Castell de Bell-lloc (la Roca del Vallès)
El Castell de Bell-lloc és un edifici de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), declarat bé cultural d'interès nacional.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 231 m | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Roca del Vallès (Vallès Oriental) | |||
| Lloc | Camí de Bell-lloc | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1377-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005617 | |||
| Id. IPAC | 1549 | |||
Història
modificaCastell de Bell-lloc
modificaLa primera referència documental és del 1073, quan es va publicar el testament sacramental de Guília Arbert, on nomenà hereu universal el seu marit Geribert Guitard, i després els seus fills Arbert Ramon (fill del primer matrimoni de la testadora) i Ramon Guitard.[2]
El 1117, Gausbert de Bell-lloc i la seva esposa Rolanda dotaren esplèndidament el monestir de Sant Pau del Camp amb motiu de la seva reconstrucció, al que donaren la senyoria del castell.[2] El 1123 Udalard, en el seu testament sacramental, en fa ver donació al seu nebot Pere de Gallifa.[2] Cap al 1134, el castlà era Pere Bertran de Bell-lloc, que juntament amb Bernat de Bell-lloc, probablement germà seu, participaren en les expedicions de Ramon Berenguer IV.[2] El 1243 n'era castlà Guillem de Bell-lloc, i el 1264 ho era el seu fill Pere de Bell-lloc i de Santa Eugènia, a qui succeí Simó de Bell-lloc i d'Alamany, senyor, a més, del castell de Cànoves i de les viles de Reus, Castellvell del Camp i Almoster. El 1314 recuperà el ple domini del castell de mans de la comunitat de Sant Pau del Camp.[2]
El 1405, Pere i Bernat de Bell-lloc fixaren dels termes de llur castell amb el de la Roca, i el 1460 el de Bell-lloc fou destruït durant la guerra dels remences.[2]
Entre 1704 i 1706, Ramon de Bell-lloc i de Macip[3] va transformar la torre d'homenatge en una capella, dedicada a Sant Pau. El 1705, l'arxiduc Carles li concedí el títol de vescomte de Bell-lloc, substituït el 1707 pel de comte de Bell-lloc.[2] El 1765, el seu net Melcior de Bell-lloc i de Lleotart (1748-1830)[4] es va casar amb Teresa Marís i de Lloreda (1746-1779).[5][6] El 1795, el seu primogènit Josep Marià de Bell-lloc i de Marís (1767-1854),[7] que seria desheretat pel seu pare, es va casar amb Maria Teresa de Portell i d'Oms[8] i van tenir tres filles, la més gran de les quals, Maria de la Mercè de Bell-lloc i de Portell (1798-1854),[9] es va casar el 1824 amb Ramon de Mercader i de Novell (1789–1840),[10] amb qui va tenir Joaquim de Mercader i de Bell-lloc (1824-1904),[6] que va escriure una monografia sobre el castell, saquejat i cremat el 1808, durant la guerra del Francès.[2]
El 1859, Joaquim de Bell-lloc va signar una concòrdia amb Salvador Paratge, el darrer hereu de confiança de Melcior de Bell-lloc, per tal de recuperar els béns del seu besavi.[11][12]
Residència Escolar Bell-lloc
modificaEl 1944, el castell passà a mans d'un paricular, i el 1964, la finca va ser adquirida per la Diputació de Barcelona, a través de l'Obra Social de la Caixa de Barcelona, amb la intenció de dedicar-hi unes 10 hectàrees per a una casa de colònies. Tanmateix, els responsables canviaren d'idea i decidiren construir-hi un conjunt escolar complet sota la direcció de l'arquitecte Manuel Baldrich.[13] El nou centre va ser inaugurat el 29 de juny del 1966, dia de Sant Pere. La part dels nens la portaven els Salesians i el setembre hi va començar el curs de 1r de batxillerat amb dues classes amb una setantena de nens, les nenes eren una cinquantena i les portaven les Germanes de la caritat. Durant els primers anys, l'escola funcionava en règim d'internat.
