Eleccions legislatives d'Israel de 1996
Les eleccions legislatives d'Israel de 1996 se celebraren el 29 de maig de 1996 per a renovar els 120 membres de la Kenésset. Tot i que el partit més votat fou el Partit Laborista, Binyamín Netanyahu guanyà les eleccions a Primer Ministre d'Israel. Es formà un govern de coalició dirigit pel Likkud amb el Partit Nacional Religiós, Judaisme Unit de la Torà i Israel ba-Aliyà. Aquest resultat provocà un alentiment del procés de pau amb els palestins iniciat amb els acords d'Oslo.[1]
| Tipus | eleccions legislatives d'Israel  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 29 maig 1996 | ||
| Estat | Israel | ||
| Jurisdicció | Israel | ||
| Càrrec a elegir | primer ministre d'Israel membre de la Kenésset | ||
| Elegit | Binyamín Netanyahu | ||
Antecedents
modificaDesprés de l'assassinat del Primer Ministre d'Israel Yitshaq Rabín al final d'una manifestació en suport dels Acords d'Oslo, el successor temporal de Rabín, Ximon Peres, va decidir convocar eleccions anticipades per tal de donar al govern un mandat per avançar en el procés de pau.[2] Els mesos previs a les eleccions es van veure marcats per una sèrie d'atacs terroristes de Hamàs a Israel. Després que el Shin Bet assassinés el líder militar de Hamàs, Yahya Ayyash, el 5 de gener de 1996, Mohammed Deif, ara comandant de les brigades Izz ad-Din al-Qassam, va organitzar una campanya de bombardejos dins d'Israel com a represàlia,[3] incloent-hi els atemptats suïcides del Centre Dizengoff i els atemptats amb bomba a l'autobús de la carretera de Jaffa.
Després de mesos de negociacions el Likkud va bastir una coalició amb Guéixer i Tsómet.[4]
Sistema electoral
modificaEls 120 escons de la Kenésset són elegits per representació proporcional en una llista tancada en una única circumscripció nacional. Perquè una llista obtingui representació, en 1996 s'havia d'aconseguir superar el 1,5% dels vots, elevat des de l'1% en 1992.[5]
Per primera vegada, el primer ministre va ser elegit en una votació separada de la resta de membres de la Knesset.
Resultats
modifica←  →Eleccions legislatives d'Israel de 1996 | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Candidatura | Vots | % | Escons |   |
Govern | ||||
| Partit Laborista Israelià | 818.741 | 26,8% | 34 / 120 |
▼10 | oposició | ||||
| Likkud-Guéixer-Tsómet | 767.401 | 25,1% | 32 / 120 |
▼8[a] | Govern | ||||
| Xas | 259.796 | 8,5% | 10 / 120 |
▲4 | Govern | ||||
| Partit Nacional Religiós | 240.271 | 7,8% | 9 / 120 |
▲3 | Govern | ||||
| Nou Moviment - Mérets | 226.275 | 7,4% | 9 / 120 |
▼3 | oposició | ||||
| Israel ba-Aliyà | 174.994 | 5,7% | 7 / 120 |
Nou | Govern | ||||
| Hadaix-Balad | 129.455 | 4,2% | 5 / 120 |
▲2[b] | oposició | ||||
| Judaisme Unit de la Torà | 98.657 | 3,2% | 4 / 120 |
= | Govern | ||||
| Tercera Via | 96.474 | 3,1% | 4 / 120 |
Nou | Govern | ||||
| Llista Àrab Unida-Partit Àrab Democràtic | 89.514 | 2,9% | 4 / 120 |
▲2[c] | oposició | ||||
| Molédet | 72.002 | 2,4% | 2 / 120 |
▼1 | Suport extern | ||||
| Unió per la Pau i la Immigració | 22.741 | 0,7% | 0 | = | Extraparlamentari | ||||
| Guil | 14.935 | 0,5% | 0 | Nou | Extraparlamentari | ||||
| Confederació Progressista | 13.983 | 0,5% | 0 | = | Extraparlamentari | ||||
| Télem Emunà | 12.737 | 0,4% | 0 | = | Extraparlamentari | ||||
| Kóah ha-Késsef | 5.533 | 0,2% | 0 | = | Extraparlamentari | ||||
| Yamín Israel | 2.845 | 0,1% | 0 | = | Extraparlamentari | ||||
| Vots vàlids | 3.052.130 | 97,83 | 120 | ||||||
| Vots en blanc i Vots nuls | 67.702 | 2,17% | Participació:
| ||||||
| Votants | 3.119.832 | 100 | |||||||
| Cens | 3.933.250 | ||||||||
Conseqüències
modifica
Binyamín Netanyahu esdevé Primer Ministre d'Israel formant govern de coalició de Likkud, Guéixer i Tsómet amb Xas, el Partit Nacional Religiós, Israel ba-Aliyà, el Judaisme Unit de la Torà i la Tercera Via al govern, amb la coalició que ocupava 66 dels 120 escons a la Knesset.[6] El govern també va rebre el suport, però no s'hi va unir, dels dos escons de Molédet.
Després de la derrota a les eleccions, Ximon Peres va renunciar a la direcció del Partit Laborista Israelià[7] i Ehud Barak va ser elegit líder del partit el 3 de juny de 1997.[8]
Notes
modifica- ↑ Comparem amb els resultats en les anteriors eleccions dels partits Likkud i Tsómet que el 1996 es presenten conjuntament.
- ↑ Comparem amb els resultats del Hadaix en les anteriors eleccions, en les quals es presentà en solitari
- ↑ Comparem amb els resultats del Partit Àrab Democràtic que en aquestes eleccions es presenta amb la Llista Àrab Unida
Referències
modifica- ↑ «About the 1996 Elections» (en anglès). The Israel Democracy Institute.
- ↑ Kessel, Jerrold «Israeli elections will test support for peace» (en anglès). CNN, 11-02-1996.
- ↑ Bergman, Ronen. Rise and Kill First: The Secret History of Israel's Targeted Assassinations (en anglès). Random House, 2018. ISBN 9781400069712.
- ↑ «Gesher» (en anglès). Israel Political Parties. Jewish virtual library. [Consulta: 12 juliol 2025].
- ↑ Kenig, Ofer. «The Electoral Threshold, Wasted Votes, and Proportionality» (en anglès). The israel Democracy Institute. [Consulta: 4 novembre 2025].
- ↑ Arian, Asher; Shamir, Michal. The Elections in Israel 1996 (en anglès). State University of New York Press [Consulta: 12 juliol 2025].
- ↑ «Peres Decides to Step Down As Party Leader Next Summer» (en anglès). Jewish Telegraphic Agency, 20-09-1996. [Consulta: 3 gener 2026].
- ↑ Ofer, Kenig «Democratizing Party Leadership Selection in Israel: A Balance Sheet» (en anglès). Israel Studies Forum, 24, 1, 2009, p. 62–81. ISSN: 1557-2455 [Consulta: 3 gener 2026].