Italgas
Italgas S.p.A. és una empresa tecnològica de xarxes italiana que opera en els sectors de la distribució de gas, serveis hídrics, eficiència energètica i TI.[1]
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | negoci empresa societat de cartera | ||||
| Indústria | Manufacture of gas; distribution of gaseous fuels through mains (en)  | ||||
| Forma jurídica | società per azioni | ||||
| Història | |||||
| Creació | 12 setembre 1837 26 abril 1856 1863, Torí | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Propietat de | Snam (en) | ||||
| Lloc web | italgas.it | ||||
Després de l'adquisició de 2i Rete Gas, el seu principal competidor, Italgas s'ha convertit en l'operador de distribució de gas més gran d'Europa, gestionant una xarxa de més de 150.000 quilòmetres, amb més de 12 milions de clients a Itàlia i Grècia, i aproximadament 6.500 empleats.[2] A través de Nepta, la principal empresa del grup en el sector de l'aigua, Italgas presta serveis, tant directament com indirectament, a uns 6,3 milions de persones, principalment a les regions italianes del Laci, Sicília i Campània.[3] Cotitza a la Borsa Italiana i està inclosa en l'índex FTSE MIB.[1]
Història
modificaItalgas es va fundar l'any 1837 i és coneguda històricament per introduir el gas a les llars italianes.[4] Avui dia, l'empresa se centra en la transformació digital de les xarxes de distribució de gas. Les actualitzacions tecnològiques han permès que les xarxes d'Italgas puguin acollir la distribució de gasos alternatius, incloent el biometà, el metà sintètic i l'hidrogen.[5]
L'agost de 1837, l'enginyer francès Hippolyte Gautier va obtenir l'aprovació per als estatuts d'una Companyia d'Il·luminació per Gas per a la ciutat de Torí. L'empresa es va constituir com una societat per accions amb un capital inicial previst de 840.000 lires piamonteses, de les quals 722.000 van ser subscrites per inversors de Lió. Quan Gautier es va adonar que els banquers i comerciants de seda de Torí estaven disposats a invertir més del que s'esperava inicialment, va modificar els estatuts de la companyia i, el 8 de gener de 1838, es va fundar la Societat Anònima per a l'Il·luminació de la Ciutat de Torí mitjançant Gas d'Hidrur de Carboni, amb un capital social d'1.020.000 lires.[6]
Els accionistes lionesos i els torinesos es van repartir les responsabilitats: els inversors de Lió s'encarregarien de la gestió tècnica de l'empresa, mentre que els de Torí supervisarien l'administració, en estar més a prop dels òrgans administratius de l'estat de Savoia. Com a resultat, el consell d'administració estava format exclusivament per membres de Torí, tot i que la majoria del capital havia estat subscrit pel grup de Lió.[7]
A Torí, l'empresa es va enfrontar a la competència d'altres productors de gas, especialment la «Cooperativa Consumatori Gas-Luce», fundada per diverses indústries que utilitzaven ambdues formes d'energia per alimentar la seva maquinària. En conseqüència, la Companyia d'Il·luminació per Gas de Torí va buscar nous mercats més enllà de la capital piamontesa i va obtenir concessions per gestionar els serveis de distribució de gas a Palerm, Bèrgam i Cremona. El 1862, després d'aquesta expansió inicial, l'empresa va passar a anomenar-se Societat Italiana per al Gas (Società Italiana per il Gas), destacant el seu nou abast nacional. La dècada de 1880 va marcar l'auge de l'energia elèctrica, que aviat dominaria les aplicacions d'il·luminació. Per tant, les companyies de gas es van veure obligades a explorar noves direccions.[8]
L'any 1900, Italgas va començar a cotitzar a la Borsa de Milà.[9]
Durant la dècada de 1920, sota la presidència de Panzarasa, l'empresa va prosseguir la seva expansió mitjançant l'adquisició de serveis de gas desmunicipalitzats i invertint en sectors relacionats com el processament químic.[10]
El 1924, l'empresa va adquirir el control de la Société civile d’éclairage au gaz de la Ville de Venise, que gestionava la distribució de gas a Venècia des de 1839. Dos anys més tard, l'empresa va ser rebatejada com a Società Veneta Industrie Gas (SVIG).[11]
El 1929, Italgas també es va fer càrrec de les operacions a Florència de la Société Civile Lyonnaise, que posseïa la concessió del gas a Florència des de 1847. La nova companyia es va anomenar STAG.[8]
