Frederick Banting
Sir Frederick Grant Banting KBE, MC, FRSC (Alliston, Canadà, 14 de novembre de 1891 - Musgrave Harbour, 21 de febrer de 1941) va ser un metge i professor universitari canadenc guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Fisiologia o Medicina l'any 1923 per la descoberta de la insulina.[1]
Biografia
modificaVa néixer el 14 de novembre de 1891 a Alliston, població situada a la província d'Ontario. Era el més jove dels cinc fills que van tenir William Banting i Margaret Grant, una parella de pagesos devots metodistes, i es va criar en l'ambient rural on va néixer, en contacte amb la natura.[2] El 1912, després d'haver-se preparat per ingressar a estudiar per ser ministre de l'església metodista, en no tenir una vocació clara, va matricular-se per estudiar medicina a la Universitat de Toronto.[3] La seva promoció era la de 1917, però a causa de la necessitat urgent de metges per la Primera Guerra Mundial, en què Canadà participava, el darrer curs de carrera va ser condensat en uns pocs mesos durant l'estiu de 1916. Ja amb el títol de metge, el 1917 va ser destinat a Anglaterra com a metge militar. Va estar primer treballant en un hospital i després destinat al front com a oficial mèdic del seu batalló. A Cambrai (França) va ser ferit per la metralla. Va ser hospitalitzat al Regne Unit, on va passar també gran part de la convalescència, i no va tornar a Toronto fins al març de 1919.[4] El setembre del mateix va entrar, com a cirurgià resident a l'Hospital de Nens Malalts (Hospital for Sick Children) de Toronto, dirigit per Clarence L. Starr, un cirurgià brillant amb qui Banting ja havia treballat quan era a l'exèrcit. Malgrat l'experiència en cirurgia que havia adquirit durant la guerra, no va aconseguir una posició permanent en aquell hospital i va decidir dedicar-se a la medicina privada.[5]
El juliol de 1920 Banting va obrir un consultori en un barri residencial de London (Ontario). Era una ciutat on ningú no el coneixia i li va costar molt tenir pacients; va haver d'esperar gairebé fins a finals de juliol perquè algú entrés a la seva consulta. Aprofitava el molt de temps lliure que tenia a la consulta per estudiar i el mes d'octubre va començar a treballar a temps parcial com a professor de pràctiques a la Universitat d'Ontario Occidental (Western University). A més de les classes, treballava de manera voluntària com a ajudant de recerca del catedràtic de Fisiologia Frederick R. Miller.[6]
A partir de 1921 va ser professor a la Universitat de Toronto, on va treballar en el grup de recerca dirigit per John MacLeod. En aquesta universitat, Banting, amb l'ajuda de dos altres investigadors —l'encara estudiant de medicina Charles Best i el bioquímic James Collip— va dur a terme la recerca per a l'aïllament i purificació de la insulina.[7]
El 1924, Banting va casar-se amb Marion Robertson, amb qui l'any 1928 va tenir un fill, William. La parella va divorciar-se el 1932 i Banting va casar-se amb Henrietta Ball el 1937.[1]
La principal afició de Banting era la pintura, que li permetia relaxar-se i escapar de la pressió de la professió mèdica. Era un bon artista i signava les seves pintures com a Frederick Grant. Va conèixer l'anomenat «Grup dels Set», que era un grup de pintors canadencs especialitzats en paisatges i sovint viatjava amb ells per anar a pintar a llocs remots.[8] En una ocasió van fer una expedició al Cercle Polar Àrtic, subvencionada pel Govern canadenc.[1]
Frederick Grant Banting va morir en un accident aeri el 21 de febrer de 1941, durant la Segona Guerra Mundial.[7] Era coordinador de la recerca mèdica militar canadenca, centrada en la medicina de l'aviació i la guerra biològica i anava a Anglaterra en missió de guerra, per reunir-se amb col·legues britànics. A l'avió en què viatjava li va fallar un motor poc després d'enlairar-se a Terranova i abans de poder tornar a terra, va fallar també l'altre motor. El pilot va intentar fer un aterratge d'emergència en un llaç glaçat, però una de les ales va topar amb un arbre molt gran abans que l'avió pogués posar-se sobre el gel. Banting va resultar ferit greument al cap. Els avions que van sortir a buscar-los van trigar tres dies a trobar-los i Banting era ja mort quan van arribar al lloc de l'accident.[8] Va ser enterrat a Toronto.
