Nan Hoover (Bay Shore, 12 de maig de 1931 - Berlín, 9 de juny de 2008) va ser una artista estatunidenca-neerlandesa reconeguda pel seu treball pioner en videoart, fotografia i performance. Durant gairebé quaranta anys va viure i treballar principalment a Amsterdam. La seva obra abasta diversos mitjans d’expressió, com el dibuix, la pintura, la fotografia, el cinema i l'escultura. Les seves obres també es van exhibir en institucions internacionals com el Museum of Modern Art de Nova York.[1]

Plantilla:Infotaula personaNan Hoover
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementNancy Dodge Browne
12 maig 1931 Modifica el valor a Wikidata
Bay Shore (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 juny 2008 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsNan Hoover Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatEstatunidenca i neerlandesa
Formació professionalCorcoran School of the Arts and Design
FormacióEscola Corcoran d'Arts i Disseny (1950–1955) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballvideoart, instal·lació artística, performance, pintura, dibuix, cinema, escultura
Lloc de treball Berlín (2005–2008)
Amsterdam (1996–2006)
Düsseldorf (1987–1996)
Amsterdam (1969–1987)
Nova York (1953–1969)
Europa Modifica el valor a Wikidata
OcupacióArtista visual, videoartista, artista de performance, fotògrafa, artista
OcupadorGerrit Rietveld Academie (1996–1999)
Kunstakademie de Düsseldorf (1987–1997)
San Francisco Art Institute Modifica el valor a Wikidata
Representada perElectronic Arts Intermix i LIMA Modifica el valor a Wikidata
Participà en
12 juny 1987documenta 8
24 juny 1977documenta 6
41st Venice Biennale (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeRichard Hefti

Lloc webnanhooverfoundation.com
IMDB: nm14474657 Modifica el valor a Wikidata

Vida i obra

modifica

Nan Hoover va néixer a Bay Shore (Nova York) amb el nom de Nancy Dodge Browne i va morir a Berlín el 9 de juny de 2008 amb el nom de Nancy Hefty-Browne.[1] Va estudiar al Corcoran College of Art and Design de Washington DC entre 1950 i 1955 i, posteriorment, va exposar les seves escultures, pintures i dibuixos, primer a Washington i més tard a Nova York.

El 1969, Nan Hoover va visitar Amsterdam, on va establir contacte amb una galeria i va decidir traslladar-s’hi des de Nova York. La ciutat va tenir un paper important en la seva trajectòria artística.[2]

El 1975 es va casar amb Richard Hefti i va adquirir la ciutadania neerlandesa. L’any següent va conèixer Wies Smals, que va obrir el primer espai multimèdia de Appel a Amsterdam. Aquest espai alternatiu es va convertir ràpidament en un centre actiu d’intercanvi artístic i va oferir a Hoover un suport valuós per al desenvolupament de la seva obra.[1]

Aquell mateix any, Hoover va col·laborar amb l’artista Sam Schoenbaum en una gira de performances per Nova York, Los Angeles, Vancouver i Montreal. El 1979 va associar-se amb Peter Ungerleider en una gira titulada Lapses and Dissolves, que es va projectar a Washington DC, Boston i Montreal. Durant aquest període també va presentar Lapses (1977–1979) en super-8, una selecció de curtmetratges muts en color de 16 minuts.[1]

El 1980 va ser un any d’intensa producció per a Nan Hoover, gràcies a una beca del DAAD que li va permetre viure i treballar a Berlín.[3] Durant aquest mateix any, la seva pel·lícula Fields of Blue (1980) es va exposar al Museum of Modern Art de Nova York.

A partir de 1981, Hoover sovint combinava instal·lacions de llum interactives amb performances. En una entrevista amb Kate Elwers, Hoover afirmava: «I find it important, especially in the performances, that I give the public the space to go into themselves. I'm not interested in dictating my ideas, I'm interested in opening up...»[4]

La seva obra va assolir projecció internacional i es va presentar en museus, institucions i festivals d’arreu del món. Entre altres esdeveniments destacats, va participar a Documenta 6 el 1977 i a Documenta 8 el 1987, celebrades a Kassel. El 1984 va participar a la Biennal de Venècia.[1]

Va impartir docència en diverses institucions: classes d’art al San Francisco Art Institute; vídeo i cinema a la Kunstakademie Düsseldorf; mitjans mixtos a la Gerrit Rietveld Academie d’Amsterdam (1998–1999); i vídeo i performance a la International Summer Academy de Salzburg (1994–1996 i 2001).[1]

El 2005, Hoover es va traslladar a Berlín, on va continuar treballant, exposant i impartint conferències fins a la seva mort, el 2008.[1]

Referències

modifica
  1. 1 2 3 4 5 6 7 «Nan Hoover» (en anglès). Nan Hoover Foundation, 14 abril 2015. [Consulta: 5 març 2026].
  2. «Nan Hoover» (en anglès). Electronic Arts Intermix. [Consulta: 19 abril 2014].
  3. «Nan Hoover - vita - permanent installations/Commissions/Teaching/Grants». www.nan-hoover.com. [Consulta: 19 abril 2014].
  4. Kate Elwes, «Interview with Nan Hoover», Performance Magazine, Núm.23, abril/maig 1983. pàg. 8-10, citada a la pàg. 9.