Garric
El garric[2] o coscolla[3] (Quercus coccifera) és una planta semblant a l'alzina però de port arbustiu. El seu fruit és una gla. Històricament, el garric s'ha utilitzat com aliment per al kermes, insecte del qual se n'extrau un tint de color roig anomenat carmesí.[4]
Quercus coccifera  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Fagaceae |
| Gènere | Quercus |
| Espècie | Quercus coccifera L., 1753 Quercus coccifera |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
Noms
modificaEn català, aquesta planta se la coneix amb molts noms populars:
- Coscoll i els seus derivats, comuns a les Illes Balears, País Valencià, Penedès, Ribera d'Ebre, Baix Ebre i Montsià, entre altres llocs: coscoll roig, coscoll roger, coscoll ver, coscó o cuscó, coscona, coscolla.
- Garriga i els seus derivats: garriguella, garroll, garrolla, garric roig.
- Grana i els seus derivats: grana d'escarlata, graneta, grana vermelló.
- Alzina ravell.[5]
- Blaca (a Talteüll, nord del Rosselló; terme molt més vivaç en occità.)[6]
- etc.[7]
Descripció
modificaEl garric, de la família de les fagàcies, és un arbust o petit arbret molt ramificat que sol arribar fins als 2 metres d'alçada. Cobert de fulles perennes de color verd intens, dures i amb els marges punxants, arriba a crear formacions molt denses i comunitats permanents. El seu fruit és una aglà de peduncle curt i cúpula eriçada. Floreix d'abril a maig i fructifica durant l'agost de l'any següent. És una espècie que viu en zones seques i assolellades; accepta precipitacions anuals entre els 400 i els 800 mm, preferiblement.
Hàbitat
modificaProlifera sobre terrenys calcaris, pedregosos i sòls pobres. A la serralada litoral o prelitoral catalana, hi localitzem els millors exemplars del territori, sobretot vers el sud del massís del Garraf.
Garric conreat a Villacidro, Sardenya. En condicions favorables adopta el port d'un arbret
Fulles de garric a Solana del Pino (Castella-La Manxa)
Fulles i gla de garric, a Santa Perpètua de Gaià
Fulles i aglans
Garric florit a Castelltallat
Quercus coccifera
Referències
modifica- 1 2 Flora Ibérica (en castellà). II. Madrid: Servicio de publicaciones del CSIC, 1990, p. 15. ISBN 84-00-07034-8.
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 96-97. ISBN 84-7306-390-2.
- ↑ «Garric». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ Young, Frank N.. A survey of entomology. San Jose: Writers Club Press, 2002. ISBN 0-595-22143-2.
- ↑ «FloraCatalana.net». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 28 febrer 2016].
- ↑ DECAT, Joan Coromines, I, 820a54-b18 i ss.
- ↑ Vallès (dir.), Joan; Veny, Joan; Vigo, Josep; Bonet, M. Àngels; Julià, M. Antònia. Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. Edicions Universitat Barcelona, 2014-09-19. ISBN 9788447538553.
