Dance Symphony
Dance Symphony és una obra per a orquestra composta per Aaron Copland l'any 1929. Amb una durada aproximada de 18 minuts, l'obra destaca per la seva vitalitat rítmica i la seva escriptura orquestral incisiva. L'estrena mundial va tenir lloc el 15 d'abril de 1931 a l'Academy of Music de Filadèlfia, interpretada per l'Orquestra de Filadèlfia sota la direcció de Leopold Stokowski. Aquell mateix estiu es va repetir en els concerts a l'aire lliure a Fairmount Park amb Alexander Smallens al podi.[1]
| Forma musical | simfonia  |
|---|---|
| Creació | 1929 |
| Estrena | |
| Estrena | 15 abril 1931 |
| Escenari | Filadèlfia (Pennsilvània) |
| Director musical | Leopold Stokowski |
| Intèrpret | Orquestra de Filadèlfia |
Història
modificaL'origen de la peça es troba en un concurs anunciat per la RCA Victor Company el 1929, que oferia un premi de 25.000 dòlars per a una obra simfònica. Copland estava treballant en la seva Symphonic Ode, però en adonar-se que no l'acabaria a temps, va decidir recuperar fragments d'un ballet inèdit de joventut anomenat Grohg (compost entre 1922 i 1925). En va extreure una suite de tres danses, la va titular Dance Symphony i la va presentar al certamen. El jurat va dividir el premi en cinc parts i va atorgar a Copland un guardó de 5.000 dòlars.
El ballet original, Grohg, té com a protagonista un nigromant que té el poder de fer ballar els morts. La música va ser escrita a París i als Estats Units, i l'orquestració es va enllestir l'estiu de 1925 a la MacDowell Colony. L'obra final està dedicada a Harold Clurman, director executiu del Group Theatre i amic personal del compositor.[2]
Estructura
modificaLa Dance Symphony es divideix en tres unitats ben diferenciades que s’han d’interpretar sense pauses, connectades per un fil molt subtil de material de transició. Tot i que no hi ha relació temàtica entre els moviments, la divergència rítmica entre ells actua com un element de cohesió:
- Introduction: Lento - Allegro: Les mesures introductòries evoquen el castell on habita Grohg. El primer moviment irromp amb un motiu lleuger al fagot i violins en pizzicato. Correspon a la «dansa d'un adolescent» del ballet original. El recurs del pizzicato i els acords picats del piano predominen fins a un clímax sobtat.
- Andante Moderato: De caràcter cantabile i sostingut, s'obre amb una melodia suau del corn anglès. Representa la «dansa d'una jove que es mou com en un somni». Un segon tema apareix en cànon a la corda amb l'arpa, culminant en un gran clímax on ambdues idees s'uneixen.
- Allegro Vivo: Es caracteritza per la violència rítmica i la sincopació. Constitueix el final del ballet, en què els servidors i les víctimes de Grohg se'n burlen. Després d'un motiu d'aire jazzístic i un segon tema als trombons, apareix una interrupció humorística en forma de vals exageradament lànguid. L'obra finalitza amb la ressonància simultània de tots els motius.[2]
Instrumentació
modificaLa plantilla orquestral requerida és la següent:
- 2 flautes, 1 flautí, 2 oboès, 1 corn anglès, 2 clarinets, 1 clarinet en re, 1 clarinet baix, 2 fagots i 1 contrafagot.
- 4 trompes, 3 trompetes, 2 cornetins, 3 trombons i 1 tuba.
- Timbales i una extensa secció de percussió: xilòfon, plats, tam-tam, triangle, bloc de fusta (woodblock), xurriaca, bombo, tambor militar, pandereta i rascador.
- 2 arpes, celesta i piano.
- Secció de corda.[1]
Referències
modifica- 1 2 «Dance Symphony». The Aaron Copland Fund for Music. [Consulta: 2 març 2026].
- 1 2 Gilman, Lawrence. «Programa de mà». Filharmònica de Nova York. [Consulta: 1 març 2026].