Viquipèdia

Extreme-G 2

videojoc de 1998

Extreme-G 2, també conegut com a Extreme G: XG2, és un videojoc de curses futurístic del 1998 desenvolupat per Probe Entertainment i publicat per Acclaim Entertainment. La versió per la Nintendo 64 va ser llançat a tot el món cap a finals de 1998, i portat al Japó per al llançament el 10 de setembre de 1999;[1] de la mateixa manera, la versió per a PC es va llançar a tot el món el 1999. És la seqüela de Extreme-G.

Extreme-G 2
Publicació
Nintendo 64: 17 novembre 1998 (Amèrica del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Gènerevideojoc de combat amb vehicles Modifica el valor a Wikidata
Disponible en
Característiques tècniques
PlataformaNintendo 64 i Windows Modifica el valor a Wikidata
Modesmultijugador i un jugador Modifica el valor a Wikidata
Formatcartutx i distribució digital Modifica el valor a Wikidata
Dispositiu d'entradacontrolador de videojoc Modifica el valor a Wikidata
Equip
Desenvolupador(s)Acclaim Studios London Modifica el valor a Wikidata
EditorAcclaim Entertainment Modifica el valor a Wikidata
DistribuidorSteam Modifica el valor a Wikidata
Qualificacions
ESRB
PEGI
USK
Més informació
Lloc webweb.archive.org… Modifica el valor a Wikidata
MobyGamesextreme-g-xg2 Modifica el valor a Wikidata
Steam582260 Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0416726 Modifica el valor a Wikidata
Sèrie: Extreme-G (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Imatges externes
Portada

Jugabilitat

modifica

Aquesta iteració, com amb tots els jocs Extreme-G, tracta de curses futurístiques: els pilots competeixen en motocicletes mogudes amb plasma semblants a Tron en un Gran Premi intergalàctic a velocitats superiors als 750 km/h. Cadascuna de les màquines té les seves pròpies característiques de maneig, amb diferents velocitats màximes, valors d'armadura i de tracció. Totes les màquines del joc tenen un comptador d'energia—amb dos magatzems d'energia separats per a escuts protectors i una arma primària bàsica. Si una màquina perd tota la seva energia d'escut, explotarà al contacte, fent que el jugador perdi una vida o la cursa. També és possible que els jugadors caiguin de les pistes quan circulin per salts o obstacles similars. En aquest cas, el jugador simplement es teletransporta a la pista. Als jugadors se'ls donen tres impulsos "Nitro" per cursa. Extreme-G té un mode de campionat que va des de principiants fins a experts, el mode shoot-em-up (anomenat "Arcade Mode" a XG2), carreres multijugador, i deathmatch. Al mode shoot-em-up/arcade, els drons de l'ordinador segueixen un camí lunar mentre el jugador intenta destruir-los amb l'arsenal d'armes d'Extreme-G.

Rebuda

modifica
 Anàlisi
Anàlisis d'agregadors
Agregador Puntuació
GameRankings 67%[2]
Resultats anàlisis
Publicació Puntuació
Allgame 2.5/5 estrelles2.5/5 estrelles2.5/5 estrelles2.5/5 estrelles2.5/5 estrelles

[3]

Electronic Gaming Monthly 6.67/10[4]
Game Informer 8.25/10[5]
GamePro 4.5/5 estrelles4.5/5 estrelles4.5/5 estrelles4.5/5 estrelles4.5/5 estrelles

[6]

Game Revolution B−[7]
GameSpot 5.5/10[8]
Hyper 69%[9]
IGN 6.9/10[10]
N64 Magazine 85%[11]
Nintendo Power 7.7/10[12]
PC Gamer US 76%[13]

El joc va rebre anàlisis "mixos" en ambdues plataformes d'acord amb el lloc web dedicat GameRankings.[2] L'editor de N64 Magazine Jes Bickham va declarar que Extreme-G 2 era millor que el seu predecessor, però pitjor que F-Zero X i Wipeout 64.[11] IGN va criticar el joc, afirmant que la versió N64 era "no està a prop de la seva completesa" malgrat els "controls i pistes millorades". Els gràfics van ser criticats per la seva "intercal·lament de fotogrames i filtratge excessiu".[10]

Referències

modifica
  1. ↑ «エクストリームG2 [NINTENDO64]» (en japonès). Enterbrain. [Consulta: 26 gener 2019].
  2. 1 2 «Extreme-G 2 for Nintendo 64». CBS Interactive. [Consulta: 26 gener 2019].
  3. ↑ Michael L. House. «Extreme-G 2 (PC) - Review». All Media Network. Arxivat de l'original el 15 novembre 2014. [Consulta: 26 gener 2019].
  4. ↑ EGM staff (Jan 1999). «Extreme-G 2 (N64)». Electronic Gaming Monthly (114) (Ziff Davis).
  5. ↑ Andy McNamara; Paul Anderson; Andrew Reiner (Dec 1998). «Extreme-G2 - Nintendo 64». Game Informer (68) (FuncoLand). Arxivat de l'original el 1999-09-08. Consulta: 2019-01-26.
  6. ↑ Dr. Zombie (1998). «Extreme G 2 Review for N64 on GamePro.com». GamePro (IDG Entertainment). Arxivat de l'original el 2005-02-09. Consulta: 2019-01-26.
  7. ↑ Colin. «Extreme-G 2 Review (N64)». CraveOnline, 01-12-1998. Arxivat de l'original el 8 setembre 2015. [Consulta: 26 gener 2019].
  8. ↑ Joe Fielder. «[Extreme G: XG2 (N64)]». CNET, 02-12-1998. Arxivat de l'original el 17 març 2005. [Consulta: 17 març 2005].
  9. ↑ Cam Shea (Dec 1998). «Extreme-G 2 (N64)». Hyper (62) (Next Media Pty Ltd): 50. Consulta: 2019-01-26.
  10. 1 2 Peer Schneider. «Extreme-G 2 (N64)». Ziff Davis, 17-11-1998. Arxivat de l'original el 4 novembre 2012. [Consulta: 4 setembre 2018].
  11. 1 2 Jes Bickham (Jan 1999). «Extreme-G 2». N64 Magazine (23) (Future plc): 50–52.
  12. ↑ «Extreme-G 2». Nintendo Power 114 (Nintendo of America). Nov 1998: 125. Consulta: 2019-01-26.
  13. ↑ Joshua Sheridan (Sep 1999). «Extreme-G 2». PC Gamer 6 (9) (Future US). Arxivat de l'original el 2006-03-15. Consulta: 2019-01-26.

Enllaços externs

modifica
  • Extreme-G 2 a MobyGames (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Extreme-G_2&oldid=33971545»