Eleccions al Parlament Europeu de 1989

Eleccions al Parlament Europeu de 1989
	← 1984 1994 →
Data	juny 1989
Tipus	eleccions al Parlament Europeu
Càrrec a elegir	518 diputat al Parlament Europeu ≈ III legislatura del Parlament Europeu. Durada del mandat: 5 anys
Participació
Resultat de la votació
	UPSCE
	0 0٪
	PPE
	0 0٪
	LDRE
	0 0٪
	CEPV
	0 0٪
	ALE
	0 0٪

Les eleccions al Parlament Europeu de 1989 van ser una sèrie d'eleccions parlamentàries celebrades en els estats membres de la Comunitat Econòmica Europea entre el 15 i el 18 de juny. Van ser les terceres eleccions europees que es van celebrar, permetent als ciutadans elegir 518 diputats al Parlament Europeu.^[1]

Van ser les primeres eleccions conjuntes després de l'entrada d'Espanya i Portugal a la Comunitat Econòmica Europea.^[2]^[3]

Sistema electoral

De la mateixa manera que a les anteriors convocatòries electorals europees, per 1989 tampoc hi havia normes sobre el sistema d'elecció a utilitzar. El Regne Unit va fer servir un sistema de votació plural per a múltiples circumscripcions petites a la Gran Bretanya i el vot únic transferible a Irlanda del Nord, mateix sistema que la República d'Irlanda, però els altres estats membres van emprar la representació proporcional per a circumscripcions menys grans (normalment l'estat membre en si mateix com a circumscripció única), encara que amb diferents mètodes d'assignació d'escons.

Nombre d'escons

El nombre d'escons dels deu estats membre de la Comunitat Econòmica Europea al Parlament es van assignar segons la població, i en alguns casos es van dividir en circumscripcions.^[1]

Distribució d'escons en les eleccions al Parlament Europeu de 1984
Estat membre	Escons	Estat membre	Escons	Estat membre	Escons
França	81	Espanya	60	Portugal	24
RFA	81	Països Baixos	25	Dinamarca	16
Itàlia	81	Bèlgica	24	Irlanda	15
Regne Unit	81	Grècia	24	Luxemburg	6
				Total:	518

Dates de les eleccions

Les eleccions es van celebrar en dues dates en els diversos estats membres de les Comunitats Europees, sempre dins del rang de quatre dies acordat, i que en aquesta ocasió van ser del dijous 15 de juny al diumenge 18 de juny.^[1]

15 de juny	18 de juny
Dinamarca, Espanya, Irlanda, Països Baixos i Regne Unit	Alemanya Occidental, Bèlgica, França, Grècia, Itàlia, Luxemburg i Portugal

Resultats

Els partits socialdemòcrates agrupats a la Confederació Europea de Partits Socialistes van guanyar la majoria d'escons amb 179 eurodiputats, 47 per sobre de les anteriors eleccions, per davant dels partits conservadors i democratacristians del Partit Popular Europeu que van aconseguir 104 escons, dos per sota de les anteriors. Els partits liberals i centristes de la Federació de Partits Liberals i Demòcrates a Europa van sumar un total de 43 diputats europeus, 15 més que a les anteriors eleccions, mentre que la Coordinació Europea de Partits Verds i l'Aliança Lliure Europea van aconseguir 22 i 6 escons respectivament.^[4]

