Atropatene

Atropatene
Tipus	estat històric i regió històrica
Lloc
	40° N, 50° E / 40°N,50°E
Capital	Gàzaca ; Ardabil
Població humana
Idioma oficial	Atropatenian (en)
Religió	zoroastrisme
Dades històriques
Creació	323 aC
Dissolució	226
Següent	Azerbaidjan Iranià
Organització política
Forma de govern	monarquia

L'Atropatene^[1] o Mèdia Atropatene^[2] (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià,^[3] i el Kurdistan iranià.^[4] Durant l'imperi Persa, el país formava part de Pèrsia integrat en la satrapia de Matiana (XVIII) i la de Caspiana (XI) mentre la Mèdia cal buscar-la en aquest temps a l'est de la Matiana. Vers el 331 aC la Matiana havia esdevingut la Mèdia. Va ser governat inicialment per Darios I, el Gran, de Pèrsia, i posteriorment per Alexandre Magne^[5] a partir del segle IV a.C..

La seva capital era Gàzaca. Atropatene també va ser l'avantpassat nominal del nom de Azerbaidjan.^[6]^[7]

Durant l'Imperi Aquemènida va quedar integrat en les satrapies de Matiana (XVIII) i Caspiana (XI).

Nom

Segons Estrabó, el nom Atropatene deriva del nom d'Atròpates, un capitost de l'Imperi Aquemènida. Com escriu a la seva Geografia: «Mèdia es divideix en dues parts. Una part s'anomena la Gran Mèdia, la metròpoli de la qual és Ecbàtana. L'altra part és la Mèdia Atropatene, que deu el seu nom al comandant Atròpates, qui impedí també que aquest país, que formava part de la Gran Mèdia, quedés sotmès als macedonis».^[8]^[9]

A partir del nom d'Atròpates, diverses fonts han emprat formes diferents del nom d'aquest país, com ara Atropatene, Tropatene, Aturpatakan i Adarbayjan. Tanmateix, els geògrafs àrabs medievals en proposaren una altra versió que associa aquest nom amb Adorbador (nom d'un sacerdot), que significa ‘guardià del foc’.^[9]

Història

Alexandre el Gran va entrar a la regió de la Mèdia el 330 aC i en va donar el govern a Atròpates, que era el sàtrapa i antic general de Darios III, vers el 329 aC.

Atròpates, a la mort d'Alexandre (323 aC) i del repartiment de Triparadisos (320 aC), en què li va tocar la part nord de Mèdia, va establir un regne independent, conegut aviat com a Mèdia Atropatene o simplement com Atropatene. La capital fou Gàzaca.

A part d'Atròpates (vers 328-280 aC), es coneix el seu successor Artabazos (vers 275 aC) i Artabarzanes (vers 222-211 aC) al que Antíoc el gran va imposar un tractat desavantatjós el 220 aC.

Després del 211 aC fou vassall dels selèucides però es desconeix que va passar internament; vers el 180 aC el país va quedar en mans dels armenis fins que vers el 140 aC (potser el 144 aC) fou ocupat pels parts.

Vers l'any 100 aC apareix un rei de nom Artabas o Artavasdes i després segueix Gotarces, un arsàcida que fou rei de Partia del 91 al 78 aC. Vers el 85 aC el dinasta local, Darios, es va sotmetre a Tigranes II d'Armènia, del qual fou el gendre. A començaments del 67 aC el rei d'Atropatene, Mitridates (rei de Partia el 58 aC per quatre anys), fou enviat contra Capadòcia on va combatre les guarnicions romanes, que foren aniquilades, i a l'estiu ja dominava una bona part del país, però la guerra va començar a anar malament i el 66 aC Tigranes va quedar sota protecció romana i Atropatene va restablir de fet la seva independència.