Aquell mateix any, l'empresa piamontesa també va adquirir la Società Romana Gas, que distribuïa gas a Roma des de 1925, després de la seva separació de la Società Elettricità e Gas di Roma. Aquest últim era el nom adoptat el 1923 per la Società Anglo-Romana per l'Illuminazione di Roma col Gas e altri sistemi, que havia gestionat la producció i distribució de gas a la capital des de 1853.[12][13]
En els anys previs a la Segona Guerra Mundial, la història d'Italgas també va comptar amb la participació de les finances catòliques, liderades per Bernardino Nogara.[14]
El 1930, Alfredo Frassati va ser nomenat president de la companyia. La seva tasca principal era sanejar l'empresa, que patia els efectes de la Gran Depressió de 1929. A partir de 1934, Frassati va iniciar un estricte procés de reestructuració, desinvertint en activitats no relacionades directament amb la producció i distribució de gas.[15]
Durant la Segona Guerra Mundial, el servei de gas a Torí i arreu del centre i nord d'Itàlia va patir greus restriccions a causa de l'escassetat de matèries primeres. Les instal·lacions d'Italgas van patir danys significatius per bombardeigs i actes de guerra. Durant aquest període, l'empresa va començar els seus primers experiments amb el gas natural i, l'any 1950, es va construir la primera xarxa urbana de distribució de gas a Lodi.[16]
Entrada al Grup ENI
modificaEl 1967, el control d'Italgas va ser adquirit per l'ENI, l'aleshores Autoritat Nacional d'Hidrocarburs d'Itàlia (Ente Nazionale Idrocarburi). A partir de la dècada de 1970, Italgas va jugar un paper important en la conversió al gas natural (metanització) del país. En la dècada de 1980, va fundar Italgas Sud, una nova entitat encarregada de dur a terme el gran projecte de portar la infraestructura de gas natural al sud d'Itàlia (Mezzogiorno). En aquest període, l'esdeveniment més significatiu va ser l'adquisició el 1982 de la Compagnia Napoletana di Illuminazione e Scaldamento col Gas (abreujada com a Napoletanagas S.p.A.), que distribuïa gas a Nàpols des de 1862.[8]
Entre finals dels anys vuitanta i principis dels noranta, Italgas es va expandir als sectors de l'aigua potable i la gestió de residus sòlids urbans abans de tornar-se a centrar en el gas natural. Al mateix temps, l'expansió internacional va continuar a través de filials que operaven a l'Argentina, el Brasil, Grècia, Portugal, Espanya i Hongria, donant feina a més de 10.000 persones.[17]
L'exclusió de borsa i el posterior retorn
modificaEl novembre de 2002, com a part d'una reestructuració més àmplia de les seves activitats, Eni va llançar una oferta pública d'adquisició (OPA) per totes les accions en circulació d'Italgas.[18] L'any següent, després de més de 150 anys, Italgas va deixar de cotitzar a la Borsa de Milà. Posteriorment, Eni va consolidar les seves operacions regulades de gas sota Snam, creant un nou grup que abastava els diversos segments de la cadena de subministrament de gas: transport a través de Snam Rete Gas, emmagatzematge via Stogit, regasificació mitjançant GNL Italia i distribució amb Italgas.[19]
Investigacions judicials
modificaEl juliol de 2014, l'empresa va ser intervinguda judicialment a causa de les relacions amb diversos proveïdors subjectes a administració com a resultat d'infiltracions de la màfia.[20] La mesura es va promulgar en resposta a les sospites d'infiltració mafiosa vinculada a contractes adjudicats a la família Cavallotti, empresaris de Belmonte Mezzagno (Palerm), que estaven subjectes a mesures preventives per associació mafiosa i eren considerats vinculats a figures de la Cosa Nostra com Benedetto Spera i Bernardo Provenzano. La família Cavallotti, que havia estat absolta en el judici penal, tenia contractes vigents amb Italgas a diverses parts d'Itàlia. Per abordar la situació, la jutgessa Silvana Saguto i els seus col·legues van posar l'empresa sota administració judicial per part de quatre administradors nomenats pel tribunal, seguida d'un període de tres anys de supervisió judicial.[21]
Tanmateix, aquesta segona mesura va ser revocada al cap d'un any, el juliol de 2016, pel Tribunal d'Apel·lació, que va considerar que no es donaven les condicions per a tal mesura. Mentrestant, va esclatar un escàndol sobre la gestió dels béns intervinguts i confiscats —l'anomenat "sistema Saguto"—, que incloïa al·legacions que els administradors judicials eren seleccionats repetidament a canvi de beneficis personals, incloent avantatges econòmics o laborals per a familiars de la jutgessa, segons els càrrecs presentats per la Fiscalia de Caltanissetta.[21]