	MEP		%	MEP		%
Confederació dels Partits Socialistes de la Comunitat Europea (UPSCE)				176	47	33,98%
Partit Laborista	45	13	8,69%
Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD)	31	2	5,98%
Partit Socialista Obrer Espanyol	27	1	5,21%
Partit Socialista	18	2	3,47%
Partit Socialista Italià	12	3	2,32%
Moviment Socialista Panhel·lènic (PASOK)	9	2	1,74%
Partit del Treball (P.v.d.A)	8	1	1,54%
Partit Socialista	8	2	1,54%
Partit Socialista	5	=	0,97%
Socialdemòcrates	4	1	0,77%
Partit Socialista Flamenc	3	1	0,58%
Partit Socialista Democràtic Italià	2	1	0,39%
Partit Socialista dels Treballadors (LSAP)	2	=	0,39%
Partit Laborista	1	1	0,19%
Partit Socialdemòcrata i Laborista	1	=	0,19%
Partit Popular Europeu (PPE)				104	2	20,08%
Democràcia Cristiana	26	=	5,02%
Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya (CDU)	25	9	4,36%
Nova Democràcia (ND)	10	1	1,93%
Crida Demòcrata Cristiana (CDA)	10	2	1,93%
Unió Social Cristiana de Baviera (CSU)	7	=	1,35%
Partit Cristià Popular	5	1	0,97%
Centre dels Demòcrates Socials (CDS) [en la candidatura de la UDF]	5	2	0,97%
Fine Gael (FG)	4	2	0,77%
Partit Popular Social Cristià (CSV)	3	=	0,58%
Centre Democràtic Social	3	1	0,58%
Partit Social-Cristià	2	=	0,39%
Partit Nacionalista Basc [dins la Coalició Nacionalista]	1	1	0,19%
Unió Democràtica de Catalunya [dins la coalició Convergència i Unió]	1	=	0,19%
Partit Popular del Tirol del Sud	1	=	0,19%
Federació de Partits Liberals, Demòcrates i Reformistes Europeus (LDRE)				43	15	8,30%
Partit Socialdemòcrata	9	1	1,74%
Partit Republicà (PR) [en la candidatura de la UDF]	6	=	1,58%
Centre Democràtic i Social	5	2	0,97%
Partit Democràtic Lliure	4	4	0,77%
Esquerra	3	1	0,58%
Partit Republicà Italià [dins la coalició Liberals Republicans Federalistes]	3	=	0,58%
Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD)	3	2	0,58%
Partit Reformista Liberal	2	1	0,39%
Partit de la Llibertat i el Progrès	2	=	0,39%
Partit Radical (PRAD) [en la candidatura de la UDF]	2	2	0,39%
Convergència Democràtica de Catalunya [dins la coalició Convergència i Unió]	1	1	0,19%
Demòcrates Progressistes	1	1	0,19%
Partit Liberal Italià [dins la coalició Liberals Republicans Federalistes]	1	1	0,19%
Partit Democràtic (DP)	1	=	0,19%
Coordinació Europea de Partits Verds (CEPV)				22	20	4,28%
Els Verds (GRÜNE)	8	1	1,54%
Els Verds [dins la candidatura Els Verds - Europa - Ecologia]	8	8	1,54%
Ecolo	2	1	0,39%