Mitridates, en arribar al tron de Partia, va donar el regne a Ariobarzanes. Vers el 35 aC sota Antoni, l'Atropatene va esdevenir client romà. La filla del rei, anomenada Iotape, es va casar amb el rei d'Armènia Alexandre Heli (fill d'Antoni i Cleòpatra). Amb l'ajut part, Artaxes II va recuperar el tron armeni (32 aC) i a més va rebre el regne d'Atropatene (Artaxes I) del seu aliat i protector rei de Pàrtia (30 aC).

L'any 2 aC, mort el rei d'Armènia Artavasdes IV en un combat, els romans van donar la corona armènia a Ariobarzanes, fill del rei Artabas d'Atropatene, d'origen mede i que fou acceptat pels nobles a causa de les seves bones qualitats; l'any 4 Ariobarzanes (II d'Atropatene) va morir en un accident i les dues corones van passar al seu fill, anomenat Artabas o Artavasdes (II d'Atropatene) que fou assassinat dos anys després. Llavors Atropatene i Armènia van agafar camins separats i a la primera apareix un rei de nom Ariovast, possible germà d'Artavasdes II. Diversos prínceps arsàcides van governar després: Artaban que des del 12 era rei dels parts; Vonon, rei dels parts el 51; Pacorus i d'altres. El regne vassall part va subsistir fins a la conquesta sassànida el 226.

A l'antiguitat tardana fou l'escenari de diverses topades entre l'Imperi Sassànida i l'Imperi Romà d'Orient. L'hivern del 576-577, els romans feren una incursió a l'Atropatene.^[10] El 591, Còsroes II fou restaurat al tron sassànida amb el suport decisiu de tropes romanes en la batalla del Balàrat.^[11] En la guerra romano-sassànida del 602-628, coneguda com l'«última gran guerra de l'edat antiga», l'emperador Heracli envaí Atropatene amb deu mil homes o menys^[12] en un intent desesperat (i, en última instància, reeixit) de capgirar el resultat del conflicte. Heracli prengué Gàzaca i en destruí el temple de foc.^[13]^[14]

Atropatene caigué definitivament en mans musulmanes a finals del 643.^[15] En les dècades següents, fou el punt de partida per a la segona i tercera invasions musulmanes d'Armènia.^[16]

Territori

El territori principal de l'Atropatene era la zona muntanyosa a l'est del llac Urmia: el sud de les actuals províncies iranianes de l'Azerbaidjan Occidental i l'Azerbaidjan Oriental i Ardabil, el nord de la província del Kurdistan i Zanjan i la zona de les muntanyes Talix. Al segle iii aC, el territori de l'Atropatene s'expandí^[17]^[18] cap al nord^[19] fins a les regions pòntiques de Fasis i la Còlquida, però habitualment el seu territori se circumscrivia a la conca del riu Araxes.^[9]

A la primera meitat del segle ii aC, en les guerres contra el rei armeni Artaxes I, l'Atropatene perdé territoris considerables al nord, concretament la seva costa càspia, la Faunítida i el sud-est de Baspracània (a l'est del llac Van), que a partir d'aleshores passaren a formar part de la Gran Armènia.^[20]

Capital

La capital d'estiu d'Atropatene era la ciutat de Gàzaca, la medieval Shiz i actual Takab a la província de l'Azerbaidjan Occidental. El santuari principal d'Adur-Gushnasb es trobava a 25 km al nord-est; les seves ruïnes s'anomenen avui Takht-e Soleyman. En algunes fonts, la capital Gàzaca s'identifica directament amb Takht-e Soleyman. En el moment de la conquesta àrab, la capital se situava, pel que sembla, a Ardabil.^[9]

Importància religiosa

Ruïnes de les fortificacions de Gàzaca a Takht-e Soleyman

L'Atropatene era un dels centres religiosos de Pèrsia.^[21] A principis del primer mil·lenni, aquesta regió adquirí una importància religiosa especial quan s'hi associaren les llegendes sobre l'activitat del fundador del zoroastrisme, Zaratustra, i hi havia un dels tres grans temples del foc, Adur Gushnasp (jaciment de Takht-e Soleyman), excavat per una expedició arqueològica alemanya. Pertanyia a la família reial i el cos dels guerrers, mentre que els altres dos, Adur Farnbag a Fars, i Adur Burzen-Mihr, al Khorasan, pertanyien respectivament als mags i als artesans i pagesos. Segons algunes llegendes, la ciutat d'Urmia era considerada la pàtria del profeta Zaratustra.

