Malur amable
El malur amable[1] (Malurus amabilis) és una espècie d'ocell de la família Maluridae, endèmica d'Austràlia.[2]
Malurus amabilis  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Pes | 8,7 g (pes adult) |
| Cries | 3 |
| Incubació de l'ou | 13 dies |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Maluridae |
| Gènere | Malurus |
| Espècie | Malurus amabilis Gould, 1852 Malurus amabilis |
| Distribució | |
| Endèmic de | |
.svg){kind=icon}
Els hàbitats naturals d'aquests petits ocells són els boscos humits i secs tropicals i subtropicals.
Descripció
modificaCom altres malúrids, el malur amable destaca pel marcat dimorfisme sexual, ja que els mascles adopten un plomatge reproductor molt visible de color blau iridescent brillant i castany que contrasta amb el negre i el marró grisenc. La corona i els flocs de les orelles de colors vius apareixen de manera destacada en les exhibicions d'aparellament.[3] El mascle en plomatge reproductor té les cobertores auriculars, corona i part superior de l'esquena de color blau atzur molt cridaner, gola i clatell negres, espatlles castanyes i cua blava amb la punta blanca. Les ales són negres i el ventre blanc. La femella té les parts superiors i la cua de color blau fumat, amb flocs de les orelles turquesa, ales gris fosc i blanc a la part inferior. Tots dos sexes tenen el bec negre, iris marrons i potes de color gris carn. Els ocells immadurs s'assemblen a les femelles, però tenen el bec marró.[4]
Comportament i ecologia
modificaAlimentació
modificaEl malur amable és insectívor i menja diversos tipus d'insectes, incloses les erugues.[4]
Reproducció
modificaEl cucut de matollar (Cacomantis variolosus) és un paràsit de posta del malur amable.[5]
Taxonomia i sistemàtica
modificaÉs una de les dotze espècies del gènere Malurus, comunament conegut com a malurs, que es troba a Austràlia i a les terres baixes de Nova Guinea. Dins del gènere pertany a un grup de cinc espècies molt similars conegudes col·lectivament com a malurs d'espatlles castanyes. Les altres quatre espècies són el malur de Lambert (M. lamberti), el malur de dors violàci (M. assimilis), el malur elegant (M. elegans) i el malur pitblau (M. pulcherrimus).[6] Una anàlisi de l'ADN mitocondrial i nuclear del 2011 va trobar que el malur amable és el tàxon germà del malur de dors violàci (M. assimilis).[7]
El malur amable va ser descrit per primera vegada per l'ornitòleg John Gould el 1852, a partir d'un exemplar mascle recollit pel capità Owen Stanley a Cape York. Gould esperava que una femella s'assemblés a la d'un malur elegant, i en conseqüència va descriure els exemplars femenins recollits per John Jardine com una nova espècie, Malurus hypoleucos.[4] El nom genèric Malurus prové del grec antic «malos» que significa “suau” i «oura», “cua”, mentre que l'epítet específic prové de l'adjectiu llatí «ămābǐlis», que significa “preciós”.[8]
Referències
modifica- ↑ «Malur amable». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 27 setembre 2025].(català)
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 27 setembre 2025].
- ↑ Rowley i Russell, 1997, p. 43–44.
- 1 2 3 Rowley i Russell, 1997, p. 165-166.
- ↑ De Geest, Patrick; Leitão, Ana «First record of Brush Cuckoo parasitism of the Lovely Fairy-wren». Australian Field Ornithology, 34, 2017, p. 123–126. DOI: 10.20938/afo34123126.
- ↑ Rowley i Russell, 1997, p. 159.
- ↑ Driskell, Amy C.; Norman, Janette A.; Pruett-Jones, Stephen; Mangall, Elizabeth; Sonsthagen, Sarah «A multigene phylogeny examining evolutionary and ecological relationships in the Australo-papuan wrens of the subfamily Malurinae (Aves)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 60, 3, 9-2011, p. 480–485. DOI: 10.1016/j.ympev.2011.03.030.
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 43, 240. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 27 setembre 2025].
Bibliografia
modifica- Rowley, Ian; Russell, Eleanor. Bird Families of the World: Fairy-wrens and Grasswrens. Oxford: Oxford University Press, 1997. ISBN 978-0-19-854690-4.
- Simpson, D.P.. Cassell's Latin Dictionary. 5a. ed.. Londres: Cassell, 1979. ISBN 978-0-304-52257-0.