El setembre del 1995, i com a resultat de la reducció del pressupost que La Caixa a la seva obra social, el centre va tancar, deixant desenes de professors al carrer i 800 alumnes sense escola. Durant els anys posteriors, l'escola restà mig abandonada, fent-se servir per a magatzem de la Fundació La Caixa i com a plató de rodatge de diversos curtmetratges més o menys amateurs. El 2004, l'Associació de Pares dels Alumnes de Bell-lloc aconseguí que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anul·lés la resolució, però després de gairebé deu anys del tancament ja era massa tard per a obrir l'escola de nou.
Des del 1983 fins a la venda dels terrenys per part de la Fundació La Caixa ocupà la masia de Bell-lloc i part dels terrenys un centre de treball per a discapacitats amb el nom de Viver de Bell-lloc. Actualment, tenen les seves instal·lacions al terme municipal de Cardedeu. Des del 2003, la finca és propietat de la societat Parc de Belloch SL.[14]
Descripció
modificaLa finca actualment té més de 124 hectàrees de superfície, i la major part està coberta per bosc mediterrani d'alzines i pins però també hi ha camps de conreu, arbres fruiters i 9 hectàrees d'instal·lacions escolars.
Al cim del turó es conserva un edifici de planta circular, la base d'una antiga torre que ara és la Capella de Sant Pau. Fa uns 7 m de diàmetre i uns 6 m d'alçada. És fet amb pedres de mida mitjana sense treballar unides amb morter de calç. L'accés està situat a la banda de migdia i està format per un portal de llinda plana i brancals bastits amb carreus de pedra desbastats. Per sobre d'aquest portal hi ha un arc de descàrrega bastit en maons, un petit rosetó, una inscripció i l'escut dels comtes de Bell-lloc. La torre presenta un coronament format amb merlets esglaonats bastits amb maons i un petit campanar al mig de la coberta.[1] Darrere de la torre es conserven restes de la muralla d'un recinte que devia tenir una planta més o menys rectangular, del qual només són visibles els costats nord i part de l'oest. A la banda nord, a uns 2 m d'aquest recinte, s'intueix un altre que probablement tingués també planta rectangular.[1]
A prop del castell hi ha un gran casal residencial, actualment masia, del segle xvii.[1]
Església
modificaUn dels elements més destacats del conjunt és l'església, en la qual destaquen dues portes amb peces de bronze i un Sant Crist, obra de l'escultor Josep Maria Subirachs.
Referències
modifica- 1 2 3 4 «Castell de Bell-lloc». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 Bolòs i Masclans, Jordi; Piquer i Ferrer, Esperança. «Castell de Bell-lloc (la Roca del Vallès)». Catalunya Romànica.
- ↑ «Ramón de BELL-LLOC (GIRONA) y de MACIP». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Melcior de BELL-LLOC y de LLEOTART». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Teresa de MARIS y de LLOREDA». geneanet. Martín Rodríguez.
- 1 2 Plans Berenguer, 2017, p. 79.
- ↑ «Josep Maria de BELL-LLOC y de MARIS». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Maria Teresa de PORTELL y de OMS». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Mercè de BELL-LLOC y de PORTELL». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Ramón de MERCADER y NOVELL». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, 05-08-1859.
- ↑ Plans Berenguer, 2017, p. 80-81, 84.
- ↑ «Escola-residència de Bell-lloc (1964-1968)». ARQUITECTURA ...IDEES, PROJECTES I OBRES (blog). Eloi Masferrer, arquitecte, 27-07-2011.
- ↑ «Castell de Bell-lloc». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Vegeu també
modificaBibliografia
modifica
- Plans Berenguer, Anna «Notícies del llinatge Belloch a Can Bosc». DUOS RIOS: Publicació de l'Arxiu Municipal de Dosrius, núm. 3, 2017, p. 73-84.