Daixnak

Federació Revolucionària Armènia
	(hy) Հայ Յեղափոխական Դաշնակցութիւն
	;
Dades
Nom curt	ARF
Tipus	Partit polític armeni
Ideologia	Socialdemocràcia, Gran Armènia
Alineació política	esquerra
Història
Creació	1890
Fundador	Christapor Mikaelian (en) , Stepan Zorian (en) i Simon Zavaryan (en)
Activitat
Membre de	Internacional Socialista ; Segona Internacional (1907–1916); Congrés Nacional Armeni (1917) (1917–1917); Internacional Obrera i Socialista (1923–1940)
Membres	32.000 (2007)
Governança corporativa
Seu	ՀՀ, ք. Երևան, Մհեր Մկրտչյան 12/1; Yerevan (Armènia);
Seu	ՀՀ, ք. Երևան, Մհեր Մկրտչյան 12/1; Ginebra (Suïssa);
Presidència	Hrant Markarian
Propietari de	Yerkir Media (en)
Afiliació nacional	Aliança Armènia; Aliança 8 de març (Líban)
Afiliació europea	Internacional Socialista
Diputats	11 / 107
Artsakh	3 / 33
Líban	3 / 128
Altres
Color
Dies oberts	de dilluns a divendres (09:00–18:00)
Lloc web	http://www.arfd.am

La Federació Revolucionària Armènia, coneguda com a Daixnak (de l'armeni Hay Heghapokhakan Daixnaktsutiun, Federació Revolucionària Armènia) és un partit polític d'Armènia que dirigí la independència (1917-1918) i la República Democràtica d'Armènia (1918-1921). El partit fou fundat el 1890 i reclamava justícia social, democràcia i autodeterminació per als armenis; fou ben aviat influent entre la diàspora. Va perdre el poder al desembre de 1920 i fou prohibit pel govern comunista d'Armènia (i després per la Unió Soviètica) des del 1921.

Restablert el 1989, fou prohibit el desembre de 1994 quan era el principal partit d'oposició. El 1998, després de la dimissió del president Levon Ter-Petrosian, la seva prohibició fou anul·lada i va participar en el nou govern del president Robert Kotxarian amb dos ministres, i encara avui (2004) té al govern un ministre.

Entre els anys 1975 i 1987, els Commandos Justícia contra el Genocidi Armeni (CJGA) van ser la branca militar de la Federació Revolucionària Armènia (FRA).^[1] Aquest fet es va fer patent ja el maig de 1976, quan un membre dels CJGA va ser assassinat quan la seva pròpia bomba va esclatar a la seu de la FRA a París.^[2] Es va confirmar quan el politòleg francès Gaïdz Minassian va aconseguir el permís per consultar els arxius de la FRA per realitzar la seva tesi doctoral.^[3] En diverses ocasions, els diaris oficials de la FRA, als Estats Units, França i al Líban, van justificar la lluita armada,^[4] publicant comunicats oficials dels CJGA.^[5] Aquesta elecció tenia profundes arrels en la història de la FRA: el partit ja havia utilitzat el terrorisme diverses vegades, tant contra l'Imperi Otomà com contra armenis contraris a la seva política, essent el més famós el cas de l'assassinat de Bedros Kapamaciyan, alcalde de Van, el desembre de 1912, i el de l'arquebisbe Leon Tourian, el 24 de desembre de 1933.^[6]

Resultats electorals

Imperi Otomà

Cambra de Diputats
Any	Escons	+/–
1908	4 / 275	4
1912	10 / 288	6
1914	4 / 275	6
1919	0 / 160	4

República d'Armènia

Eleccions legislatives

Any	Vots	%	Escons	+/–	Pos.	Govern
1919	230,772	89.0%	72 / 80	Nou	1r	Majoria
Partit a l'exili
1995	-		1 / 190	71	14è	Oposició
1999	84,232	7.79%	5 / 131	4	4t	Suport
2003	136,270	11.36%	11 / 131	6	4t	Coalició
2007	177,907	13.16%	16 / 131	5	4t	Coalició (2007-09)
2007	177,907	13.16%	16 / 131	5	3r	Oposició (2009-12)
2012	85,550	5.68%	5 / 131	11	4t	Oposició (2012-16)
2012	85,550	5.68%	5 / 131	11	4t	Coalició (2016-17)
2017	103,173	6.58%	7 / 105	2	4t	Coalició
2018	48,811	3.89%	0 / 132	7	5è	Coalició (2018)
2018	48,811	3.89%	0 / 132	7	5è	Oposició (2018-21)
2021	Dins Aliança Armènia		10 / 107	10	2n	Oposició (2012-16)
2026	Dins Aliança Armènia		5 / 105	5	3r	Oposició

Eleccions Presidencials

Any	Candidat	Vots	%	Pos.	Resultat
1991	Sos Sargsyan	-	4,3 / 100	3r	Derrota
1996	Prohibit, suport a Vazgen Manukyan^[7]				Derrota
1998	Suport a Robert Kocharyan^[8]				Elegit
2003	Suport a Robert Kocharyan^[8]				Elegit
2008	Vahan Hovhannisyan	100,966	6,2 / 100	4t	Derrota
2013	No hi van participar
2018	Suport a Armèn Sarkissian^[9]				Elegit
2022	Boicot^[10]

República d'Artsakh

Eleccions legislatives

Any	Vots	%	Escons	+/–	Pos.	Govern
2000	-		9 / 33	Nou	2n	Oposició
2005	Dins del Mov. 88		3 / 22	6	3r	Oposició
2010	12,725	20.18%	4 / 22	1	3r	Oposició
2015	12,965	18.81%	7 / 22	3	3r	Oposició
2020	4,758	6.47%	3 / 33	4	4t	Oposició