Reis

Atròpat vers 328-280 aC
Artabazus vers 275 aC
Artabazanes vers 222-211 aC
Desconeguts 211-144 aC
A l'Imperi Part des del 144 aC
Vologases I (Bagasha) 144–122 aC^[22]
Arsaces I 122–111 aC^[22]
Artaxerxes 111–97 aC^[22]
Artaban I o Artabàs 97–88 aC^[22]
Mitridates I 88–67 (vassall d'Armènia 85-70 aC),^[22] gendre de Tigranes el Gran
Darios vers 67-65 aC^[22]
Ariobarzanes I, 65-56 aC
Artavasdes I 56–31 aC (fill d'Ariobarzanes i gendre d'Antíoc I Theos de Commagene
Asinnalus, 31-20 aC
Ariobarzanes II 20 aC a 4 dC (rei d'Armènia 2 aC a 4 dC
Artavasdes II, 4-6 (rei també d'Armènia)
Artabanus (net d'Artavasdes I) 6-10
Vonones (germà) 11-51
Pacorus 51-78
Llista alternativa:
Mitridates II (III de Pàrtia 57-54 aC) 65–54 aC^[22]
Orodes I (II de Pàrtia 57-55 i 54-37 aC) 54–50^[22]
Pacorus I 50–38 aC
Fraates I (IV de Pàrtia) 38-30 aC
Ariobarzanes I vers 38-30 aC
Artaxes vers 30-25 aC
?Tiridates 30–25 aC
Fraates I (IV de Pàrtia) 25-12 aC
Artavasdes vers 20-1 aC
?Mitridates III 12–9 aC
Fraates I (IV de Pàrtia) 9-4 aC
Fraates II o Fraataces (V de Pàrtia) 4 aC-2 dC
Ariobarzanes II de Mèdia Atropatene (d'Armènia 2 aC-4) vers 1aC-4 dC
Artaban II (d'Armènia 4-6) 4-6 aC
Orodes II (III de Pàrtia) 4–6 dC
Ariovast 6-20
Artabàs o Artabanus o Artaban II (de Pàrtia 12-38) vers 20-38
Tiridates II 35-36
Vonon o Vonones I (de Pàrtia 51) vers 38-51
Vardanes I 40-47
Gotarzes 40-51
Pacorus II 51-72
Sanabares 51-65
Vonones o Vonon II c. 60
Vardanes II c. 60
Vologases I c. 60-78
Vologases II c. 78-80
Pacorus III c. 80-105
Reis desconeguts 105-vers 136
Bagayash vers 136
Arsaces II vers 136
?Pacorus IV fins vers 163
Reis desconeguts 163- vers 200
Vologases III fins 208
Rei desconegut 208-213
Artaban o Artabàs III (IV de Pàrtia) 213–226
Pacorus V 226-229 (fill de l'anterior)
Als sassànides 226

