Argirodita
L'argirodita[2] és un mineral que pertany i dona nom al grup de l'argirodita de minerals, de la classe dels sulfurs.[3] Fou descobert el 1886 pel químic alemany Clemens Alexander Winkler i en el qual realitzà el descobriment de l'element químic germani, quinze anys després d'haver estat predit pel químic rus Dmitri Mendeléiev en la seva taula periòdica. Fou descobert a la mina Himmelsfürst, a les Muntanyes Metal·líferes, prop de Freiberg, Saxònia, Alemanya. Havia estat descrit de forma imperfecta per August Breithaupt el 1849 a partir de cristalls de Bolívia. El nom deriva del grec argyrodes, que significa "ric en argent".
 Argirodita | |
|---|---|
 Cristalls d'argirodita de Colquechaca, Província de Chayanta, Departament de Potosí, Bolívia | |
| Fórmula química | Ag₈GeS₆ |
| Epònim | argent  |
| Localitat tipus | Himmelsfürst mine (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.BA.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BA.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/A.03 – Anhang |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Hàbit cristal·lí | pseudo-octahedral, dodecahedral, cubs; agregats de cristalls radiats, crostes botrioides, massiu |
| Estructura cristal·lina | a = 15.149 Å, b = 7.476 Å, c = 10.589 Å; Z = 4 |
| Grup puntual | ortoròmbica mm2 piramidal |
| Color | gris fosc |
| Macles | macles de penetarció, llei pseudospinel·la {111} |
| Exfoliació | absent |
| Fractura | desigual a concoidal |
| Duresa (Mohs) | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris fosc |
| Diafanitat | opaca |
| Gravetat específica | 6,2 a 6,5 |
| Densitat | 6,32 g/cm³ |
| Propietats òptiques | feblement anisotròpica |
| Pleocroisme | feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Agy |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaL'argirodita és un mineral d'argent i germani, un sulfur de fórmula química Ag₈GeS₆. Habitualment conté ferro, antimoni i estany com a impureses. És mena del germani.[4] Cristal·liza en el sistema ortoròmbic en hàbit pseudo-octahedral, dodecahedral o formant cubs. També se'n troba formant agregats de cristalls radiats, crostes botrioides o de manera massiva.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'argirodita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, argent i/o or» juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaita, henryita, stützita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.
Formació i jaciments
modificaSe'l pot trobar en dipòsits polimetàl·lics formats a baixa temperatura a Freidberg, Alemanya, així com en dipòsits d'argent i estany, formats a altes temperatures, a Bolívia. Sol trobar-se associada a altres minerals com: estefanita, pirargirita, polibasita, canfieldita o acantita.
Grup argirodita
modificaEl grup argirodita està integrat per quatre espècies minerals:[3]
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Alburnita | Ag₈GeTe₂S₄ |
| Argirodita | Ag₈GeS₆ |
| Canfieldita | Ag₈GeS₆ |
| Putzita | (Cu4,7Ag3,3)GeS₆ |
Referències
modifica
- ↑ «Argyrodite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 març 2015].
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012].
- 1 2 «Argyrodite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 març 2015].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Argyrodite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 29 març 2012].