges muts en color de 16 minuts.[1]
El 1980 va ser un any d’intensa producció per a Nan Hoover, gràcies a una beca del DAAD que li va permetre viure i treballar a Berlín.[3] Durant aquest mateix any, la seva pel·lícula Fields of Blue (1980) es va exposar al Museum of Modern Art de Nova York.
A partir de 1981, Hoover sovint combinava instal·lacions de llum interactives amb performances. En una entrevista amb Kate Elwers, Hoover afirmava: «I find it important, especially in the performances, that I give the public the space to go into themselves. I'm not interested in dictating my ideas, I'm interested in opening up...»[4]
La seva obra va assolir projecció internacional i es va presentar en museus, institucions i festivals d’arreu del món. Entre altres esdeveniments destacats, va participar a Documenta 6 el 1977 i a Documenta 8 el 1987, celebrades a Kassel. El 1984 va participar a la Biennal de Venècia.[1]
Va impartir docència en diverses institucions: classes d’art al San Francisco Art Institute; vídeo i cinema a la Kunstakademie Düsseldorf; mitjans mixtos a la Gerrit Rietveld Academie d’Amsterdam (1998–1999); i vídeo i performance a la International Summer Academy de Salzburg (1994–1996 i 2001).[1]
El 2005, Hoover es va traslladar a Berlín, on va continuar treballant, exposant i impartint conferències fins a la seva mort, el 2008.[1]
Referències
modifica- 1 2 3 4 5 6 7 «Nan Hoover» (en anglès). Nan Hoover Foundation, 14 abril 2015. [Consulta: 5 març 2026].
- ↑ «Nan Hoover» (en anglès). Electronic Arts Intermix. [Consulta: 19 abril 2014].
- ↑ «Nan Hoover - vita - permanent installations/Commissions/Teaching/Grants». www.nan-hoover.com. [Consulta: 19 abril 2014].
- ↑ Kate Elwes, «Interview with Nan Hoover», Performance Magazine, Núm.23, abril/maig 1983. pàg. 8-10, citada a la pàg. 9.