Billiken
Billiken és una revista infantil argentina, la més antiga de parla castellana en l'actualitat. Des de 2020 només va publicar contingut en línia, en el seu lloc web oficial, d'accés gratuït. Va ser creada pel periodista Constancio C. Vigil i el seu primer número va sortir a la venda el 17 de novembre de 1919, editat per Editorial Atlántida.[1]
  | |
 | |
| Tipus | premsa infantil i revista |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | castellà |
| Data d'inici | 1919 |
| Fundador | Constancio C. Vigil |
| Estat | Argentina |
| Dades i xifres | |
| Editorial | Editorial Atlántida (en)  |
| Identificadors | |
| ISSN | 0006-2553 i 2684-0200 |
| Lloc web | billiken.lat |
El juny de 2018, l'Editorial Atlántida va decidir passar la seva publicació de tira setmanal a mensual. El novembre de 2019 va celebrar el seu centenari amb la publicació del seu número 5144, sent el seu últim exemplar imprès. La publicació oficial del centenari va ser el llibre infantil il·lustrat 100 grans dones llatinoamericanes, coordinat per Euhen Matarozzo i Lauren Rea. Al març de 2020 Billiken publica un anuari de descàrrega gratuïta. Des de llavors, es transforma en una plataforma digital.[2][3][4][5]
Història
modifica
La revista va ser fundada el 17 de novembre de 1919, per Constancio C. Vigil, propietari d'Editorial Atlántida.
Vuit anys abans de la publicació del primer número, en 1911 Vigil havia fundat la revista, Mundo Argentino i el 1918 s'havia fundat Atlántida, l'editorial, ja que mesos abans s'havia llançat la revista esportiva El Gráfico (1919-2018).
El seu nom és derivat d'una criatura esmentada en un poema de l'autor americà Bliss Carman, la qual apareix en un poema seu de 1896, "Mr. Moon, A Song of the Little People", del seu poemari "Habiti Songs from Vagabondia", la qual després va ser convertida en una icona de la cultura popular americana a través d'una de les seves lectores, Florence Pretz (1885-1969). Pretz va dissenyar un ninot basat en una criatura que va veure en un somni, el qual al seu torn va ser inspirat per la criatura del poema.
En el període 1937-1967 les il·lustracions de la portada van ser a càrrec de Lli Palacio. El 2006 al Museu del Dibuix i al Museu d'Arts Plàstiques Eduardo Sívori es van exposar portades originals de l'època de Palacio.
A Sant Antoni de Pàdua se situa el Carrer Billiken com a homenatge a la revista; té 500 metres de traçat des del Carrer Pedro Noguera fins al Carrer Rafael Hortiguera en el límit amb Ituzaingó i està situada a 2,5 km de l'Estació Sant Antoni de Pàdua.
Característiques i continguts
modificaLa revista va organitzar els seus continguts de manera que interactués amb l'escola, aportant articles i seccions temàtiques fixes sobre temes que poguessin resultar d'utilitat directa per als alumnes en els seus treballs escolars. Es destacava el seu material gràfic, fotografies, dibuixos i unes "figuretes" que es van tornar clàssiques, capaces, d'una banda, d'atreure i interessar als nens, i per l'altre de servir per a les làmines i carpetes d'estudi. En aquest sentit, tradicionalment, la revista va seguir sempre el calendari escolar, sobretot el relacionat amb la història argentina, dedicant la portada i els articles principals, als fets i personatges històrics principals (Revolució de Maig, Declaració d'Independència de l'Argentina, invasions angleses, Encreuament dels Andes, Domingo F. Sarment, José de Sant Martí, Manuel Belgrano), segons el moment de l'any en què se celebraven les festes relacionades.[6]
A més dels continguts escolars, la revista va incorporar historietes, contes, personatges de ficció, jocs, curiositats, i més recentment música pop, cinema i televisió, així com altres temàtiques relacionades amb els interessos directes dels nens. Entre els personatges de Billiken van destacar la Hormiguita Viajera, Marta y Jorge y Misia Pepa.
| Data | Títol | Guionista | Dibuixant |
|---|---|---|---|
| 1943- | Ocalito y Tumbita | Vidal Davila | Vidal Davila |
| 1947-1948 | La isla del tesoro | Federico Ribas[7] | |
| 5/5/1947- | Pelopincho y Cachirula | Fola (Geoffrey Foladori) | Fola (Geoffrey Foladori) |
| 1952-1960 | Las Aventuras de Pi-Pío | Manuel García Ferré | Manuel García Ferré |
| 195- | El fantasma justiciero | Jean Cézard | Jean Cézard |
| 1972-1976 | El mono relojero | Enrique Pinti | Oscar Fernández y Daniel Branca |
Referències
modifica- ↑ «Periodismo para los chicos». Revista Noticias, 12-04-2013.
- ↑ «Después de 97 años, la revista Para Ti abandona su formato semanal y pasa a ser mensual». Diario Clarín, 12-02-2019.
- ↑ «Billiken cumplió 100 años y fue homenajeada en el Congreso».
- ↑ «Deja de editarse la emblemática revista Billiken». Diario Uno, 12-02-2019.
- ↑ «Billiken, ícono de un siglo de cultura argentina, con tradiciones y controversias». , 21-04-2024.
- ↑ Rea, Lauren. La historia de Billiken. Cultura infantil y ciudadanía en la Argentina, 1919-2019. Buenos Aires: Sudamericana, 2024.
- ↑ Navarro, Joan (24/09/2012). "La isla del tesoro" de Federico Ribas en "Billiken" (1947-1948). "Viñetas".
Bibliografia
modifica- Guitelman, Paula (2006). La infància en dictadura. Buenos Aires: Prometeu Libros.
- Rea, Lauren (2024). La història de Billiken. Cultura infantil i ciutadania a l'Argentina, 1919-2019. Buenos Aires: Sud-americana.
- Varela, Mirta (1994). Els homes il·lustres del Billiken: herois en els mitjans i a l'escola. Buenos Aires: Edicions Colihue.