Referències

↑ Francis P. Hyland, Armenian Terrorism: the Past, the Present, the Prospects, Boulder-San Francisco-Oxford: Westview Press, 1991, pp. 61-62; Yves Ternon, La Cause arménienne, Paris: Le Seuil, 1983, p. 218; The Armenian Reporter, January 19, 1984, p. 1.
↑ Yves Ternon, p. 221
↑ Gaïdz Minassian, Guerre et terrorisme arméniens, Paris, Presses universitaires de France, 2002, pp. 32-34 and 106-109.
↑ Asbarez, April 24, May 1st and 22, 1973; Haïastan, July 1981 and special issue on Sassounian affair, February 1984; The Armenian Weekly, August 21, September 17, December 10 and 24, 1983, January 14 and 28, 1984 and December 31, 1986.
↑ Haïastan, February and April–May, 1983
↑ Türkkaya Ataöv, "Procurement of Arms for Armenian Terrorists: Realities Based on Ottoman Documents", Heath W. Lowry, "Nineteenth and Twentieth Century Armenian Terrorism: 'Threads of Continuity'" and Paul B. Henze, "The Roots of Armenian Violence", in International Terrorism and the Drug Connection, Ankara University Press, 1984, pp. 71-84 and 169-202; Michael M. Gunter, pp. 29-30 and 55; Houshamatyan of the Armenian Revolutionary Federation. Album-Atlas, volume I, Heroic Battles. 1890-1914, Los Angeles-Glendale: Next Day Color Printing, 2006, p. 7; Gaïdz Minassian, pp. 2 and 30-32; Louise Nalbandian, The Armenian Revolutionary Movement, Berkeley-Los Angeles-London: University of California Press, 1963, chapter VII; Kapriel Serope Papazian, Patriotism Perverted, Boston: Baikar Press, 1934, pp. 13-18 and 68-70; Rapport présenté au congrès socialiste international de Copenhague par le parti arménien "Dachnaktzoutioun", Genève, 1910, pp. 9 and 15-17; Jeremy Salt, The Unmaking of the Middle East, Berkeley-Los Angeles-London: University of California Press, 2008, p. 59; Yves Ternon, pp. 124-125.
↑ «Armenia: Repercussions Continue One Year After President's Re-election». RFE/RL, 09-09-1997.
↑ Radio Free Europe/Radio Liberty «Dashnaks Endorse Kocharian's Reelection Bid». azatutyun.am. Radio Free Europe/Radio Liberty, 25 novembre 2002.
↑ «Armen Sarkissian Elected Fourth President of Armenia». civilnet.am, 2 març 2018. Arxivat 18 de juny 2018 a Wayback Machine.
↑ «Opposition will not nominate candidates for President of Armenia» (en anglès). Public Radio of Armenia.

[1] Francis P. Hyland, Armenian Terrorism: the Past, the Present, the Prospects, Boulder-San Francisco-Oxford: Westview Press, 1991, pp. 61-62; Yves Ternon, La Cause arménienne, Paris: Le Seuil, 1983, p. 218; The Armenian Reporter, January 19, 1984, p. 1.

[2] Yves Ternon, p. 221

[3] Gaïdz Minassian, Guerre et terrorisme arméniens, Paris, Presses universitaires de France, 2002, pp. 32-34 and 106-109.

[4] Asbarez, April 24, May 1st and 22, 1973; Haïastan, July 1981 and special issue on Sassounian affair, February 1984; The Armenian Weekly, August 21, September 17, December 10 and 24, 1983, January 14 and 28, 1984 and December 31, 1986.

[5] Haïastan, February and April–May, 1983

[6] Türkkaya Ataöv, "Procurement of Arms for Armenian Terrorists: Realities Based on Ottoman Documents", Heath W. Lowry, "Nineteenth and Twentieth Century Armenian Terrorism: 'Threads of Continuity'" and Paul B. Henze, "The Roots of Armenian Violence", in International Terrorism and the Drug Connection, Ankara University Press, 1984, pp. 71-84 and 169-202; Michael M. Gunter, pp. 29-30 and 55; Houshamatyan of the Armenian Revolutionary Federation. Album-Atlas, volume I, Heroic Battles. 1890-1914, Los Angeles-Glendale: Next Day Color Printing, 2006, p. 7; Gaïdz Minassian, pp. 2 and 30-32; Louise Nalbandian, The Armenian Revolutionary Movement, Berkeley-Los Angeles-London: University of California Press, 1963, chapter VII; Kapriel Serope Papazian, Patriotism Perverted, Boston: Baikar Press, 1934, pp. 13-18 and 68-70; Rapport présenté au congrès socialiste international de Copenhague par le parti arménien "Dachnaktzoutioun", Genève, 1910, pp. 9 and 15-17; Jeremy Salt, The Unmaking of the Middle East, Berkeley-Los Angeles-London: University of California Press, 2008, p. 59; Yves Ternon, pp. 124-125.

[7] «Armenia: Repercussions Continue One Year After President's Re-election». RFE/RL, 09-09-1997.

[8] Radio Free Europe/Radio Liberty «Dashnaks Endorse Kocharian's Reelection Bid». azatutyun.am. Radio Free Europe/Radio Liberty, 25 novembre 2002.

[9] «Armen Sarkissian Elected Fourth President of Armenia». civilnet.am, 2 març 2018. Arxivat 18 de juny 2018 a Wayback Machine.

[10] «Opposition will not nominate candidates for President of Armenia» (en anglès). Public Radio of Armenia.

[1]