Cubell

No s'ha de confondre amb galleda, poal o ferrada..

Un cubell és un recipient obert, normalment troncocònic i més ample que alt, que pot incloure nanses. En general és d'acer galvanitzat, antigament de fusta, d'altres metalls (com zenc, coure o bronze) o avui dia de plàstic. En la fabricació del vi, el cubell és el clot petit, al costat del cup on passa el vi separat de la brisa. Etimològicament, prové de cūpĕllu, que és diminutiu de cup, el qual deriva de cūpu, masculí de cūpa, ‘bóta gran’.

Dona amb un cubell al cap, a un mercat de Gàmbia.

Rentat al safareig, a un quibuts l'any 1930.

Amb l'arribada de l'aigua corrent, els banys i els electrodomèstics, el seu ús va minvar. La paraula va passar a adquirir uns altres significats per designar també els recipients amb tapa per a la recollida de les escombraries de «porta a porta». O també d'altres, més grossos, també amb tapa, per a la recollida de les deixalles de tota una finca o un edifici de veïns.

El cubell tradicional -sovint de plàstic- queda encara com un estri de la llar, on continua sent utilitzat amb moltes finalitats diferents, principalment a l'entorn de la cuina, per rentar la roba, per recollir aigua, per contenir objectes o líquids. A l'hort o a la cuina pot servir com a contenidor per recollir i netejar els aliments. També, en segons quins contextos i èpoques, es fa servir per portar la roba bruta a rentar, des de la llar fins al safareig públic, i, un cop neta, per portar-la de tornada cap a casa i estendre-la perquè s'eixugui. Present també en molts i diferents oficis, serveix per a contenir llet, tint, pintura, marisc... També, de mida petita, pot servir per a jugar la canalla, especialment amb la terra o la sorra de la platja.

Vegeu també

• Gibrell
• Palangana
• Galleda
• Cossi