Atacs del 7 d'octubre a Israel
El 7 d'octubre de 2023, Hamàs i diversos altres grups militants palestins van llançar incursions armades coordinades des de la Franja de Gaza als voltants del sud d'Israel, la primera invasió del territori israelià des de la Guerra arabo-israeliana de 1948. L'atac va coincidir amb la festa religiosa jueva Simhat Torà. Hamàs i altres grups armats palestins van anomenar els atacs Operació Inundació d'Al-Aqsa, mentre que a Israel se'ls coneix com a Black Sabbath o la massacre de Simjat Torà i internacionalment com els atacs del 7 d'octubre.[1][2][3] Els atacs van iniciar la Guerra entre Israel i Gaza de 2023.
.jpg)
Rerefons
modificaIsrael ha ocupat els territoris Palestins, inclosa la Franja de Gaza, des de la Guerra dels Sis Dies el 1967.[4]
El Moviment de Resistència Islàmica (Hamas), és un moviment islamista nacionalista palestí. Es van formar el 1987 i són el moviment islamista més gran dels territoris palestins.[5] Manté una posició intransigent sobre l'"alliberament complet de Palestina", utilitzant sovint la violència política per assolir els seus objectius.[5] Declaracions recents suggereixen un canvi d'enfocament cap a posar fi a l'ocupació israeliana dels territoris palestins i establir un estat palestí basat en les fronteres de 1967. Hamàs ha estat responsable de nombrosos atemptats suïcides[6][7] i atacs amb coets dirigits a civils israelians.[8] Austràlia, Canadà, la UE, Japó, Nova Zelanda i el Regne Unit han designat Hamàs com a "organització terrorista". El 2010 va intentar descarrilar les converses de pau entre Israel i l'AP. El 2017, va adoptar una nova carta, eliminant el llenguatge antisemita i canviant l'atenció dels jueus als sionistes. Els estudiosos difereixen sobre els objectius de Hamàs, amb alguns que diuen que busca un estat palestí dins de les fronteres de 1967 mentre que altres creuen que Hamàs encara busca la destrucció d'Israel.
Els atacs
modificaEls atacs van començar a principis del 7 d'octubre amb un bombardeig d'almenys 4.300 coets llançats a Israel[9][10] i incursions de parapent motoritzat a Israel.[11] Els combatents de Hamàs van trencar la barrera Gaza-Israel, atacant bases militars i massacrant civils a 21 comunitats, com ara Be'eri, Kfar Aza, Nir Oz, Netiv Haasara i Alumim. Segons un informe de les FDI que va revisar l'estimació del nombre d'atacants, 6.000 habitants de Gaza van trencar la frontera en 119 llocs d'Israel, inclosos 3.800 de les "forces d'elit Nukhba" i 2.200 civils i altres militants.[12][9][10] A més, l'informe de les FDI estima que 1.000 habitants de Gaza van disparar coets des de la Franja de Gaza, la qual cosa va elevar el nombre total de participants del costat de Hamàs a 7.000.[12][9][10]
En total, 1.139 persones van ser assassinades: 695 civils israelians (inclosos 38 nens), 71 nacionals estrangers i 373 membres de les forces de seguretat. 364 civils van morir i molts més van resultar ferits mentre assistien al festival de música Nova. Almenys 14 civils israelians van ser assassinats per l'ús de la Directiva Hanníbal per part de les FDI.[13] Uns 250 civils i soldats israelians van ser presos com a ostatges a la Franja de Gaza, vius o morts, i entre ells 30 nens, amb l'objectiu declarat d'obligar Israel a canviar-los per palestins empresonats, incloses dones i nens, i es van produir desenes de casos de violació i agressions sexuals, considerat com a crim contra la humanitat.[14]
Els governs de 44 països van denunciar l'atac i el van qualificar de terrorisme, mentre que alguns països de majoria àrab i musulmana van culpar l'ocupació dels territoris Palestins per part d'Israel com la causa principal de l'atac.[15] Hamàs va dir que el seu atac va ser una resposta a la contínua ocupació israeliana, el bloqueig de la Franja de Gaza, l'expansió dels assentaments israelians, l'augment de la violència dels colons israelians i les recents escalades. El dia va ser etiquetat com el més sagnant de la Història d'Israel i el "més mortal per als jueus des de l'Holocaust" per moltes figures i mitjans de comunicació d'Occident, inclòs el president dels Estats Units Joe Biden. Alguns han qualificat l'atac de massacre genocida contra els israelians.[16]
La guerra de Gaza
modificaIsrael va repel·lir les forces de Hamàs dins del seu territori i va dur a terme una campanya intensiva de bombardejos a la Franja de Gaza, que van causar la mort de més de 6.500 palestins només fins al 26 d'octubre, segons el Ministeri de Salut de la Franja.[17] La invasió va començar l'endemà, el 27 d'octubre, amb els objectius de destruir Hamàs i recuperar els ostatges.[18] Les forces israelianes van llançar nombroses campanyes durant la invasió, com una ofensiva a Rafah, tres batalles als voltants de Khan Yunis i un setge continuat de la ciutat de Gaza o del nord de Gaza. Les operacions militars israelianes s'han dut a terme en una zona extremadament poblada amb poca consideració vers la població civil. Esdeveniments destacats inclouen la massacre de la farina, la mort de la nena de cinc anys Hind Rajab i l'atac de Tel al-Sultan (també conegut com la massacre de les tendes).