Verds de l'Arc de Sant Martí	2	2	0,39%
Agalev	1	1	0,19%
Partit Ecologista-Els Verds [dins la Coalició Democràtica Unitària]	1	1	0,19%
Aliança Lliure Europea (ALE)				6	3	1,16%
Unió del Poble (VU)	1	=	0,19%
Eusko Alkartasuna [dins la coalició Europa dels Pobles]	1	=	0,19%
Unió del Poble Cors [dins la candidatura Els Verds - Europa - Ecologia]	1	1	0,19%
Independent Fianna Fáil	1	1	0,19%
Partit Sard d'Acció [dins la coalició Federalisme]	1	=	0,19%
Partit Nacional Escocès	1	=	0,19%
Candidatures sense facció europea				167	2	32,24%
Partit Conservador	32	13	6,18%
Partit Comunista Italià	22	5	4,25%
Partit Popular	15	2	2,90%
Reagrupament per la República [en la candidatura de la UDF]	12	3	2,32%
Front Nacional	10	=	1,93%
Partit Comunista Francès+Partit Comunista Reunionès+UP	7	3	1,35%
Els Republicans	6	6	1,59%
Fianna Fáil (FF)	6	2	1,59%
Moviment Popular Contra la UE	4	=	0,77%
Esquerra Unida	4	=	0,77%
Unió per a la Democràcia Francesa (UDF)	4	1	0,77%
Moviment Social Italià	4	1	0,77%
Partit Comunista de Grècia (ΚΚΕ) [dins Coalició]	3	=	0,58%
Europa Verda	3	3	0,58%
Partit Comunista Portuguès [dins la Coalició Democràtica Unitària]	3	=	0,58%
Partit Popular Conservador	2	2	0,39%
Agrupació Electoral José María Ruiz Mateos	2	2	0,39%
Associació dels Demòcrates [en la candidatura del Partit Socialista]	2	2	0,39%
Centre Nacional d'Independents i Agraris [en la candidatura de la UDF]	2	=	0,39%
Partit Radical d'Esquerra [en la candidatura del Partit Socialista]	2	2	0,39%
Lliga Llombarda-Aliança Nord	2	2	0,39%
Arc de Sant Martí (CPN-PSP-PPR-EVP)	2	=	0,39%
Interès Flamenc	1	1	0,19%
Demòcrates de Centre	2	1	0,39%
Partit Popular Socialista	1	=	0,19%
Euskadiko Ezkerra [dins la coalició Esquerra dels Pobles]	1	1	0,19%
Herri Batasuna	1	=	0,19%
Partit Andalusista	1	1	0,19%
Federació Nacional de Clubs Perspectives i Realitats [en la candidatura de la UDF]	1	=	0,19%
Partit Socialdemòcrata [en la candidatura de la UDF]	1	1	0,19%
Esquerra Grega [dins de Coalició]	1	1	0,19%
Renovació Democràtica	1	1	0,19%
Partit dels Treballadors	1	1	0,19%
Democràcia Proletària	1	=	0,19%
Partit Radical [dins la candidatura Antiprohibicionistes de les Drogues]	1	2	0,19%
Demòcrates 66	1	1	0,19%
Partit Polític Reformat-Unió Política Reformada-Federació Política Reformada (SGP-GPV-RPF)	1	=	0,19%
Partit Unionista de l'Ulster	1	=	0,19%
Partit Unionista Democràtic	1	=	0,19%
Independent: Thomas Joseph Maher	1	=	0,19%

