Viquipèdia

Cau del Diable (Austràlia)

El Cau del Diable (Devil's Lair en anglés), o Cova del Diable, és un jaciment arqueològic i paleontològic molt important, que es troba a Austràlia.

Plantilla:Infotaula geografia políticaCau del Diable
Tipuscova Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Map
 34° 04′ S, 115° 07′ E / 34.07°S,115.11°E / -34.07; 115.11
EstatAustràlia
Estat federatAustràlia Occidental Modifica el valor a Wikidata

És una cova d'una sola cambra amb una superfície d'uns 200 m2, formada en pedra calcària de dunes quaternàries de la dorsal Leeuwin-Naturaliste, a 5,1 km de la costa actual d'Austràlia Occidental. La seqüència estratigràfica del dipòsit del fons de la cova s'estén amb 660 cm de sediments sorrencs, amb més de 100 capes diferents, intercalades amb colades i altres dipòsits induïts.

S'hi estan fent excavacions arqueològiques en diversos llocs de la cova. Des del 1973, n'han estudiat el seu centre, on s'ha excavat al llarg d'un eix nord-oest/sud-est. Les restes que indiquen una ocupació humana intermitent s'estenen fins a una fondària d'uns 350 cm, fins a la capa 30, i trauen a la llum llars de foc, ossos i artefactes de pedra. Aquestes troballes palesen una presència humana al sud-oest d'Austràlia de fa gairebé 50.000 anys.

Excavacions

modifica

El jaciment del Cau del Diable ha estat objecte d'investigació científica des de la dècada dels 1970, duta a terme per paleontòlegs i arqueòlegs.[1] Les excavacionshan descobert objectes de pedra tallada, moltes restes òssies d'animals, llars de foc, estris ossis i fragments d'esquelets humans.[2][3]

L'estat de conservació del material és excel·lent i permet documentar una seqüència llarga i ben datada. La diversitat i riquesa de les proves d'aquest jaciment el converteixen en una font d'informació excepcional sobre la història cultural i natural del sud-oest australià des del primer assentament del continent.[4][5]

El jaciment del Cau del Diable deu el seu nom al fet que s'hi van descobrir restes del diable de Tasmània (Sarcophilus harrisii), una espècie extinta, juntament amb ossos de l'animal i la seua presa. Els primers exàmens paleontològics del jaciment els va fer al 1955 l'estatunidenc E. L. Lundelius, llavors un becari Fulbright que estudiava mamífers del Plistocé a Austràlia Occidental. L'estudi de mostres de dents de cangur recollides al jaciment revelà la presència entre aquestes d'una dent humana. La importància arqueològica del jaciment ha generat un interés considerable en aquest camp.[6]

Importància arqueològica

modifica

El Cau del Diable és un dels jaciments d'ocupació humana més antics coneguts a Austràlia. Conté joies que daten dels primers períodes de la història humana i és una font d'informació molt rica per a l'estudi de la història cultural i natural del sud-oest prehistòric d'Austràlia Occidental. Amb una ocupació humana que es remunta a més de 40.000 anys, il·lumina el període d'assentament d'Austràlia. Rascadores semblants a aixes, joies, fogars i restes d'animals donen informació sobre la vida a Austràlia durant el Plistocé superior, així com la complexitat de les tecnologies de fabricació d'eines. Tot i que està poc poblat, el jaciment sembla ser representatiu de l'adaptació de les economies costaneres a una economia terrestre.[7][8][9]

Es van descobrir eines de pedra i os al jaciment del Cau del Diable, estratigràficament presents en els núm. 2, 5 i 6. Aquestes eines, complexes i versàtils, inclouen ascles, puntes d'os, rascadores de tipus aixa i nuclis fets de pedra calcària, quars i sílex. Les eines de pedra empraven una tècnica d'escata produïda per nuclis discoïdals. Tanmateix, no es van trobar pas nuclis discoïdals al jaciment. Es van reutilitzar ascles de pedra i tenien una finalitat pràctica (serrar i tallar). També es van fer servir nuclis de rascadores; un nucli de quars amb osques presenta traces d'ús com a rascadora. Les puntes d'os, el segon tipus d'artefacte més freqüent, s'esmolaven i s'usaven de manera semblant a les puntes d'os aborígens modernes.[10]