Des de l'inici de la guerra, s'estima que com a mínim 1.706 israelians[19] i 60.000 palestins han mort com a conseqüència directa dels atacs israelians,[20] si bé no tots els cossos han estat identificats o recuperats. Entre els morts estan la major part dels líders de Hamàs, com Ismail Haniyeh, Yahya Sinwar, Muhammed Sinwar, Mohammed Deif o Abu Obaida. Segons els informes de Hamàs de març de 2025, després que milers de dones i nens que prèviament s'havien donat per morts fossin retirats de les llistes de víctimes, el 72% dels morts durant la guerra son homes en edat militar,[21] i segons les FDI, uns 20.000 eren combatents palestins.[19]
Purga a les FDI
modificaEn febrer de 2025 una investigació interna de les Forces de Defensa d'Israel (FDI) va concloure que el Comando Sud de l'exèrcit d'Israel havia fracassat estrepitosament a protegir el Nègueb occidental, i una segona investigació, i en novembre de 2025 a partir d'un nou informe, el Ramatcal Eyal Zamir va imposar sancions contra 12 alts i mitjans comandaments de les IDF com el llavors cap del Comando Sud, Yaron Finkelman, i el seu successor, Ariel Levobsky, el general de divisió Oded Basyuk i el cap de la intel·ligència militar, Aharon Haliva, tots ells amb un paper fonamental en l'intent de contenir Hamàs durant els atacs del 7 d'octubre a Israel i tots van renunciar als seus càrrecs a la primera meitat del 2025. Alguns d'aquests militars havien renunciat als seus càrrecs durant la guerra, mentre que d'altres van passar a la reserva i només un es trobava en actiu. El ministre de defensa Israel Katz va mantenir congelats els nomenaments dels nous càrrecs de l'exèrcit fins a una reavaluació de la investigació.[22]
Eliminació dels incursors
modificaLes Forces de Defensa d'Israel (FDI) van endegar una campanya de represàlia a gran escala amb l'objectiu de localitzar i eliminar tots i cadascun dels terroristes que van participar en els atacs del 7 d'octubre, que va continuar malgrat l'alto el foc, a partir d'una llista de tots els gazians identificats per la unitat Nili del Xin Bet a partir dels vídeos i fotografies de l'atac, publicades pels mateixos terroristes durant i després dels fets, processades amb programari de reconeixement facial, i a tots els líders de Hamàs que van participar en l'organització de la massacre. En juliol de 2026 les FDI havien confirmat la mort de més de 2.700 dels aproximadament 5.000 terroristes que van participar en l'atac o van ajudar a retenir ostatges, incloent-hi 1.200 abatuts durant l'ofensiva inicial i els eliminats durant la guerra. Uns 300 presumptes autors han estat capturats per Israel i estan pendents de ser jutjats per tribunals militars especials, que encara no s'han constituït.[23]
Referències
modifica- ↑ «Biden Energy Adviser to Discuss Lebanon Border Issues on Israel Trip» (en anglès), 20 novembre 2023. Arxivat de l'original el 28 November 2023. [Consulta: 20 novembre 2023].
- ↑ «Hamas fighter says he is 'proud' of the October 7 attack on Israel and vows to keep fighting» (en anglès), 10 novembre 2023. Arxivat de l'original el 9 December 2023. [Consulta: 20 novembre 2023].
- ↑ Jason Burke. «A deadly cascade: how secret Hamas attack orders were passed down at last minute» (en anglès), 9 novembre 2023. Arxivat de l'original el 17 December 2023. [Consulta: 20 novembre 2023].
- ↑ «Arab Perspectives on the Middle East Crisis» (en anglès). Carnegie Endowment for International Peace. Arxivat de l'original el 16 November 2023. [Consulta: 7 novembre 2023].
- 1 2 Kushner, Harvey W. Encyclopedia of terrorism (en anglès). Thousand Oaks (Calif.) London: SAGE publications, 2003, p. xxiv. ISBN 978-0-7619-2408-1.