Posteriorment, Silvana Saguto va ser inhabilitada pel Consell Superior de la Magistratura (CSM) a l'inici del judici a Caltanissetta. Entre els que s'enfronten a judici juntament amb ella hi ha familiars propers (inclosos el seu pare, marit i un dels seus fills), així com administradors i assistents judicials. El jutge Lorenzo Chiaramonte també està sent jutjat pel mateix cas. Un altre jutge, Fabio Licata, va ser condemnat en un judici ràpid —confirmat en apel·lació— a una pena de dos anys i quatre de mesos per falsificació de documents. Un dels càrrecs relacionats amb Licata al·legava que va signar un decret en nom de Saguto, que estava de permís en aquell moment, per posar Italgas sota administració judicial.[21]
Retorn a la borsa
modificaEl 7 de novembre de 2016, Italgas es va separar del Grup Snam i va tornar a cotitzar a la borsa. Paolo Gallo, director general de la companyia, va ser nomenat conseller delegat.[22]
El 2017, Italgas va celebrar el seu 180è aniversari i va introduir una nova direcció estratègica centrada en la transformació digital de xarxes i processos. Això també incloïa la integració de gasos renovables a la infraestructura de distribució. El 2018, l'empresa va fundar la Digital Factory, que més tard passaria a formar part de Bludigit, la filial de serveis digitals del Grup.[23] Aquell mateix any, Italgas va adquirir el 100% de Seaside (més tard rebatejada com Geoside), entrant en el sector de l'eficiència energètica.[24]
El 2020, dos anys després d'adquirir Medea, el principal operador de distribució de gas a Sardenya, Italgas va iniciar la distribució de metà a l'illa, que anteriorment no tenia accés a aquesta font d'energia.[25]
El setembre de 2022, arran d'una licitació internacional convocada pel govern grec per a la privatització del sector nacional de distribució de gas, Italgas va adquirir el 100% de Depa Infrastructure al Hellenic Republic Asset Development Fund S.A. (HRADF) i Hellenic Petroleum S.A. (HELPE).[26] El febrer de 2024, les empreses adquirides van canviar de nom: el holding va passar a anomenar-se Enaon, i l'empresa operadora Enaon EDA.[27]
El 2023, Italgas va tornar a entrar en el sector de l'aigua en adquirir a Veolia Environnement S.A. la unitat de negoci que gestiona les concessions del servei d'aigua a Itàlia. L'operació va implicar serveis —prestats directament o indirectament— a aproximadament 6,3 milions de persones. Aquestes activitats es van incorporar a una nova empresa, NEPTA, part del Grup Italgas. L'objectiu de NEPTA és la transformació digital de les infraestructures hídriques per reduir les pèrdues de xarxa i millorar el rendiment del servei.[28]
Entre 2024 i 2025, Italgas va adquirir el control de 2i Rete Gas, el segon operador de distribució de gas més gran d'Itàlia. L'adquisició incloïa una xarxa que cobria més de 72.000 quilòmetres i el servei a més de 2.200 municipis. Italgas es va convertir en l'operador de distribució de gas més gran d'Europa. L'1 de juliol de 2025, 2i Rete Gas es va fusionar per incorporació a Italgas Reti, la principal filial del Grup.[29]
El 2025, després de la renovació del consell d'administració, Paolo Ciocca va ser nomenat president del consell, i Paolo Gallo va ser confirmat per un quart mandat com a conseller delegat.[30]
Principals accionistes
modifica- A 31 de desembre de 2024[1]
- CDP Reti S.p.A. – 26,0%
- Snam S.p.A. – 13,5%
- Lazard Asset Management LLC – 9,8%
- BlackRock – 3,7%
- Sun Life Financial – 3,2%
- Banc d'Itàlia – 1,3%
- Altres accionistes institucionals – 32,8%
- Accionistes minoritaris (retail) – 9,6%
L'Arxiu Històric i l'Heritage Lab
modifica
L'Arxiu Històric i Museu d'Italgas renovat, originàriament establert a Torí el 1984, es coneix ara com «Hertage Lab» i es troba a la seu d'Italgas a Largo Regio Parco. Desenvolupat en col·laboració amb la Fundació Giorgio Cini, el projecte va introduir noves metodologies per a la descripció, inventari i digitalització dels materials arxivístics de l'empresa. També inclou la catalogació de la biblioteca històrica, la col·lecció de diaris i els fons del museu —alguns dels quals són accessibles mitjançant aplicacions de realitat virtual— i l'escaneig en 3D d'objectes tècnics i científics de la col·lecció.[31]
L'Arxiu Històric d'Italgas abasta aproximadament tres quilòmetres lineals de documents.[32] Els materials de l'empresa original i les seves filials i associades inclouen documents que daten des de 1239 (principalment pergamins) fins a 1990.[33]
Referències
modifica- 1 2 3 «Borsa Italiana – Italgas». [Consulta: 29 juliol 2019].
