Menhir

gran pedra allargada colocada verticalment

Un menhir és un monument prehistòric, megalític, que consisteix en una gran pedra de forma allargada, plantada a terra en posició vertical. El mot prové del bretó maen, 'pedra' i hir, 'llarga', que va ser adoptat pels prehistoriadors i ja ha passat al llenguatge comú.[1][2] En català, s'han anomenat tradicionalment pedra dreta,[1][3] pedra fita o pedra llarga,[1] però també n'hi han que s'anomenen pedra del dimoni, pedra del diable, pedra de les goges o pedra aguda, entre altres.[4][1][5][6][7][8]

Menhir a la Bretanya
Menhir de Merli (Ribagorça)

Descripció

modifica

Els menhirs es poden trobar sols o en grups. Tenen una distribució geogràfica àmplia: se'n troben a Europa, Àsia i Àfrica, i pertanyen a diversos períodes. A Catalunya podem trobar el menhir més alt a Mollet del Vallès (alçada, que li diuen llargada: 4,90 metres).[9] Descobert el 2009 en unes excavacions, és el més alt de la península Ibèrica i un dels més alts de l'Europa meridional.[10]

Els menhirs s'associen amb la cultura del vas campaniforme, que habitava a Europa durant el Neolític tardà i l'edat del bronze a Europa,[11] però a Àsia n'hi ha exemples d'època contemporània.

Es creu que les seves funcions eren diverses, des de marcar els límits territorials d'un poblat fins a ser el centre de cerimònies religioses, especialment funeràries, o llocs on es retia culte al Sol. Els més moderns tenien inscripcions sacres i invocacions a divinitats, per això el cristianisme va rebaixar l'alçària d'algunes pedres i les va coronar amb una creu, convertint-les en llocs de culte cristians.

Alguns menhirs del territori

modifica

El Baix Vallès de Catalunya és una zona d'alta concentració de menhirs - se n'han trobat 10 fins el 2025. Un dels més impressionants d'aquests és l'estàtua-menhir de Mollet, a Mollet del Vallès que té una alçada, o llargada, si voleu, de 4,90 metres).[9] Descobert el 2009 en unes excavacions, és el més alt de la península Ibèrica i un dels més alts de l'Europa meridional. A més, porta gravats un rostre esquemàtic al davant i uns dibuixos geomètrics a la resta de la pedra que permet qualificar-lo d'estàtua menhir.[10][12]

Altres menhirs pel territori de Catalunya, inclouen, per exemple, la Pedra Llarga a Sant Hilari Sacalm, el menhir de la Pedra Llarga o Pedra del Diable a Palau-solità i Plegamans, la Pedra del Diable, també coneguda com a Pedra Serrada, a Parets del Vallès, la Pedra de Castellruf a Santa Maria de Martorelles, la Pedra de Llinars a Montmeló, i la Pedra de les Goges o sa Pedra Aguda de Vallvanera a Castell-Platja d'Aro, entre altres.[1][12][13][14][15] També hi ha uns quants menhirs a la Senterada (Pallars Jussà).[16]

A la Catalunya del Nord hi ha uns 12-13 menhirs.

A Andorra hi havien diversos menhirs, però van ser robats en el transcurs del temps. Avui hi ha una rèplica del menhir de la Pedra Dreta de Sant Cristòfol a la Cortinada, que va "desaparèixer" el 1980. La rèplica fou tallada el 2016 pel Tonet Naudí.[17]

A les illes Balears, el megalitisme és fa present principalment en dòlmens, seguit més tard per la Cultura talaiòtica.

Altres monuments megalítics i prehistòrics

modifica

No s'han de confondre els menhirs amb les taules de la cultura talaiòtica de Menorca, i en menor mesura Mallorca.

