Cràtil
Cràtil (grec antic: Κρατυλος) (Atenes, segle V aC - valor desconegut) va ser un antic filòsof atenenc de mitjans i finals del segle V aC, conegut principalment per la seva interpretació al diàleg Cràtil de Plató. Va ser un defensor radical de la filosofia heracliteana i va influir en el jove Plató.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle V aC  Atenes (Grècia) |
| Mort | valor desconegut |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia |
| Ocupació | filòsof |
Biografia
modificaDel que se sap, fou el deixeble preferit d'Heràclit d'Efes, Àsia Menor i inicià Plató en la filosofia fins abans que aquest conegués Sòcrates. Els biògrafs moderns no han arribat a un consens sobre la seva data aproximada de naixement, argumentant alternativament per una edat comparable a la de Plató o Sòcrates.[1] Cràtil s'esmenta a la Metafísica d'Aristòtil en un passatge que sembla implicar que va ser un filòsof establert i actiu a Atenes durant la meitat i la fi del segle V,[1] i que Plató va estar breument interessat en els seus ensenyaments abans d'alinear-se amb Sòcrates. Precisament Plató mateix li dedica un diàleg amb el seu nom, Cratil, del seu període intermedi com a filòsof, que tracta sobre la teoria del llenguatge.
En el diàleg platònic epònim de Cràtil, el personatge de Sòcrates afirma l'afirmació d'Heràclit que no es pot entrar dues vegades al mateix corrent.[2] Segons Aristòtil, Cràtil va anar un pas més enllà de la doctrina del seu mestre i va proclamar que ni tan sols es pot fer una vegada.[3]
La filosofia contemporània, el cratilisme, es basa en una versió reconstruïda de les teories de Cràtil sobre el flux i el llenguatge tal com apareixen al diàleg de Plató. Ha influït en pensadors orientals, inclosos els semiòtics budistes.[4] El poeta, acadèmic i crític literari australià A.D.Hope va publicar un llibre d'assajos sobre poesia el 1979 titulat El nou Cràtil.[5]
Cratylus s'esmenta dues vegades al llibre d'Emmanuel Levinas de 1961, Totality and Infinity.[6]
Teories de Cràtil
modifica| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Les teories de Cràtil representen un heracliteïsme extrem. D'acord amb Heràclit, predica que totes les dades provenen dels sentits i que les coses materials estan en constant canvi, però ho accentua fins a l'extrem de dir que "tot coneixement és impossible", ja que les coses canvien sempre. Si admetéssim algun coneixement, això voldria dir que hi ha alguna cosa que roman en el canvi; per entendre'ns, que el canvi ja no és absolut. Doncs bé, Cràtil afirma que fins el coneixement que nosaltres tenim sobre la realitat i les coses és tant fluid que aquest coneixement és sempre fals o, en el millor dels casos, molt inexacte.
En la pràctica el pensament de Cràtil s'aproxima a l'escepticisme i, en el seu estil, és fins més radical que el de David Hume (tot i que menys elaborat que aquest últim).
S'explica la llegenda que Cràtil mai deia el nom de cap cosa, sinó que es limitava a assenyalar-la: "Ja que les coses canvien totalment en el temps, no se les ha d'anomenar amb cap nom, sinó només assenyalar-les, i tornar-les a assenyalar després, perquè així el canvi que han fet no se'ns descuida".
Quant al pensament moral, Cràtil predica (i practica) una passivitat ("inalterabilitat") extrema, pròpia d'alguns membres del futur estoïcisme. "Ja que les coses canvien més enllà del nostre abast, hem de prescindir totalment d'elles, ja que no les podem controlar". Fins es conta que els deixebles de Cràtil afirmaven que "no hi havia res, ni tan sols un terratrèmol, que canviés la seva expressió".
Quant a la teoria del llenguatge, Cràtil afirma, com ho faria Protàgores, que, ja que les coses materials estan sempre en canvi, el llenguatge és una eina inexacta, i per tant, convencional (així, el llenguatge no representa cap realitat extrasensorial fixa, com volia assegurar Plató).
Les idees de Cràtil foren discutides per Plató, si bé és possible que algunes idees paral·leles fossin adoptades per Epicur i encara més pels escèptics. En l'actualitat, com s'ha dit, algunes idees de Cràtil s'apropen als extrems més radicals de l'empirisme de Hume. Un dels seus diàlegs es diu φύσει
Referències
modifica- 1 2 Debra Nails. The People of Plato: A prosopography of Plato and other Socratics. Indianapolis: Hackett Publishing, 2002, p. 105
- ↑ Plato, Cratylus, 402a
- ↑ Aristotle, Metaphysics, 4.5 1010a10-15
- ↑ Fabio Rambelli, A Buddhist Theory of Semiotics. London: Bloomsbury Publishing, 2013, p. 179
- ↑ The New Cratylus: Notes on the Craft of Poetry, Melbourne, Oxford University Press, 1979
- ↑ Levinas, Emmanuel. Totality and Infinity. Pittsburgh, Pennsylvania: Duquesne University Press, 1969, p. 60, 92. ISBN 978-0-8207-0245-2.
Bibliografia
modifica- Història de la filosofia 1 Luciano De Crescenzo, edit. Seix Barral. ISBN 84-322-4575-5
- Panta Rei Luciano De Crescenzo, edit. Seix Barral.