- ↑ «Italgas completa acquisizione di 2i Rete Gas e diventa il primo operatore della distribuzione gas in Europa – FIRSTonline».
- ↑ «Nasce Nepta, la società idrica di Italgas – Servizi a Rete».
- ↑ «Italgas – Smau».
- ↑ «Pioneering carbon neutrality: Italgas innovations in gas distribution».
- ↑ Giuseppe Paletta, Da Lione a Torino in Valerio Castronovo (ed.), Dalla luce all'energia. Storia dell'Italgas, Bari, Laterza, 1987, pàg. 46 (en italià)
- ↑ Paletta, op. cit. pàg. 48 (en italià)
- 1 2 3 «Storia di Milano. Gas illuminante in Italia».
- ↑ Alessandro Aleotti, Borsa e industria. 1861–1989: cento anni di rapporti difficili, Milà, Comunità, 1990
- ↑ Paletta, op. cit. pàg. 218 (en italià)
- ↑ «Veneziana gas, Venezia (1926–1996)».
- ↑ «Storia della società anglo-romana per l'illuminazione di Roma col gas ed altri sistemi (1847–1929)».
- ↑ «La nostra storia – CRAL – Romana Gas».
- ↑ «Italgas».
- ↑ «FRASSATI, Alfredo – Enciclopedia – Treccani».
- ↑ «1950, Verso il metano @ Museo Italgas – AtlasFor».
- ↑ «Italgas Integrated Annual Report 2024».
- ↑ «Eni lancia opa su Italgas a 13 euro».
- ↑ «Italgas Reti Spa».
- ↑ «Italgas commissariata per sei mesi, "l'Antimafia aprirà un'inchiesta"» (en italian). [Consulta: 30 juliol 2019].
- 1 2 3 «Palermo, la maxi parcella degli ex amministratori Italgas: 120 milioni di euro».
- ↑ «Italgas torna in borsa dopo 13 anni a 4,062 euro».
- ↑ «L'innovazione spinge i conti di Italgas, al debutto la Digital Factory – CorCom».
- ↑ «Italgas acquisisce il 100% di Seaside».
- ↑ «Italgas, al via la distribuzione del primo gas naturale in Sardegna – Il Sole 24 ORE».
- ↑ «Italgas Acquires DEPA Infrastructure – energynews».
- ↑ «Italgas, the greek subsidiary changes name and becomes Enaon – Malta News Agency».
- ↑ «Italgas to buy Veolia's water assets in Italy in 115 mln euro deal».
- ↑ «Italgas eyes closing of 2i Rete Gas deal by early April».
- ↑ «Paolo Ciocca is the new chairman of Italgas after Benedetta Navarra».
- ↑ «Italgas: al via la digitalizzazione dell'archivio storico – Finanza e Impresa – Ansa.it» (en italià). Agenzia ANSA, 11-10-2021. [Consulta: 5 agost 2025].
- ↑ «Heritage Lab Italgas» (en italià). Museimpresa. [Consulta: 5 agost 2025].
- ↑ «Italgas: online il sito Heritage Lab, archivio storico e digitale» (en italià). Today. [Consulta: 5 agost 2025].