Motmot
Els motmots són un grup d'ocells neotropicals que formen la família dels momòtids[1] (Momotidae) de l'ordre dels coraciformes (Coraciiformes), que també inclou el blauet, l'abellerol i el gaig blau. Tots els motmots existents estan restringits als boscos i selves de la Zona neotropical; els més grossos són a l'Amèrica Central. Tenen un plomatge colorit i un bec moderadament robust. Tots excepte el motmot menut tenen la cua relativament llarga que en algunes espècies presenta un característic extrem final en forma de petita raqueta.
Momotidae  | |
|---|---|
 Momotus momota | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Coraciiformes |
| Família | Momotidae G. R. Gray, 1840 Momotidae |
| Gèneres | |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
Morfologia
modificaSón ocells de mitjana grandària. L'única espècie de cua curta, el motmot menut (Hylomanes momotula), fa 16 cm de llargària, però la resta de 30 a 40 cm, cua inclosa. Tenen un plomatge acolorit d'un verd viu per damunt i un bec relativament poderós, i lleugerament corbat cap avall. Algunes espècies tenen unes distintives plomes a la cua consistents en un raquis nu que deixa de ser-ho a l'extrem, on adopta una curiosa forma de vistosa raqueta. Escàs dimorfisme sexual.[2]
Hàbitat i distribució
modificaViuen a les selves i boscos de l'àrea neotropical, i és a Mesoamèrica on presenten un major nivell de diversitat.[3]
Alimentació
modificaMengen petites preses com insectes i sargantanes, a més de fruits. A Nicaragua i Costa Rica, s'han observat motmots alimentant-se de granotes verinoses.[4]
Reproducció
modificaCom la major part dels coraciformes, els motmots fan els nius en túnels excavats en parets, on ponen al voltant de quatre ous blancs. Algunes espècies formen grans colònies de cria de fins a 40 individus. El temps d'incubació és de 20 dies, i els joves deixen el niu després de 30 dies. Tots dos pares tenen cura dels joves.[5]
Comportament
modificaEls motmots sovint mouen la cua endavant i endarrere, un moviment que normalment crida l'atenció sobre un ocell amagat. La investigació indica que els motmots realitzen aquest moviment quan detecten depredadors (basat en estudis sobre el motmot cellut) i que és probable que aquest moviment serveixi per comunicar que és conscient del depredador i està preparat per escapar. Aquesta forma de senyal interespecífica dissuasiva de persecució proporciona un benefici tant per al motmot com per al depredador: evita que el motmot perdi temps i energia fugint, i el depredador evita una persecució costosa que és poc probable que aconsegueixi capturar-lo.[6]
En diverses espècies de motmots, el plomalls prop dels extrems de les dues plomes més llargues (centrals) de lacua són febles i cauen a causa de l'abrasió amb substrats, o cauen quan s'empolaina les plomes, deixant una longitud d'eix nu, creant així la forma de raqueta de la cua.[5] Tanmateix, es creia erròniament en el passat que el motmot donava forma a la cua arrencant-se part de la del plomatge per deixar a la vista aquesta forma de raqueta. Això es va basar en informes inexactes fets per Charles William Beebe.[7] Des de llavors s'ha demostrat que aquestes barbes estan dèbilment lligades i cauen a causa de l'abrasió amb substrats i durant l'empolainament. Hi ha, però, també diverses espècies on la cua és "normal", aquestes són el motmot menut, motmot gorjablau, motmot de coroneta rogenca, i les poblacions amazòniques del motmot rogenc i el motmot becample.[5]
Taxonomia
modificaHi ha hagut controvèrsia sobre el nombre d'espècies del gènere Momotus però actualment els principal autors taxonòmics convergeixen en 6 gèneres amb 14 espècies:[2][8]
- Gènere Aspatha, amb una espècie: motmot gorjablau (Aspatha gularis).
- Gènere Baryphthengus, amb dues espècies.
- Gènere Electron, amb dues espècies.
- Gènere Eumomota, amb una espècie: motmot cellut (Eumomota superciliosa).
- Gènere Hylomanes, amb una espècie: motmot menut (Hylomanes momotula).
- Gènere Momotus, amb 7 espècies.
Referències
modifica- ↑ «Motmot». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/11/2024(català)
- 1 2 Winkler, David W.; Billerman, Shawn M.; Lovette, Irby J. «Motmots (Momotidae), version 1.0» (en anglès). Birds of the World, 2020. DOI: 10.2173/bow.momoti1.01species_shared.bow.project_name. ISSN: 2771-3105.
- ↑ «Momotidae - Family» (en anglès). IUCN 2024. The IUCN Red List of Threatened Species. Version 2024-2. [Consulta: 23 novembre 2024].
- ↑ Master, Terry L. «Predation by Rufous Motmot on Black-and-Green Poison Dart Frog» (en anglès). vol.111 (3) p. 439–440.. Wilson Bull, 01-09-1999. [Consulta: 23 novembre 2024].
- 1 2 3 Forshaw, Joseph. Encyclopaedia of Animals: Birds (en anglès). Londres: Merehurst Press, 1991, p. 143-144. ISBN 978-1-85391-186-6.
- ↑ Murphy, Troy G. «Predator-elicited visual signal: why the turquoise-browed motmot wag-displays its racketed tail» (en anglès). Behavioral Ecology, 17, 4, 01-07-2006, p. 547–553. DOI: 10.1093/beheco/arj064. ISSN: 1465-7279.
- ↑ Beebe, William. «Racket formation in the tail-feathers of the motmots» (en anglès). Vol. XII p. 82-83. The Condor, 01-03-1910. [Consulta: 23 novembre 2024].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Todies, motmots, bee-eaters – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v14.2, 17-08-2024. [Consulta: 23 novembre 2024].