- ↑ Dolnik, A.; Bhattacharjee, A. Terrorism and Political Violence, 14, 3, 2002, p. 109–128. DOI: 10.1080/714005624. ISSN: 0954-6553 [Consulta: 1r febrer 2024]. «Hamas' initial involvement in the violent exchange dates to 1989, when the group conducted a stabbing campaign against individual Israelis. ... when Hamas launched a series of suicide bombings accompanied by several kidnappings of Israeli soldiers. Suicide operations remain the most dominant Hamas tactic to date, along with occasional shooting, grenade and time bomb attacks.»
- ↑ Litvak, Meir Studies in Conflict & Terrorism, 33, 8, 15 juliol 2010, p. 716–734. DOI: 10.1080/1057610X.2010.494170. ISSN: 1057-610X [Consulta: 1r febrer 2024]. «In the course of time, Hamas has become the most effective Palestinian organization fighting Israel, carrying out a series of suicide attacks, against mostly civilian Israeli targets, in the years 1994–1996 and 2001–2007, which caused the death of over 1,000 Israeli civilians.»
- ↑ «Rights group says Hamas rockets at Israel a clear war crime» (en anglès). AP News, 12 agost 2021. Arxivat de l'original el 4 December 2023. [Consulta: 7 desembre 2023].
- 1 2 3 «Probe reveals 6,000 Gazans infiltrated Israel during October 7 massacre - report» (en anglès). The Jerusalem Post | JPost.com, 31-08-2024. Arxivat de l'original el 31 August 2024. [Consulta: 1r setembre 2024].
- 1 2 3 «Report: New IDF assessment shows some 6,000 Gazans invaded Israel on Oct. 7 | The Times of Israel» (en anglès). The Times of Israel. Arxivat de l'original el 20 September 2024. [Consulta: 1r setembre 2024].
- ↑ Kubovich, Yaniv. «The First Hours of the Israel-Hamas War: What Actually Took Place?» (en anglès). Haaretz, 17 octubre 2023. Arxivat de l'original el 17 October 2023. [Consulta: 17 octubre 2023].
- 1 2 «Doubling previous numbers, report says 6,000 Gazans – including 3,800 trained Hamas terrorists – broke into Israel on Oct. 7» (en anglès). The Times of Israel. Arxivat de l'original el 1 September 2024. [Consulta: 31 agost 2024].
- ↑ «IDF Ordered Hannibal Directive on October 7 to Prevent Hamas Taking Soldiers Captive». Haaretz, 7 juliol 2024.
- ↑ Karmel, Ariela. «Rape as weapon of war: Report lays groundwork for prosecuting Oct 7. sexual violence» (en anglès). The Times of Israel, 8 juliol 2025. [Consulta: 8 juliol 2025].
- ↑ Waldo, Cleary. «International Reactions to the Hamas Attack on Israel» (en anglès). The Washington Institute, 11 octubre 2023. Arxivat de l'original el 16 October 2023. [Consulta: 13 octubre 2023].
- ↑ «Genocide Emergency Alert: Israel and Gaza» (en anglès). Genocide Watch, 19 octubre 2023. [Consulta: 7 desembre 2023].
- ↑ Nació Digital. «Guterres es manté en el càrrec tot i la pressió d'Israel perquè dimiteixi: «Mai he justificat l'atac de Hamàs»». [Consulta: 26 octubre 2023].
- ↑ «Netanyahu says IDF will control Gaza after war, rejects notion of international force» (en anglés). The Times of Israel, 10 novembre 2023. [Consulta: 13 maig 2025].
- 1 2 ; Magid, Jacob«IDF planning major shift in Gaza aid delivery in bid to thwart Hamas diversion» (en anglés). The Times of Israel, 2 maig 2025. [Consulta: 5 maig 2025].
- ↑ Wafaa Shurafa, Samy Magdy. «Over 60,000 Palestinians killed in the 21-month Israel-Hamas war, Gaza’s Health Ministry says» (en anglès). Los Angeles Times. [Consulta: 30 juliol 2025].
- ↑ «Hamas admits 72% of deaths are combat-aged men as it quietly reduces civilian death toll - report» (en anglès). Jerusalem Post, 2 abril 2025. [Consulta: 4 abril 2025].
- ↑ Morales, Emilia G. «Purga en el Ejército de Israel por los "fallos" cometidos el 7-O sin una investigación independiente» (en castellà). Publico, 24 novembre 2025. [Consulta: 25 novembre 2025].
- ↑ Fabian, Emmanuel. «Israel steps up campaign to kill all 5,000 Oct. 7 terrorists; 1,200 were killed on the day, 1,500 so far since» (en anglès). The Times of Israel, 17 juliol 2026. [Consulta: 17 juliol 2026].
