Menachem Mendel Schneerson
| Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. |
El darrer rebe de Lubavitx, Rabbi Menahem Mendel Schneerson, (Mikolaiv, Ucraïna, 18 abril de 1902 [11 de Nissan][1] - Brooklyn, Nova York, 12 juliol de 1994) setè líder de la dinastia jasídica de Habad Lubavitx. Conegut també com el Rebe, és apreciat per la seva aportació al desenvolupament i fortificació del judaisme posterior a l'Holocaust. Per als seus centenars de milers de seguidors, simpatitzants i admiradors arreu del món, el Rebe és una de les figures jueves més importants del segle xx, i el responsable de despertar la consciència del judaisme mundial.[2]
Primers anys
modificaMenahem Mendel Schneerson va ser fill del cabalista i erudit talmúdic, Rabí Yossef Yitzchak Schneerson i la Rabanit Jana Schneerson aristocràtica filla d'una prestigiosa família de rabins. Era besnet i duia el nom del tercer Rebe de Habad, Rabí Menahem Mendel, el Tzemach Tzedek. En arribar al seu Bar mitsvà, va ser considerat un prodigi de la Torà i va passar la seva adolescència immers en l'estudi de la Torà.
El seu pare, era el rabí principal de Dnipropetrovsk[1] i va lluitar per defensar al poble jueu de la persecució comunista. El règim comunista el va jutjar i condemnar a l'exili en un remot poble a Kazakhstan, on va patir moltes penúries i va sucumbir a les malalties allà contretes. La seva mare, la Rabanit Jana (1880-1964), que va acompanyar el seu marit a l'exili, es va dedicar a fabricar tinta d'herbes, perquè Levi Itzhak pogués continuar escrivint els seus comentaris de la Càbala, i altres temes de la Torà en els marges dels seus llibres. Aquests llibres van aconseguir sortir de l'URSS, i els comentaris críptics van ser publicats als Estats Units.
Estudis i casament
modificaEn 1928, Menahen Mendel va abandonar Rússia i va anar a Riga (Letònia). En 1929 es va casar, a Varsòvia, amb la seva cosina, Chaya Mushka Schneerson, filla del sisè Rebe de Habad, el rabí Iosef Itzhak Schneerson.[3] Poc després del seu matrimoni, va marxar a Berlín, on es va lliurar a l'estudi de la Torà, i va assistir com a oient a la Universitat de Berlín, on va adquirir coneixements generals de matemàtiques i filosofia.[4]
En 1933 es va traslladar a París, on va acabar els seus estudis d'enginyeria elèctrica, a l'escola especial d'obres públiques, construcció i indústria. En 1938, s'inscriu a la carrera de matemàtiques a la Universitat de La Sorbona.[4]
Arribada als Estats Units
modificaDilluns 23 de juny de 1941 (28 de Sivan de 5701) Menahen Mendel i la seva esposa van arribar als Estats Units.[5] Allà trenballa per reforçar i disseminar la Torà, el judaisme en general, i els ensenyaments jasídics en particular, mitjançant l'establiment de tres organitzacions centrals del Moviment Lubavitx, sota el seu lideratge: Merkos Leinionei Jinuj (Organització Central per l'Educació), l'editorial Kehot Publication Society, i Machane Israel, el departament de serveis socials. Poc després de la seva arribada Menahen Mendel va començar a escriure les seves notes i comentaris sobre diversos tractats talmúdics, l'halacà, l'hassidisme i la Càbala, a més de respostes i aclariments referents a temes de Torà. El president Jimmy Carter va establir com a dia de l'educació als Estats Units el 18 d'abril data de l'aniversari de naixement Menahem Mendel.
Lideratge
modificaEl 1950, en morir el seu sogre, Menahem Mendel Schneerson va esdevenir líder del moviment Lubavitx.[6] Aviat les institucions i activitats de Jabad Lubavitx van aconseguir una nova dimensió. La filosofia de Jabad Lubavitx va ser traslladada a l'acció, amb l'obertura de centres de Lubavitx i Beit Jabad en milers de ciutats, i més de 100 campus universitaris a tot el món.
Malaltia i mort
modificaEl 2 de març de 1992, (27 d'Adar I, 5752), mentre pregava davant la tomba del seu sogre i predecessor, Mehamem Mendel va patir una hemiplegia que va paralitzar el seu costat dret, i va perdre la capacitat de parlar. Va morir dos anys i tres mesos després, el 12 de juny de 1994 (3 de Tammuz de 5754) .[7]
Les restes de Menahem Mendel Schneerson i les del seu sogre, el sisè Lubavitcher Rebe, Rabí Iosef Itzjak Schneersohn reposen a l'Ohel, a Nova York. El terme ohel (literalment 'carpa') es refereix a l'estructura construïda sobre del lloc de repòs d'un tzadik, una persona justa i piadosa. Milers de persones van a l'Ohel per demanar que el Rebe intercedeixi per ells, i per rebre inspiració, vitalitat i orientació. També s'hi reben cartes (per correu postal, fax o correu electrònic) per a ser col·locades a l'Ohel.[8]
Referències
modifica- 1 2 www.es.chabad.org
- ↑ www.es.chabad.org
- ↑ www.es.chabad.org
- 1 2 www.es.chabad.org
- ↑ www.es.chabad.org
- ↑ www.ed.chabad.org
- ↑ ww.es.chabad.org
- ↑ «www.ohelchabad.org». Arxivat de l'original el 2014-10-23. [Consulta: 13 octubre 2014].
Enllaços externs
modifica- www.lubavitch.com (anglès)