Recerca científica
modifica
Una placa blava en un mur de la Universitat d'Ontario Occidental recorda que la nit del 31 d'octubre de 1920, després d'haver estat durant hores preparant una classe sobre el metabolisme dels carbohidrats per als estudiants de fisiologia, es va despertar i va aixecar-se per escriure una nota de vint-i-cinc paraules que era un resum de la idea que el va dur a la descoberta de la insulina.[7]
La tarda anterior havia llegit diversos articles científics, un dels quals, signat pel patòleg Moses Barron, li va cridar l'atenció. El títol era «Relació dels illots de Langerhans amb la diabetes, amb especial referència a casos de litiasi pancreàtica». L'article descrivia que el pàncrees es degenerava si es lligaven experimentalment els conductes que sortien d'aquest òrgan i el mateix passava quan es formaven càlculs que obstruïen el conducte deferent. L'estudi histològic, però, mostrava que, mentre que les cèl·lules que produïen les secrecions gàstriques s'atrofiaven fins a desaparèixer, els illots de Langerhans quedaven intactes. Aquesta constatació va fer deduir a Banting que, si es lligava el conducte de sortida del pàncrees i es deixava que aquelles cèl·lules es destruïssin, es podrien aconseguir uns extrets on només hi hagués el producte dels illots de Langerhans.[9]
Fins aquell moment tots els mètodes per obtenir una secreció útil que es podria administrar amb seguretat als éssers humans havien fracassat. Descontentat amb la seva pràctica i fascinat per la seva idea, Banting va traslladar-se a Toronto, on el 17 de maig de 1921 va iniciar la seva recerca a la universitat de Toronto, sota supervisió del professor John Macleod, l'ajuda de Charles Best i l'assessorament del químic James Collip, arribant al descobriment de la insulina a inicis de l'any 1922.
L'any 1923 fou guardonat, juntament amb John MacLeod, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment de la insulina. Descontent per no haver estat reconeguts els treballs de Charles Best compartí la recompensa monetària del Premi Nobel amb ell, alhora que MacLeod ho feu amb James Collip.
Posteriorment continuà la seva recerca científica a l'Institut Banting, creat l'any 1930, investigant sobre el càncer, l'escorça suprarenal i la silicosi.
Reconeixements
modificaEl 1923, abans de rebre la meitat del Premi Nobel de Medicina, va rebre el Premi Reeve de la Universitat de Toronto.
El 1934 fou nomenat Cavaller Comandant de l'Imperi Britànic per part del rei Jordi V del Regne Unit.
En honor seu s'anomenà el cràter Banting sobre la superfície de la Lluna així com l'asteroide (43293) Banting descobert l'1 d'abril de l'any 2000 per l'astrònom John Broughton.
Referències
modifica- 1 2 3 «Nobel Prize in Physiology or Medicine 1923 - Frederick G. Banting» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 12 abril 2026].
- ↑ Bliss, 1982, p. 45.
- ↑ Bliss, 1982, p. 45-46.
- ↑ Bliss, 1982, p. 46.
- ↑ Bliss, 1982, p. 46-47.
- ↑ Bliss, 1982, p. 47-48.
- 1 2 3 «Celebrating Western's Research History - Frederick Banting: Inspiration and Discovery» (en anglès). Western University Heritage Plaques. [Consulta: 13 abril 2026].
- 1 2 Tan, Siang Yong; Merchant, Jason «Frederick Banting (1891–1941): Discoverer of insulin» (pdf) (en anglès). Singapore Medical Journal, 58, 1, 2017, p. 2-3. DOI: 10.11622/smedj.2017002 [Consulta: 14 abril 2026].
- ↑ Bliss, 1982, p. 49.
Bibliografia
modifica- Bliss, Michael. The Discovery of Insulin (en anglès). Chicago: The University of Chicago Press, 1982. ISBN 0-226-05898-0.
Vegeu també
modificaEnllaços externs
modifica
- «Frederick Banting» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.