Referències

↑ Ferrer, 2024, p. 359.
↑ Alemany i Vilamajó, 1997, p. 60.
↑ Benson, Douglas S. Ancient Egypt's warfare: a survey of armed conflict in the chronology of ancient Egypt, 1600 BC-30 BC. D. S. Benson, 1995.
↑ Media Atropatene, Compiled by S.E. Kroll, 1994 in Barrington Atlas of the Greek and Roman World: Map-by-map Directory, Richard J. A. Talbert, Princeton University Press, 2000. Volume 2. pg 1292: "The map approximates the region called by Greek authors Media Atropatene after Atropates, the satrap of Alexander who governed there and later became an independent ruler. The modern name Azerbaijan derives from Atropatene. Originally, Media Atropatene was the northern part of greater Media. To the north, it was separated from Armenia by the River Araxes. To the east, it extended as far as the mountains along the Caspian Sea, and to the west as far as Lake Urmia (ancient Matiane Limne) and the mountains of present-day Kurdistan. The River Amardos may have been the southern border.". pg 1293: "Another important site (but not as large as the places just noted) is the famous fire-temple Adur Gushnasp, situated high in the Kurdish mountains at the holy lake of Takht-i Suleiman, and never mentioned by any ancient western source. It ".
↑ Susan M. Sherwin-White, Amélie Kuhrt, "From Samarkhand to Sardis: a new approach to the Seleucid Empire", University of California Press, 1993. pg 78:"The independence of the area Media Atropatene, named after Atropates, satrap of Media under Darius and Alexander (now Azerbaijan), under local Iranian dynasts, was pre-Selecuid".
↑ Yarshater, Ehsan. The Cambridge history of Iran. Cambridge University Press, 1983, p. 1408. ISBN 978-0-521-20092-9. «Atropatene see Azarbaijan»
↑ Houtsma, M. T.; Arnold, T. W.; Wensinck, A. J. (1993). E.J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913-1936, 134, BRILL. ISBN 90-04-09796-1, ISBN 978-90-04-09796-4
↑ «Strabo, Geography, Book 11» (en anglès). [Consulta: 30 abril 2020].
1 2 3 4 De Planhol, 1987, p. 205-215.
↑ Treadgold, 1997, p. 224.
↑ Crawford, 2013, p. 23.
↑ Mitchell, 2015, p. 477 i 478.
↑ Treadgold, 1997, p. 295.
↑ Melton, 2014, «623».
↑ Crawford, 2013, p. 195.
↑ Kaegi, 1992, p. 196.
↑ История Востока (2002). Volum I. (rus)
↑ История Ирана с древнейших времен до конца XVIII века, главы I-II (1998). (rus)
↑ Estrabó, Geografia, llibre XI.
↑ Encyclopædia Iranica. Article: ARMENIA AND IRAN ii. The pre-Islamic period Arxivat 2018-desembre-10 a la Wayback Machine.
↑ Bartold, V. V. Сочинения (en rus). Volum II, part 1. Izdàtelstvo vostótxnoi literaturi, p. 791.
1 2 3 4 5 6 7 8 «Qashqai, Hamidreza, "The successors of Mithridates II", Bulletin of Ancient Iranian History (UCLA), vol. 5, març 2009.(en farsi)». Arxivat de l'original el 2012-02-06. [Consulta: 31 març 2018].

Bibliografia

Alemany i Vilamajó, A. «Recull crític de fonts per a la estudi de la història, cultura i llengua dels alans». Universitat Autònoma de Barcelona, 1997.
Crawford, P. The War of the Three Gods: Romans, Persians and the Rise of Islam (en anglès). Pen and Sword Books, 2013. ISBN 978-1-84884-612-8.
De Planhol, X. «Azerbaijan i. Geography». Encyclopædia Iranica p. 205-215.
Ferrer, J. «El «Llibre de les lleis dels països». Un diàleg filosòfic en llengua aramea-siríaca de l'escola de Bardesanes d'Edessa». Tamid, 19, 2024, p. 331-372.
Kaegi, W. E. Byzantium and the early Islamic conquests (en anglès). Cambridge University Press, 1992. ISBN 0521411726.
Melton, J. G. Faiths Across Time: 5,000 Years of Religious History (en anglès). Volum 2. ABC-CLIO, 2014. ISBN 978-1-61069-025-6.
Mitchell, S. A History of the Later Roman Empire, AD 284–641 (en anglès). 2a edició. Wiley-Blackwell, 2015. ISBN 978-1-118-31242-1.
Treadgold, W. T. A History of the Byzantine State and Society (en anglès). Stanford University Press, 1997. ISBN 0-804-72630-2.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atropatene

Vítia

[FOOTNOTEFerrer2024359-1] Ferrer, 2024, p. 359.