Tampoc no s'han de confondre els menhirs amb altres monuments de la cultura megalítica com son els dolmens, sovint dites taules, caixes o arques en català.[18] La taula dels lladres, per exemple, al municipi de la Selva de Mar, és un dolmen,[18][19] com també ho és el dolmen de Pedra Arca de Vilalba Sasserra, al Vallès Oriental,[20] i es fa referència a alguna cosa similar (un túmul que podria haver amagat un dolmen) en el topònim de Pedra Arca o Pedra del Arca de Tagamanent.[21] A Vallgorguina hi ha el dolmen de la Pedra Gentil.[22][23]

Referències

modifica
  1. 1 2 3 4 5 «menhir». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: 28 novembre 2025].
  2. «Artes Figurativas I». A: Enciclopedia Temática Sopena (paper) (en castellà). Traducció de l'Enciclopedia Generale "Le Nove muse" de S.A.I.E. Editrice. Barcelona: Editorial Ramon Sopena, S.A., 1982, p.23. ISBN 84-303-0967-5 [Consulta: 15 desembre 2014].
  3. Hi ha els topònims Pedra dreta a Agullana, a Maçanet de Cabrenys, a Prats de Lluçanès, etc.
  4. Alguns noms de menhirs pel territori inclouen, per exemple, la Pedra Llarga (a Sant Hilari Sacalm), el menhir de la Pedra Llarga o Pedra del Diable (a Palau-solità i Plegamans), també hi ha una Pedra del Diable, també coneguda com a Pedra Serrada, a Parets del Vallès; i hi ha sa Pedra de les Goges o sa Pedra Aguda de Vallvanera (a Castell-Platja d'Aro),
  5. «Menhir de la Pedra Llarga - Palau-solità i Plegamans». Pobles de Catalunya. [Consulta: 28 novembre 2025].
  6. «Pedra de les Goges». Megalitisme. [Consulta: 28 novembre 2025].
  7. «Pedra del Diable». Ajuntament de Parets del Vallès. [Consulta: 28 novembre 2025].
  8. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.73. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 desembre 2014].
  9. 1 2 «Menhir de Mollet». Museu Abelló. [Consulta: 28 novembre 2025].
  10. 1 2 «Menhir de Mollet». Turisme - Ajuntament de Mollet del Vallès. [Consulta: 28 novembre 2025].
  11. Childe, Vere Gordon. The Bronze Age (en anglès). Biblo & Tannen Publishers, 1963, p. 162. ISBN 0819601233.
  12. 1 2 «Informació descarregable: tríptic El Menhir de Mollet». Turisme - Ajuntament de Mollet del Vallès. Arxivat de l'original el 2024-04-13. [Consulta: 28 novembre 2025].
  13. «Menhir de la Pedra Llarga - Palau-solità i Plegamans». Pobles de Catalunya. [Consulta: 28 novembre 2025].
  14. «Pedra de les Goges». Megalitisme. [Consulta: 28 novembre 2025].
  15. «Pedra del Diable». Ajuntament de Parets del Vallès. [Consulta: 28 novembre 2025].
  16. «Una mica d'història megalitisme a Senterada». Ajuntament de Senterada. [Consulta: 28 novembre 2025].
  17. «El primer megàlit andorrà». Bondia, 09-08-2018. [Consulta: 28 novembre 2025].
  18. 1 2 «dolmen». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: 28 novembre 2025].
  19. «la Taula dels Lladres». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: 28 novembre 2025].
  20. «Dolmen de Pedra Arca. Vilalba Sasserra | Mapes de Patrimoni Cultural». Diputació de Barcelona - DIBA, 24-02-1982. [Consulta: 28 novembre 2025].
  21. «Pedra Arca de Tagamanent», 26-08-2011. [Consulta: 28 novembre 2025].
  22. «Vallgorguina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: 28 novembre 2025].
  23. «Descobreix l'Espai Natural Protegit de les Serres de Montnegre - el Corredor». [Consulta: 28 novembre 2025].

Vegeu també

modifica
Detall de les decoracions en forma de gravats que té el Menhir de Mollet.