Magnolials
Les magnolials (Magnoliales) són un ordre de plantes angiospermes. L'actual sistema APG IV de classificació de les angiospermes situa aquest ordre dins del clade de les magnòlides, un subclade de les mesangisopermes, i s'hi inclouen sis famílies[1] amb unes 3.000 espècies agrupades en uns 130 gèneres.[2]
Magnoliales  | |
|---|---|
 Flor | |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Subregne | Viridiplantae |
| Ordre | Magnoliales Juss. ex Bercht. i J.Presl, 1820 Magnoliales |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Myristicales Eupomatiales Degeneriales Himantandrales
|
.svg){kind=icon}
Descripció
modificaSón plantes llenyoses, arbusts, lianes i arbres, amb el floema secundari estratificat i la medul·la septada. Les fulles acostumen a disposar-se de manera dística, en dues fileres. Al gineceu hi ha obturadors que s'encarreguen de guiar el tub pol·línic fins l'òvul. Les llavors tenen lobulacions o protuberàncies a l'endosperma a causa de la penetració de la coberta o del nucli.[3][2]
Taxonomia
modificaAquest ordre va ser publicat per primer cop l'any 1820, amb el nom de Magnoliae i atribuït a Antoine-Laurent de Jussieu (1748-1836), al primer volum de l'obra O Přirozenosti Rostlin, aneb Rostlinář, obsahugjcj: gednánj o žiwobytj rostlinném pro sebe a z ohledu giných žiwotů podlé stawu nyněgssjho znánj; k rozssjženj přirodnictwj; w potaženj na užitečnost w rolnictwj, hospodářstwj, řemeslech, uměnj i obchodu a w wztahowánj obzwlásstnjm na lekařstwj pels botànics Friedrich von Berchtold (1781 – 1876) i Jan Svatopluk Presl (1791 – 1849).
Famílies
modificaA la classificació del vigent sistema APG IV (2016), dins de l'ordre de les magnolials hi ha les sis famílies següents:[1]
Història taxonòmica
modificaClassificació APG
modificaA la classificació filogenètica APG I (1998), l'ordre de les magnolials comprenia les mateixes sis famílies que avui dia:[4]
- Myristicaceae
- Magnoliaceae
- Degeneriaceae
- Himantandraceae
- Eupomatiaceae
- Annonaceae
A la segona versió, APG II (2003) l'únic canvi fou la seva inclusió dins el clade de les magnòlides.[5] A la tercera versió, APG III (2009), no hi va haver canvis respecte a l'anterior.[6]A la quarta versió, APG IV (2016), tampoc no hi va haver canvis pel que fa a les famílies que formen part de les magnolials.[1]
Altres sistemes
modificaEl Sistema Cronquist, de 1981, posava les magnolials dins la subclasse Magnoliidae de la classe Magnoliopsida amb 10 famílies.[7]. Era el primer ordre del seu sistema atès que considerava que eren les angiospermes més antigues.[8] Això són els actuals ordres de les magnolials i de les canellals amb l'afegit d'una part de les angiospermes basals, la família Austrobaileyaceae i l'antiga família Lactoridaceae, avui part de les aristoloquiàcies dins les piperals.[3]
- Winteraceae
- Degeneriaceae
- Himantandraceae
- Eupomatiaceae
- Austrobaileyaceae
- Magnoliaceae
- Lactoridaceae
- Annonaceae
- Myristacaceae
- Canellaceae
El Sistema Thorne de 1992 posava aquest ordre dins del superordre Magnolianae (Annonane), de la subclasse Dicotyledoneae (Magnoliidae), dins la classe Angiopspermae (Magnoliopsida), amb una circumscripció de 23 famílies,[9] molt més àmplia fins i tot que l'actual clade de les magnòlides atès que que hi inclou una part de les angiospermes basals.[3]
- Winteraceae
- Illiciaceae
- Schisandraceae
- Magnoliaceae
- Degeneriaceae
- Himantandraceae
- Eupomatiaceae
- Annonaceae
- Aristolochiaceae
- Myristicaceae
- Canellaceae
- Austrobaileyaceae
- Amborellaceae
- Trimeniaceae
- Chloranthaceae
- Monimiaceae
- Gomortegaceae
- Calycanthaceae
- Lauraceae
- Hernandiaceae
- Lactoridaceae
- Saururaceae
- Piperaceae
Usos
modificaEntre les magnolials s'hi troben espècies que tenen diferents aprofitaments. Entre les annonàcies se'n poden citar com a font de fusta Oxandra lanceolata, Enantia chlorantha Cleistopholis patens o Guatteria boyacana, entre les productores de fruits hi ha el xirimoier (Annona cherimola), el guanabaner (Annona muricata), l'anoner cor de bou ('Annona reticulata) o l'anoner pinya ('Annona squamosa), mentre que l'ilang-ilang (Cananga odorata) proporciona compostos químics per a la fabricació de perfums. Entre les miristicàcies cal destacar l'arbre de la nou moscada (Myristica fragrans), que proporciona dues espècies, la llavor és la nou moscada i l'aril el macís. Algunes espècies de les magnoliàcies, com ara la magnòlia (Magnolia grandiflora), el tuliper (Liriodendron tulipifera) o l'híbrid Magnolia × soulangeana tenen usos ornamentals.[10]
Referències
modifica- 1 2 3 Byng et alii., 2016, p. 14.
- 1 2 «MAGNOLIALES Bromhead» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 25 juliol 2025].
- 1 2 3 Cole, Theodor; Gardner, Elliot «Moraceae Phylogeny Poster (MorPP) 2023» (en anglès). The Plant Phylogeny Posters (PPP) project, 7-2023, p. 1.
- ↑ The Angiosperm Phylogeny Group, 1998, p. 538.
- ↑ Bremer et alii., 2003, p. 416.
- ↑ Bremer et alii., 2009, p. 107.
- ↑ Cronquist, 1981, p. XIV.
- ↑ Cronquist, 1981, p. 32.
- ↑ Thorne, 1992, p. 258.
- ↑ «Magnoliales» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 1 agost 2025].
Bibliografia
modifica
- Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
- von Berchtold, Friedrich; Presl, Jan Svatopluk. O Přirozenosti Rostlin, aneb Rostlinář, obsahugjcj: gednánj o žiwobytj rostlinném pro sebe a z ohledu giných žiwotů podlé stawu nyněgssjho znánj; k rozssjženj přirodnictwj; w potaženj na užitečnost w rolnictwj, hospodářstwj, řemeslech, uměnj i obchodu a w wztahowánj obzwlásstnjm na lekařstwj (en txec). vol. 1, 1820.
- The Angiosperm Phylogeny Group «An Ordinal Classification for the Families of Flowering Plants.». Annals of the Missouri Botanical Garden, vol. 85, n. 4, 1998, p. 531-552. DOI: 10.2307/2992015.
- Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG II». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 141, n. 4, 28 març 2003, p. 399-436.
- Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Fay, Michael F.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 161, n. 2, 19 octubre 2009, p. 105-121. DOI: 10.1111/j.1095-8339.2009.00996.x.
- Cronquist, Arthur. An integrated system of classification of flowering plants (en anglès). Nova York: Columbia UNiversity Press, 1981. ISBN 0-231-03880-1.
- Thorne, Robert F. «Classification and Geography of the Flowering Plants» (en anglès). The Botanical Review, vol. 58, n. 3, juliol-setembre 1992, p. 225-327. DOI: 10.1007/bf02858611.