[FOOTNOTEAlemany_i_Vilamajó199760-2] Alemany i Vilamajó, 1997, p. 60.

[3] Benson, Douglas S. Ancient Egypt's warfare: a survey of armed conflict in the chronology of ancient Egypt, 1600 BC-30 BC. D. S. Benson, 1995.

[4] Media Atropatene, Compiled by S.E. Kroll, 1994 in Barrington Atlas of the Greek and Roman World: Map-by-map Directory, Richard J. A. Talbert, Princeton University Press, 2000. Volume 2. pg 1292: "The map approximates the region called by Greek authors Media Atropatene after Atropates, the satrap of Alexander who governed there and later became an independent ruler. The modern name Azerbaijan derives from Atropatene. Originally, Media Atropatene was the northern part of greater Media. To the north, it was separated from Armenia by the River Araxes. To the east, it extended as far as the mountains along the Caspian Sea, and to the west as far as Lake Urmia (ancient Matiane Limne) and the mountains of present-day Kurdistan. The River Amardos may have been the southern border.". pg 1293: "Another important site (but not as large as the places just noted) is the famous fire-temple Adur Gushnasp, situated high in the Kurdish mountains at the holy lake of Takht-i Suleiman, and never mentioned by any ancient western source. It ".

[5] Susan M. Sherwin-White, Amélie Kuhrt, "From Samarkhand to Sardis: a new approach to the Seleucid Empire", University of California Press, 1993. pg 78:"The independence of the area Media Atropatene, named after Atropates, satrap of Media under Darius and Alexander (now Azerbaijan), under local Iranian dynasts, was pre-Selecuid".

[Yarshater1983-6] Yarshater, Ehsan. The Cambridge history of Iran. Cambridge University Press, 1983, p. 1408. ISBN 978-0-521-20092-9. «Atropatene see Azarbaijan»

[7] Houtsma, M. T.; Arnold, T. W.; Wensinck, A. J. (1993). E.J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913-1936, 134, BRILL. ISBN 90-04-09796-1, ISBN 978-90-04-09796-4

[8] «Strabo, Geography, Book 11» (en anglès). [Consulta: 30 abril 2020].

[FOOTNOTEDe_Planhol1987205-215-9] 1 2 3 4 De Planhol, 1987, p. 205-215.

[FOOTNOTETreadgold1997224-10] Treadgold, 1997, p. 224.

[FOOTNOTECrawford201323-11] Crawford, 2013, p. 23.

[FOOTNOTEMitchell2015477_i_478-12] Mitchell, 2015, p. 477 i 478.

[FOOTNOTETreadgold1997295-13] Treadgold, 1997, p. 295.

[FOOTNOTEMelton2014«623»-14] Melton, 2014, «623».

[FOOTNOTECrawford2013195-15] Crawford, 2013, p. 195.

[FOOTNOTEKaegi1992196-16] Kaegi, 1992, p. 196.

[17] История Востока (2002). Volum I. (rus)

[18] История Ирана с древнейших времен до конца XVIII века, главы I-II (1998). (rus)

[19] Estrabó, Geografia, llibre XI.

[Caspiana-20] Encyclopædia Iranica. Article: ARMENIA AND IRAN ii. The pre-Islamic period Arxivat 2018-desembre-10 a la Wayback Machine.

[21] Bartold, V. V. Сочинения (en rus). Volum II, part 1. Izdàtelstvo vostótxnoi literaturi, p. 791.

[autogenerated1-22] 1 2 3 4 5 6 7 8 «Qashqai, Hamidreza, "The successors of Mithridates II", Bulletin of Ancient Iranian History (UCLA), vol. 5, març 2009.(en farsi)». Arxivat de l'original el 2012-02-06. [Consulta: 31 març 2018].

[1]