Colette Guillaumin

Colette Guillaumin (Tièrn, 28 de gener de 1934 - 6è arrondissement de Lió, 10 de maig de 2017) és una sociòloga francesa i activista antiracista i feminista. És una important teòrica dels mecanismes del racisme, el sexisme i les relacions de poder. També és una figura important del feminisme materialista. Va participar de la fundació de la revista Questions féministes i també és una de les cofundadores de la revista Le genre humain.

Colette Guillaumin

Biografia
Naixement	(fr) Colette Joséphine Raymonde Guillaumin 28 gener 1934 Tièrn (França)
Mort	10 maig 2017 (83 anys) 6è arrondissement de Lió (França)
Formació	Universitat de París
Director de tesi	Roger Bastide
Activitat
Camp de treball	Estudis de gènere, racisme, feminisme i sociologia
Ocupació	sociòloga
Ocupador	Centre Nacional de Recerca Científica (1963–)
Moviment	Feminisme materialista
Obra
Obres destacables (1972) L’Idéologie raciste (fr) (1992) Sexe, race et pratique du pouvoir : l'idée de nature (fr)

Guillaumin proposa una anàlisi en termes de la construcció social del gènere. Les seves teories coincideixen amb les de les feministes radicals i estableixen les bases de la crítica de gènere.

Biografia

Colette Guillaumin va estudiar etnologia i psicologia a París i va ensenyar esporàdicament a França i el Canadà. Es va incorporar al Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS) el 1959, inicialment com a tècnica i després a partir del 1962 com a investigadora. El 1969, va defensar una tesi doctoral, supervisada per Roger Bastide i titulada Un aspecte de l'alteritat social, Ideologia racista. Doctora en sociologia, Guillaumin va ser, a partir del 1969, investigadora al CNRS, sense estar adscrita a una unitat de recerca de la institució. Entre 1969 i 1972, va participar al Laboratori de Sociologia de la Dominància amb Nicole-Claude Mathieu, Colette Capitan i Jacques Jenny.

Seguint el legat de Frantz Fanon, emfatitza la inferioritat dels no blancs i la jerarquització de les persones segons les seves característiques biològiques. És una de les primeres en l'estudi del racisme a avançar que la noció de «raça» no té valor científic, no fa referència a cap realitat natural i és un mètode arbitrari de classificació. Ha treballat notablement per desmantellar els discursos naturalitzadors i essencialistes que legitimen la discriminació.

El 1972, es publiquen els resultats de la seva tesi amb el títol Ideologia racista, gènesi i llenguatge actual, una obra que és reeditada el 2002 per Gallimard. Guillaumin analitza el racisme com un fet social i desenvolupa el concepte de racialització ja esmentat en estudis anteriors. Segons Naudier i Soriano, aquest llibre (la seva única obra, però que també representa el cor del seu pensament) hauria d'haver marcat la història de l'aparició dels estudis sobre les relacions socials de raça a França, però aquest punt d'inflexió no es va produir.

A partir de finals de la dècada de 1960, Guillaumin es va interessar pel feminisme. El 1972, a L'idée raciste, ja es troben analogies entre les nocions de raça i sexe. Va formar part del grup de feministes que van fundar la revista Questions féministes el 1977 (tot i que no va formar part del consell editorial que va inaugurar la revista), que va ser la font i l'òrgan de publicació del feminisme materialista. Allà va treballar amb Christine Delphy, Monique Wittig, Nicole-Claude Mathieu, Paola Tabet, Monique Plaza i Emmanuèle de Lesseps. El 1978, va publicar un article important, Pratique du pouvoir et idée de nature (en dues parts), que teoritza l'apropiació de les dones a través de les relacions socials materials i la ideologia naturalista. Estableix un paral·lelisme entre el racisme i el sexisme, i li dóna el nom de sexage a l'apropiació d'una classe sexual per una altra.

En quan a treball de camp, Guillaumin va escriure diversos textos per al Moviment contra el Racisme i per l'Amistat entre els Pobles (MRAP) i també va participar en grups feministes arran del Maig del 68. Guillaumin va impartir un seminari a la Universitat de Montreal durant la dècada del 1980.

El 1992, una col·lecció, Sexe, raça i la pràctica del poder, incloïa articles publicats a les revistes Sociologia i Societats (Universitat de Montreal) i Le Genre humain, que va cofundar el 1981. També va escriure a la revista Sexe et race (Universitat de París 7). El terme «sexe» que ella crea és represa en particular per Michèle Causse, Danielle Juteau, Nicole Laurin i per Jules Falquet.

Va morir el 10 de maig del 2017 a Lió.

Aportacions teòriques

Racialització

Colette Guillaumin, explica que el racisme té lloc entre una minoria contra una majoria, la majoria representant d'una proporció més gran de la població. Per a la sociòloga els enfrontaments entre els dos grups afecta més a la societat minoritària, ja que representa una proporció relativament petita de la societat. El 1986, fa servir el terme " grup minoritari ", per remarcar que no és una minoria qui és víctima del racisme, sinó que diversos individus de la mateixa minoria son sotmesos al mateix tracte. Més tard fa servir el terme "situació de minoria " apel·lant a la idea que el racisme es presenta en moltes formes diferents, però la més comuna és el racisme contra un grup minoritari específic: jueus, negres, indis.

