Viquipèdia

Canotatge

esport aquàtic que es practica amb una canoa

El canotatge és una activitat recreativa que consisteix en la tripulació d'embarcacions menors, remar una canoa amb una pala d'una sola fulla.[1] Els significats comuns del terme es limiten a quan el canotatge és l'objectiu central de l'activitat. Els significats més amplis inclouen quan es combina amb altres activitats com les expedicions amb canoa o el seu ús com a mètode de transport relacionat amb altres activitats.

Infotaula d'esportCanotatge
Tipuspiragüisme, activitat humana i esport olímpic Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

El canotatge és un mitjà de transport antic. El piragüisme recreatiu modern es va establir a finals del segle xix. El 1924, associacions de piragüisme d'Àustria, Alemanya, Dinamarca i Suècia van fundar la precursora de la Federació Internacional de Piragüisme.[2] El canotatge va passar a formar part dels Jocs Olímpics l'estiu de 1936.[3][4] La principal forma d'esport de competició eren les aigües tranquil·les amb una canoa ràpida. També es fa caiac polo,[5] piragüisme en aigües braves, marató de canoa, marató de canoa ICF i estil lliure.

Materials de construcció

modifica

Tradicionals

modifica

Els materials més antics són els troncs d'arbre buidats (embarcacion monòxiles)[6] i els rais de canyes. També hi ha embarcacions de "cistell" (amb vimets enllaçats i enquitranats) o folrades amb pells.

Les antecessores directes de les canoes actuals foren les canoes d'escorça de bedoll ideades pels nadius americans.

Els kattumarans[7] i els "caballitos de totora" són solucions semblants però basades en conceptes diferents.[8]

Moderns

modifica
  • Fusta monòxila (especialment en recreacions)[9]
  • Paper[10]
  • Inflables[11]
  • Llistons encolats (per exemple de cedre)[12]
  • Llates encolades (emmotllades en fred)[13]
  • Contraplacat[14]
  • Termoplàstics[15]
  • Alumini[16]
  • PRFV (fibra de vidre)[17]
  • Materials compòsits (fibra de carboni, kevlar) i d'alta tecnologia.[18]
Barca del tipus anomenat "magur".[19][20]
Embarcacions en les cultures antigues
Les antigues cultures establertes en la regió situada entre els rius Tigris i Èufrates (amb accés al golf Pèrsic), basaven gran part de les seves comunicacions en la navegació per rius i canals, sense menystenir els desplaçaments per mar costaners o, en alguns casos, per alta mar.
  • Totes les cultures mesopotàmiques compartien embarcacions molt semblants: embarcacions petites fetes de canyes o materials similars (branques flexibles de salze o vímet) i embarcacions més grans construïdes de fustes importades no identificades.
  • Les embarcacions anaven calafatades amb dues menes de betum: un betum "sòlid" i un betum "deformable".

La documentació sobre el tema es basa en artefactes arqueològics (en nombre limitat) i en documents escrits en símbols cuneïformes. Hi ha molts estudis i traduccions sobre aspectes concrets però són de difícil accés.

  • Hi ha una obra de Gaston Maspero, amb il·lustracions interessants, que resumeix els aspectes dels vaixells d'Egipte i Assíria.[21][22]

Referències

modifica
  1. ↑ «Canotatge». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  2. ↑ Dudley, Marianna (en anglès) Water History, 9, 3, 01-09-2017, p. 259–277. DOI: 10.1007/s12685-017-0193-2. ISSN: 1877-7244.
  3. ↑ «Canoe/Kayak Sprint Equipment and History». Olympic.org. International Olympic Committee. [Consulta: 28 maig 2016].
  4. ↑ «Rio 2016 Olympics: Know your sport — Canoeing». indianexpress.com, 03-08-2016. [Consulta: 10 agost 2016].
  5. ↑ Beasley, I. Caiaque Polo: Habilidades e táticas básicas (en portuguès). Stern Turn Publishing, 2021, p. 3. ISBN 978-0-6450461-1-3 [Consulta: 24 juliol 2023].
  6. ↑ Tylor, E.B.. Anthropology: An Introduction to the Study of Man and Civilization. Macmillan, 1881, p. 253 [Consulta: 24 juliol 2023].
  7. ↑ Recueil de textes et de traductions publié par les Professeurs de l'école des langues orientales vivantes à l'occasion du VIIIe congrès international des Orientalistes tenu en Stockholm en 1889 (en francès). E. Leroux, 1889, p. 351 [Consulta: 24 juliol 2023].
  8. ↑ Marder, W.; Tice, P. Indians in the Americas: The Untold Story. Book Tree, 2005, p. 22. ISBN 978-1-58509-104-1 [Consulta: 24 juliol 2023].
  9. ↑ Oliver, D.L.. Polynesia in Early Historic Times. Bess Press, 2002, p. 240. ISBN 978-1-57306-125-4 [Consulta: 24 juliol 2023].
  10. ↑ Bishop, N.H.. Voyage of the Paper Canoe: A Geographical Journey of 2500 Miles, from Quebec to the Gulf of Mexico, During the Years 1874-5. Lee and Shepard, 1878, p. 242 [Consulta: 24 juliol 2023].
  11. ↑ Field & Stream, p. 114 [Consulta: 24 juliol 2023].
  12. ↑ Popular Mechanics. Hearst Magazines, p. 8 [Consulta: 24 juliol 2023].
  13. ↑ Goodenough, W.H.. Prehistoric Settlement of the Pacific. American Philosophical Society, 1996, p. 81. ISBN 978-0-87169-865-0 [Consulta: 24 juliol 2023].
  14. ↑ Popular Mechanics. Hearst Magazines, p. 176 [Consulta: 24 juliol 2023].
  15. ↑ Field & Stream, p. 150 [Consulta: 24 juliol 2023].
  16. ↑ Field & Stream, p. 147 [Consulta: 24 juliol 2023].
  17. ↑ Jacobson, C. Canoeing Wild Rivers: The 30th Anniversary Guide to Expedition Canoeing in North America. Falcon Guides, 2015, p. 287. ISBN 978-1-4930-1480-4 [Consulta: 24 juliol 2023].
  18. ↑ Popular Mechanics. Hearst Magazines, p. 40 [Consulta: 24 juliol 2023].
  19. ↑ R. Mark Shipp. Of Dead Kings and Dirges: Myth and Meaning in Isaiah 14:4b-21. BRILL, 2002, p. 90–. ISBN 90-04-12715-1.
  20. ↑ Nibley's Commentary on the Book of Mormon: Commentary on the Book of Mormon. Sharman B Hummel, 17 març 2014, p. 610–. GGKEY:HGQ7NFBC9Q6.
  21. ↑ Life in ancient Egypt and Assyria. Gaston Maspero.
  22. ↑ Maspero, Gaston. Everyday Life in Ancient Egypt and Assyria. Routledge, 2003, p. 341–. ISBN 978-0-7103-0883-2.

 

Vegeu també

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canotatge
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Canotatge&oldid=37013861»