Viquipèdia

Hummus

plat de puré de cigrons de l'Orient Mitjà
No s'ha de confondre amb Humus.

L'hummus (àrab: حمص بطحينة, ḥummuṣ bi-ṭaḥīna) és un puré de cigrons aixafats[1] amb una forquilla o en un morter amb una pasta de farina de sèsam anomenada tahina, amb oli d'oliva, all, i suc de llimona, que sol presentar-se adornada amb pebre vermell (paprika).

Infotaula menjarHummus
Hummus amb oli i suc de llimona Modifica el valor a Wikidata
Característiques
País d'origenOrient Pròxim Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipuscondiment, puré i mashed chickpea (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalsmashed chickpea (en) Tradueix, oli d'oliva, all, tahina i suc de llimona Modifica el valor a Wikidata

L'hummus és una menja típica de tota la zona que va des de Grècia fins a Aràbia, incloent-hi Xipre, Turquia, Armènia, el Líban, Síria, Palestina i Israel la popularitat de la qual s'estén a tot el món.[2] És un dels plats vegetarians més nutritius.[3]

En àrab, hummus significa simplement ‘cigró’. El que coneixem nosaltres com a humus en diuen hummus bi-tahina (‘cigró amb pasta de sèsam’) o mussàbbaha.[4] Al Magrib hi ha preparacions que reben el mateix nom, sense la tahina, simplement amb oli de sèsam (harira).

Història

modifica

L'hummus es considera sovint un «plat nacional» no oficial d'Israel, el que reflecteix la seva enorme popularitat i importància entre tota la població israeliana.[5] Els investigadors d'Israel ho descriuen com una apropiació de la cultura libanesa,[6] palestina o àrab.[7] Segons Ofra Tene i Dafna Hirsone hi va tenir un paper important la industrialització de l'hummus elaborat per empreses privades israelianes vers el 1958.[8][9]

Encara que l'hummus ha format part tradicionalment de la gastronomia dels jueus mizrajíes que vivien en territoris de parla àrab, el plat també es va popularitzar entre els immigrants. La historiadora Dafna Hirsch descriu l'adopció de l'hummus en la dieta d'aquests immigrants com a part d'un intent de barrejar-se i mimetitzar-se amb l'entorn de l'Orient Mitjà,[10] mentre que el sociòleg Rafi Grosglick destaca la importància dels seus aspectes saludables en la seva dieta.[11] En els últims anys, la identitat àrab de l'humus ha esdevinigut un símbol de la seva autenticitat, donant fama a pobles arab-israelians com Abu Gosh o Kafr Yasif. Per això s'ha impulsat els viatges a pobles àrabs i drusos més remots del nord de la regió de Galilea per viure experiències culinàries.[5][12]

Referències

modifica
  1. ↑ «hummus». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 23 novembre 2025].
  2. ↑ Denker, Joel S. The Carrot Purple and Other Curious Stories of the Food We Eat (en anglès). Bloomsbury Publishing PLC, 2015-10-01, p. 87. ISBN 978-1-4422-4886-1.
  3. ↑ Williams, Barrett. Pure Blend: Whipping Up Health and Flavor in Your Kitchen (en anglès). Barrett Williams, 2024-05-01, p. 63.
  4. ↑ Ranta, Ronald; Mendel, Yonatan «Consuming Palestine: Palestine and Palestinians in Israeli food culture» (en anglès). Ethnicities, 14, 3, 01-06-2014, p. 412–435. DOI: 10.1177/1468796813519428. ISSN: 1468-7968.
  5. 1 2 Raz, Dan Savery «Hunting for hummus in Israel» (en anglès). BBC Travel. Arxivat de l'original el 2017-02-07.
  6. ↑ ariel, ari «The Hummus Wars» (en anglès). Gastronomica, 12, 1, 01-02-2012, p. 34–42. DOI: 10.1525/GFC.2012.12.1.34. ISSN: 1529-3262.
  7. ↑ Mitnick, Joshua «Hummus brings Israelis, Palestinians to the table». Christian Science Monitor, p. 2007. ISSN: 0882-7729.
  8. ↑ Teughels, Nelleke «Food, national identity and nationalism. From everyday to global politics: by Atsuko Ichijo and Ronald Ranta, Basingstoke, Palgrave Macmillan, 2016, 196 pp., £63.00 (hardback), ISBN 9781137483126». National Identities, 24, 1, 01-01-2022, p. 74–75. DOI: 10.1080/14608944.2020.1864123. ISSN: 1460-8944.
  9. ↑ Hirsch, Dafna; Tene, Ofra «Hummus: The making of an Israeli culinary cult» (en anglès). Journal of Consumer Culture, 13, 1, 01-03-2013, p. 25–45. DOI: 10.1177/1469540512474529. ISSN: 1469-5405.
  10. ↑ Hirsch, Dafna «“Hummus is best when it is fresh and made by Arabs”: The gourmetization of hummus in Israel and the return of the repressed Arab» (en anglès). American Ethnologist, 38, 4, 2011, p. 617–630. DOI: 10.1111/j.1548-1425.2011.01326.x. ISSN: 1548-1425.
  11. ↑ Banerjee-Dube, Ishita (ed). Cooking Cultures: Convergent Histories of Food and Feeling. Cambridge: Cambridge University Press, 2016. DOI 10.1017/cbo9781316492789. ISBN 978-1-107-14036-3.
  12. ↑ Ottolenghi, Yotam «The perfect hummus debate | Yotam Ottolenghi». the Guardian, 29-06-2010. Arxivat de l'original el 2017-02-07.

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hummus
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hummus&oldid=37249044»