Nou parlament

Després de les eleccions, el Parlament Europeu va patir canvis profunds en la composició dels seus grups. Els grans grups es va mantenir, liderats pel Grup Socialista amb 180 escons enfront dels 121 eurodiputats del Grup del Partit Popular Europeu - Grup Demòcrata Cristià, seguits del Grup Liberal, Democràtic i Reformista amb 49 representants.

El Grup Comunista i aliats es va dividir en dos grups: per una banda, el Grup de l'Esquerra Unitària Europea, liderat pel Partit Comunista Italià i l'Esquerra Unida espanyola, amb 28 escons; i per una altra, el Grup de la Coalició d'Esquerres, encapçalat pel Partit Comunista Francès i el Partit Comunista Portuguès, amb 14 eurodiputats.

També es va dividir el Grup de l'Arc de Sant Martí: per una banda, els partits integrats en la Coordinació Europea de Partits Verds, junt amb els partits d'esquerres i verds a l'Aliança Verda-Alternativa Europea, van fundar el Grup Verd al Parlament Europeu amb 30 escons; per una altra , l'Aliança Lliure Europea i el Moviment Popular de Dinamarca van impulsar un nou Grup de l'Arc de Sant Martí amb 13 escons.

Dins el conservadorisme i l'extrema dreta també van succeir canvis: el Partit Popular (hereu d'Aliança Popular) va abandonar els Demòcrates Europeus i es va integrar al PPE, deixant els Conservadors anglesos i danesos sols amb 34 escons. Per altra banda, el Grup de la Dreta Europea es va transformar en el Grup Tècnic de la Dreta Europea per l'abandonament del Moviment Social Italià (que es va sumar als No Inscrits) i el Partit Unionista de l'Ulster (que es va integrar al PPE), però sumant Els Republicans alemanys i l'Interès Flamenc.^[5]^[6]


	Posició	Ideologia	Escons
Grup Socialista (SOC)	Centreesquerra	Socialdemocràcia Socialisme democràtic	180 / 518
Grup del Partit Popular Europeu - Grup Demòcrata Cristià (PPE)	Centredreta	Conservadorisme liberal Democràcia cristiana	121 / 518
Grup Liberal, Democràtic i Reformista (LDR)	Centre	Liberalisme Socioliberalisme Progressisme	49 / 518
Grup dels Demòcrates Europeus (GDE)	Dreta	Conservadorisme	34 / 518
Grup Verd al Parlament Europeu (V)	Centreesquerra	Ecologisme	30 / 518
Grup de l'Esquerra Unitària Europea (EUE)	Esquerra	Marxisme Anticapitalisme	28 / 518
Grup de l'Aliança Democràtica Europea (ADE)	Dreta Ultradreta	Conservadorisme nacionalista	20 / 518
Grup Tècnic de la Dreta Europea (DR)	Ultradreta	Populisme de dreta Euroescepticisme Sobiranisme	17 / 518
Grup de la Coalició d'Esquerres (CE)	Esquerra	Marxisme Anticapitalisme	14 / 518
Grup de l'Arc de Sant Martí (ARC)	Transversalisme	Regionalisme	13 / 518
No inscrits (NI)			12 / 518

En la mateixa sessió, el socialista espanyol Enrique Barón va ser elegit com a president del Parlament Europeu, en primera volta, amb 301 vots a favor, guanyant al liberal alemany Rüdiger von Wechmar.^[7]

Referències

1 2 3 «Decissió 88/435» (en anglès). Consell de la Unió Europea, 26-07-1988. [Consulta: 6 abril 2025].
↑ Munárriz, Ángel. «10-J de 1987: en la primera campanya europea també es va parlar poc de la UE» (en castellà). El País, 30-05-2024. [Consulta: 20 març 2025].
↑ «Documents relatius a l'adhesió del Regne d'Espanya i de la República Portuguesa a les Comunitats Europees» (en castellà). Eur-Lex, 1985. Arxivat de l'original el 11-10-2011. [Consulta: 20 març 2025].
↑ «Resultats de les eleccions europees de 1989» (en francès). Europe Politique. [Consulta: 13 abril 2025].
↑ «Parlament entrant de 1989» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 16 abril 2025].
↑ «Escons de partits nacionals i grups polítics - 1989-1994» (en castellà). Parlament Europeu. [Consulta: 16 abril 2025].
↑ «Elecció del President del Parlament Europeu» (PDF) (en anglès). Parlament Europeu, 16-01-2007. [Consulta: 22 agost 2024].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eleccions al Parlament Europeu de 1989

Pàgina web del Parlament Europeu

[:0-1] 1 2 3 «Decissió 88/435» (en anglès). Consell de la Unió Europea, 26-07-1988. [Consulta: 6 abril 2025].

[:02-2] Munárriz, Ángel. «10-J de 1987: en la primera campanya europea també es va parlar poc de la UE» (en castellà). El País, 30-05-2024. [Consulta: 20 març 2025].

[3] «Documents relatius a l'adhesió del Regne d'Espanya i de la República Portuguesa a les Comunitats Europees» (en castellà). Eur-Lex, 1985. Arxivat de l'original el 11-10-2011. [Consulta: 20 març 2025].

[4] «Resultats de les eleccions europees de 1989» (en francès). Europe Politique. [Consulta: 13 abril 2025].

[5] «Parlament entrant de 1989» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 16 abril 2025].

[6] «Escons de partits nacionals i grups polítics - 1989-1994» (en castellà). Parlament Europeu. [Consulta: 16 abril 2025].

[:32-7] «Elecció del President del Parlament Europeu» (PDF) (en anglès). Parlament Europeu, 16-01-2007. [Consulta: 22 agost 2024].

[1]