Eines de pedra, usades per a raspar, es troben al riu Paroo, Queensland, semblants a les que es troben al Cau del Diable

Datació

modifica

Les tècniques de datació utilitzades al Cau del Diable situen el començ de l'ocupació humana uns 48.000 anys abans de la nostra era. Això el converteix en un dels jaciments més antics d'Austràlia i, per tant, en una font important d'informació sobre la cronologia i els trets dels primers pobladors humans d'Austràlia.[11]

Datació amb carbó vegetal

modifica
Fragments de carbó vegetal, similars als utilitzats per a datar el jaciment del Cau del Diable

La datació per carboni-14 del carbó vegetal es va considerar al principi impossible a causa de l'alta taxa d'endemisme de les espècies vegetals autòctones (65 a 85%). El carbó vegetal trobat al jaciment es feu analitzar i comparar amb altres mostres d'arreu del món mitjançant microscòpia electrònica de rastreig ambiental, i es confirmà així la seua fiabilitat per a la datació. A més a més, la identificació de plantes llenyoses autòctones barrejades amb el carbó vegetal va permetre la categorització dels períodes d'ocupació segons el clima. Els estudis de carbó vegetal revelen signes d'ocupació humana esporàdica, amb tres períodes d'assentament: del 24000 al 17000 abans de la nostra era (clima més sec i vegetació menys densa); al voltant del 12000 abans de la nostra era (clima humit i vegetació densa) i del 500 a 300 ae (clima proper al clima actual). Les dates d'ocupació més antigues, obtingudes mitjançant una datació per carboni-14 més precisa, situen l'ocupació del Cau del Diable el 48000 ae.[7][12]

Anàlisi lítica

modifica

Es descobriren cent onze eines de pedra tallada al jaciment. Aquestes incloïen rascadores i ascles de tipus aixa, totes fetes de sílex o quars. Alguns estudis anteriors suggerien l'ús de resina en eines amb mànec, però les anàlisis sedimentàries i lítiques contradiuen aquesta teoria. Les proves sobre l'ús primerenc d'estris amb mànec i el possible ús de resina continuen sent insuficients. La datació per radiocarboni i l'anàlisi estratigràfica (de la capa 19 a la capa superior 30) d'aquestes eines indiquen una ocupació consensuada del Cau del Diable des de fa 31.000 anys.[13]

Material humà

modifica

Aparegueren restes humanes al Cau del Diable, incloent-hi un os de maluc i dents. S'hi desenterrà una pelvis masculina a la rasa 9. Datada per carboni-14, es calcula que té 12.000 anys d'antiguitat. Descoberta a prop d'una llar de foc, estirada de costat, la posició pot ser de particular importància. També es van trobar tres dents humanes al jaciment, una incisiva central maxil·lar permanent, datada d'entre el 8000 i 12000 abans de la nostra era; una incisiva decídua central superior esquerra, datada del 17000 ae; i una incisiva d'un nadó, datada de fa 19.000 ± 500 anys.[14][15]

Ornaments

modifica

Les excavacions al Cau del Diable han desenterrat adorns humans antics en forma de tres perles d'os polit que daten d'entre 19000 i 12700 abans de la nostra era. Aquestes perles eren fetes d'ossos de les extremitats dels macropòdids; les barres d'os es tallen en segments curts i després es poleixen sobre una pedra abrasiva. El jaciment també va revelar un objecte de pedra deliberadament perforat però sense modificar; amb traces de desgast que suggereixen el seu ús com a penjoll i datat del 14000 ae.[16][17]