Dit això, Guillaumin explica que el racisme contra el grup minoritari és degut a la seva situació de dependència: el grup majoritari pateix menys racisme en comparació amb el grup minoritari, perquè la seva forma de vida és més pròspera i viu una vida independent (sense necessitar ajuda de ningú). Al seu llibre Ideologia racista, gènesi i llenguatge actual, Colette Guillaumin és la primera persona que introdueix el terme racialitzat, per descriure els processos culturals i socials susceptibles d'assignar una persona a un grup minoritari en funció del que els grups majoritaris perceben d'ella (color de la pell, religió, sexualitat,...), i això, independentment del que sigui realment aquesta persona. La discriminació sovint resulta d'aquesta assignació a un grup minoritari.

Per a Guillaumin, la base del racisme rau en les relacions de dominació i apropiació. Estén el concepte de racisme a les relacions de poder que poden existir entre grups de persones dominants i dominades, per exemple, les relacions entre colonitzadors i colonitzats, estrangers i nacionals, però també homes i dones; la qual cosa la porta a crear la teoria del sexage.

La noció de sexage es refereix a la relació social mitjançant la qual la classe d'homes s'apropia, domina i explota la classe de dones. La relació de sexage es diferencia de la relació de classe en el fet que es basa en l'apropiació física, és a dir, que la classe d'homes s'apropia dels cossos de la classe de dones com a " unitat material que produeix força de treball» i no només la seva força laboral com és el cas dels proletaris. En un context sociopolític on l'anàlisi de les relacions d'explotació es basa principalment en la teoria marxista, Guillaumin demostra que la idea segons la qual " la força de treball [és] l'última cosa disponible per viure és inadequada per a tota la classe de dones».

L'especificitat de la relació d'explotació que produeix les classes sexuals és que no hi ha: "cap mena de mesura per a l'acumulació de força de treball [...]. El cos és un reservori de força de treball, i és com a tal que s'apropia. No és la força de treball, diferent del seu suport/productor en la mesura que es pot mesurar en "quantitats" (de temps, diners, tasques) la que s'acumula, sinó el seu origen: la màquina impulsada pel treball».

Per exemple, en el matrimoni (la forma privada de la relació d'apropiació) no hi ha cap limitació prevista per a l'ocupació de la dona pel que fa al temps, les tasques, el nombre de fills a néixer, etc. El mateix passa amb el treball domèstic, que les dones encara assumeixen massivament, que no es pot mesurar: no hi ha "fitxada" d'entrada o de sortida, sinó més aviat una diversitat de tasques que poden sorgir en qualsevol moment i que requereixen una disponibilitat permanent.

Les autores Maira Abreu, Jules Falquet, Dominique Fougeyrollas-Schwebel i Camille Noûs expliquen que el concepte de Colette Guillaumin pretenia remarcar tots els mèrits importants i significatius que donaven una gran importància a les dones a la societat, però també denunciar les accions que eren una prova d'injustícia contra elles.

Segons Colette Guillaumin, un dels mèrits molt importants del concepte de sexage és que serveix per explicar l'apropiació del cos de la dona, així com la bretxa salarial entre homes i dones, el confinament a casa i sobretot la coacció sexual. Les expressions més específiques de la relació de sexage són: l'apropiació del temps, l'apropiació de productes corporals, l'obligació sexual, la càrrega física dels membres discapacitats del grup (nens, ancians, malalts, invàlids) i dels membres masculins sense discapacitat.

Per Danielle Juteau, a Sexe, Race et pratique du pouvoir Colette Guillaumin desenterra, descobreix, desxifra, destapa, desestabilitza i destrueix les relacions de dominació. La seva aportació teòrica es caracteritza per una gran unitat i cohesió, així com la interpenetració dels dos objectes analítics. Si el treball de Guillaumin sobre les relacions sexuals es basa en les seves reflexions i en el que s'anomenen relacions socials, els que tracten el concepte de raça estan d'alguna manera ancorats en les relacions sexuals i, en particular, en l'estatus de la minoria femenina. La idea que la natura és una pràctica de poder condueix a la transformació de trets físics arbitraris com el sexe i el color de la pell com a índexs d'importància social al cor d'un sistema de classificació jeràrquic. L'enfocament escollit la portarà, doncs, a desconstruir les nocions de raça i sexe.

Contribucions

Colette Guillaumin deixa enrere una base de reflexions innovadores, però sobretot nombroses vies de recerca que ajudaran a fer avançar les mentalitats. Diversos antropòlegs, sociòlegs i filòsofs s'interessen, a partir de les seves anàlisis, per les dinàmiques de les relacions de poder que encara avui trobem com a tema central dels debats feministes, antiracistes i decolonials.

Aquest és el cas de la revista Cahiers de recherche sociologique, que va llançar una convocatòria de textos el 2020 amb l'objectiu de « redescobrir el poder crític d'una anàlisi materialista de la raça i el sexe; una anàlisi políticament situada (Guillaumin, 1981) que tingui en compte no només el seu parentiu estructural i el seu vincle orgànic (Guillaumin [1998], 2017) sinó també i sobretot el seu caràcter transitori : un avenç incommensurable per a les ciències socials que ha romès en gran part ignorat i encara no superat." Aquest és només un exemple entre moltes de les vies de recerca generades per la recerca i les publicacions de Colette Guillaumin.

Obres

• L'Idéologie raciste, genèse et langage actuel, Paris/La Haye, Mouton, 1972, 243p. Réédition : Gallimard, Coll. Folio essais (Plantilla:Numéro410), 2002, 384 p. ISBN 2070422305.
• Sexe, Race et Pratique du pouvoir. L'idée de Nature, Paris, Côté-femmes, 1992, 239 p. Réédition: Éditions iXe, 2016, 240 p., ISBN 9791090062313
• (anglès) Racism, Sexism, Power and Ideology, Londres, Routledge, 1995, 300 p. ISBN 0415093856.