Eleccions legislatives d'Israel de 2003

Les eleccions legislatives d'Israel de 2003 se celebraren el 28 de gener de 2003 a Israel per a renovar els 120 membres de la Kenésset.

Eleccions legislatives d'Israel de 2003
 2001 Modifica el valor a WikidataIsrael Modifica el valor a Wikidata 2006 Modifica el valor a Wikidata   
Data28 gener 2003 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions legislatives d'Israel Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir120 membre de la Kenésset Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat4.720.079 Modifica el valor a Wikidata
3.200.773
   67,81٪
Punt percentual 5,52
Nombre de vots vàlids3.148.364    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
2>
מחל   Ariel Xaron
925.279   29,39٪
Parlamentari 38
2>
أ‌م‌ت   Amram Mitzna
455.183   14,46٪
Parlamentari 19
2>
Xinnuy   Tomy Lapid
386.535   12,28٪
Parlamentari 15
2>
שס   Eli Yishaï
258.879   8,22٪
Parlamentari 11
2>
Unió Nacional   Avigdor Lieberman
173.973   5,53٪
Parlamentari 7
2>
Mérets   Yossi Sarid
164.122   5,21٪
Parlamentari 6
2>
ج   Yaakov Litzman
135.087   4,29٪
Parlamentari 5
2>
Partit Nacional Religiós   Effi Eitam
132.370   4,2٪
Parlamentari 6
2>
Hadaix   Mohammad Barakeh
93.819   2,98٪
Parlamentari 3
2>
One Nation (en) Tradueix   Amir Peretz
86.808   2,76٪
Parlamentari 3
2>
Balad   Azmi Bishara
71.299   2,26٪
Parlamentari 3
2>
Yisrael ba-Aliyyà   Natan Xaranski
67.719   2,15٪
Parlamentari 2
2>
ع‌م   Abdulmalik Dehamshe
65.551   2,08٪
Parlamentari 2

Referències

modifica

Ariel Xaron del Likkud, va ser escollit Primer Ministre el 6 de febrer de 2001 en l'elecció directa amb el 62% dels vots, derrotant a Ehud Barak que va obtenir el 38 per cent,[1] formant un govern de coalició de centredreta que no depenia dels partits ultraortodoxos.[2] Malgrat que des de les anteriors eleccions es va produir un deteriorament important de la situació de seguretat a Israel amb l'esclat de la Segona intifada, després de l'Operació Escut Defensiu del maig del 2002[3] i de l'operació Camí Determinat el juny del 2002, es va produir una millora en la situació de seguretat.[4]

Sistema electoral

modifica

L'elecció dels diputats és per un sistema de representació proporcional sense representació geogràfica amb un llindar electoral del 2%, que va pujar des de l'1,5% requerit en les eleccions anteriors.[5]

Resultats

modifica

Eleccions legislatives d'Israel de 2003
Candidatura Vots % Escons AugmentDisminució Govern
Likkud 925.279 29,39%
38 / 120
Augment19 coalició
Partit Laborista Israelià-Meimad 455.183 14,46%
19 / 120
Disminució7[a] oposició 2003-2004
coalició 2004-2006
Xinnuy 386.535 12,28%
15 / 120
Augment9 coalició 2003-2004
oposició 2004-2006
Xas 258.879 8,22% 11 -6
Unió Nacional 173.973 5,52% 7 Augment3
Nou Moviment - Mérets - Opció Democràtica 164.122 5,21% 6 -4
Partit Nacional Religiós 132.370 4,2% 6 Augment1
Judaisme Unit de la Torà 135.087 4,29% 5 =
Hadaix - Ta'al 93.819 2,98% 3 =
Am Ehad 86.808 2,76% 3 Augment1
Balad 71.299 2,26% 3 Augment1
Israel ba-Aliyà 67.719 2,15% 2 -4
Llista Àrab Unida 65.551 2,08% 2 -3
Alé Yaroq 37.855 1,20% 0 -
Herut – El Moviment Nacional 36.202 1,15% 0 -
Aliança Nacional Progressista 20.571 0,65% 0 -
Els Verds 12.833 0,41% 0 -
Total 3.148.364 100% 120 -

Conseqüències

modifica

El partit més votat fou el Likkud i fou nomenat Primer Ministre d'Israel el seu cap Ariel Xaron, en coalició amb Xinnuy i Unió Nacional, que ocupaven 60 dels 120 escons de la Knesset,[6] i Israel ba-Aliyà amb dos escons es va fusionar al Likkud poc després.[7] El Partit Nacional Religiós també es va unir a la coalició el 3 de març de 2003, portant el nombre d'escons que tenia fins a 68. Els partits van formar una coalició de centredreta, el primer sense formacions ultraortodoxes des de 1974.[8]

Després dels acords de pau de 2004 el primer ministre abandonà el Likkud el 2005 per a formar el nou partit Kadima.

  1. Comparem amb el resultat de la coalició Un Israel a les anteriors eleccions, coalició formada pel Partit Laborista Israelià, Meimad i Guéixer. Aquest cop es presentaven junts els dos primers partits, però Guéixer s'havia dissolt i unit al Likkud.

Referències

modifica
  1. «Sharon Dissolves Parliament, Calls For Early Vote» (en anglès). The Washington Post, 5 novembre 2002. [Consulta: 5 gener 2025].
  2. Maria Paola Pagnini Alberti; Maurizio Scaini; Paul Claval. The Cultural Turn in Geography (en anglès). Edizioni Università di Trieste, 2003, p. 396. ISBN 9788883031809.
  3. «Israel, the Occupied West Bank and Gaza Strip, and Palestinian Authority Territories» (en anglès). Human Rights Watch, 14, 3, 5-2002 [Consulta: 4 gener 2026].
  4. Shompelby, Atila; Diana Behor. «גורמים בצה"ל: מבצע דרך נחושה - הצלחה גדולה» (en hebreu). Ynet, 4 juliol 2002. [Consulta: 4 gener 2026].
  5. «Knesset Passes Governance Law» (en anglès). israel national news, 11 març 2014. [Consulta: 10 febrer 2025].
  6. «Sharon Seals Deal With One More Party To Firm Up Coalition» (en anglès). The New York Times, 26 febrer 2003 [Consulta: 6 desembre 2025].
  7. Galili, Lily. «Sharansky Takes Yisrael b'Aliyah Into Likud Alliance» (en anglès). Haaretz, 7 febrer 2003. [Consulta: 10 febrer 2025].
  8. Makovsky, David. «New Sharon Government Sworn In: A Preliminary Assessment» (en anglès). Washington Institute, 27 febrer 2003. [Consulta: 10 febrer 2025].

Enllaços externs

modifica
  • Història de la 16a Kenésset(anglès)
  • Alan Arian, Asher Arian i Michal Shamir, Les eleccions a Israel, 2003