Notes i referències

modifica
  1. ↑ Balme, Jane; Merrilees, D.; Porter, J. K. «Late Quaternary mammal remains spanning about 30,000 years from excavations in Devil's Lair, Western Australia» (en anglés). Journal of the Royal Society of Western Australia, 60, 2, 1978, p. 33-65.
  2. ↑ Balme, Jane «An analysis of charred bone from Devil's Lair, Western Australia» (en anglés). Archaeology and Physical Anthropology in Oceania, 15, 2, 1982, p. 81-85. ISSN: 0728-4896. JSTOR: 40386374.
  3. ↑ Balme, Jane «Some archaeological studies on a bone accumulation from Devil's Lair, Western Australia» (en anglés). Newsletter (Australian Institute of Aboriginal Studies), 13, 3-1980, p. 49-51 [Consulta: 22 octubre 2016].
  4. ↑ Balme, Jane; Merrilees, D.; Porter, J. K. «Late Quaternary mammal remains spanning about 30,000 years from excavations in Devil's Lair, Western Australia» (en anglés). Journal of the Royal Society of Western Australia, 60, 2, 1978, p. 33-65.
  5. ↑ Balme, Jane «An analysis of charred bone from Devil's Lair, Western Australia» (en anglés). Archaeology and Physical Anthropology in Oceania, 15, 2, 1982, p. 81-85. ISSN: 0728-4896. JSTOR: 40386374.
  6. ↑ Australian Heritage Council. Australia's fossil heritage: a catalogue of important Australian fossil sites (en anglés). CSIRO Publishing, 2012, p. 111-116. ISBN 9780643101777.
  7. 1 2 Fifield, L. K.; Bird, M. I.; Turney, C. S. M.; Hausladen, P. A. «Radiocarbon Dating of the Human Occupation of Australia Prior to 40 ka BP—Successes and Pitfalls» (en anglés). Radiocarbon, 43, 2B, 2001, p. 1139-1145. DOI: 10.1017/S0033822200041795.
  8. ↑ Dortch, C. E. «33,000 Year Old Stone and Bone Artifacts from Devil's Lair, Western Australia» (en anglés). Western Australian Museum Records and Supplements, 7, 4, 16-07-1979, p. 329-367 [Consulta: 8 setembre 2018].
  9. ↑ Balme, Jane «An analysis of charred bone from Devil's Lair, Western Australia» (en anglés). Archaeology and Physical Anthropology in Oceania, 15, 2, 1982, p. 81-85. ISSN: 0728-4896. JSTOR: 40386374.
  10. ↑ Balme, Jane; Merrilees, D.; Porter, J. K. «Late Quaternary mammal remains spanning about 30,000 years from excavations in Devil's Lair, Western Australia» (en anglés). Journal of the Royal Society of Western Australia, 60, 2, 1978, p. 33-65.
  11. ↑ Balme, Jane; Merrilees, D.; Porter, J. K. «Late Quaternary mammal remains spanning about 30,000 years from excavations in Devil's Lair, Western Australia» (en anglés). Journal of the Royal Society of Western Australia, 60, 2, 1978, p. 33-65.
  12. ↑ Balme, Jane; Merrilees, D.; Porter, J. K. «Late Quaternary mammal remains spanning about 30,000 years from excavations in Devil's Lair, Western Australia» (en anglés). Journal of the Royal Society of Western Australia, 60, 2, 1978, p. 33-65.
  13. ↑ Balme, Jane; Merrilees, D.; Porter, J. K. «Late Quaternary mammal remains spanning about 30,000 years from excavations in Devil's Lair, Western Australia» (en anglés). Journal of the Royal Society of Western Australia, 60, 2, 1978, p. 33-65.
  14. ↑ Balme, Jane; Merrilees, D.; Porter, J. K. «Late Quaternary mammal remains spanning about 30,000 years from excavations in Devil's Lair, Western Australia» (en anglés). Journal of the Royal Society of Western Australia, 60, 2, 1978, p. 33-65.
  15. ↑ Balme, Jane «An analysis of charred bone from Devil's Lair, Western Australia» (en anglés). Archaeology and Physical Anthropology in Oceania, 15, 2, 1982, p. 81-85. ISSN: 0728-4896. JSTOR: 40386374.
  16. ↑ Balme, Jane; Merrilees, D.; Porter, J. K. «Late Quaternary mammal remains spanning about 30,000 years from excavations in Devil's Lair, Western Australia» (en anglés). Journal of the Royal Society of Western Australia, 60, 2, 1978, p. 33-65.
  17. ↑ Balme, Jane «An analysis of charred bone from Devil's Lair, Western Australia» (en anglés). Archaeology and Physical Anthropology in Oceania, 15, 2, 1982, p. 81-85. ISSN: 0728-4896. JSTOR: 40386374.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cau_del_Diable_(Austràlia)&oldid=37223129»