Caleb
Caleb (també anomenat Carmí), és una figura que apareix a la bíblia hebrea com a representant de la tribu de Judà durant el viatge dels israelites a la Terra Promesa. Era fill d'Hesron, net de Peres i besnet del patriarca Judà.[1]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1484 aC  | ||
| Mort | p. 1384 aC (99/100 anys) | ||
| Sepultura | Canaan | ||
| Grup ètnic | Israelites | ||
| Religió | Mosaïsme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | espia | ||
| Família | |||
| Fills | Achsah, Ardon | ||
| Pare | Hesron | ||
| Germans | quenazites | ||
Caleb va néixer durant el període a Egipte dels fills d'Israel. Després de la conquesta israelita de Canaan, Caleb va ser descrit com un quenezeu i es diu que va rebre terres originalment destinades a la tribu de Judà . Els calebites, els seus descendents, probablement formaven una població mixta d'elements edomites i jueus. Residien al sud de Judà i a la part nord de la regió del Nègueb.[2]
Segons el Llibre de les Cròniques de la Bíblia, Caleb fou el pare d'una família molt nombrosa; ell mateix es va casar fins a quatre vegades i tingué nombroses concubines.
També es troba una referència a ell a l' Alcorà, tot i que no s'esmenta el seu nom (Al-Ma'idah : 20-26).
Referències
modifica- ↑ Amat, Félix Torres. La sagrada Biblia nuevamente traducida de la Vulgata latina (en castellà). Imprenta de D. Miguel de Burgos, 1833, p. 327.
- ↑ Lemche, Niels Peter. Historical dictionary of ancient Israel. Lanham, Md.: Scarecrow Press, 2004, p. 87 (Historical dictionaries of ancient civilizations and historical eras). ISBN 978-0-8108-4848-1.
