Andreu Martín i Farrero

Andreu Martín i Farrero
	(2025)
Biografia
Naixement	9 maig 1949 (77 anys); Barcelona
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació	escriptor, guionista, escriptor de literatura infantil, psicòleg
Ocupador	Editorial Bruguera
Obra
Obres destacables	Obres destacables Flanagan; (1970) Sir Tim O'Theo; (1993-1995) Por amor al arte; (2005) El sueño eterno ;
Premis
	(2025) Premi Trajectòria; (2011) Premi Sant Joan de narrativa; (2000) Premi Ateneo de Sevilla; (2000) Premi La Sonrisa Vertical; (1989) Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles; (1989) Premio Hammett ;
Lloc web	andreumartin.com

Andreu Martín i Farrero (Barcelona, 9 de maig de 1949) és un escriptor, guionista i traductor català.

Biografia

Andreu Martín, va néixer a Barcelona el 1949, va estudiar la carrera de psicologia, però no va arribar a exercir, ja que des de molt jove va començar a escriure guions de còmics, per Editorial Grijalbo i per Editorial Bruguera, a revistes de còmic com; Gran Pulgarcito, Mortadelo, El DDT i Tío Vivo entre d'altres.^[1] Per la mateixa editorial va fer adaptacions literaries per Joyas Literarias Juveniles i historietes d'aventures per Mortadelo Especial o Super Ases. Pel còmic femení va escriure els guions de la sèrie Emma es encantadora, juntament amb Francisco Pérez Navarro, i amb dibuixos de Trini Tinturé, editat a la revista Lily.^[1]^[2] La seua col·laboració més recordada per Bruguera van ser els guions per a la sèrie detectivesca de Raf, Sir Tim O'Theo.^[3]

Obra ^{[cal citació]}

Novel·la per a adults

1982 Por amor al arte
1984 El caballo y el mono
1986 El día menos pensado
1987 Crims d'aprenent
1988 Crònica Negra
1988 Història de mort
1989 El que persigue al ladrón
1989 Cuidados intensivos
1989 La otra gota de agua
1989 Deixeu-me en pau
1990 Lo que más quieras
1990 El Sr. Capone no está en casa
1990 Jesús a l'infern
1991 Amores que matan, ¿y qué?
1992 La camisa del revés
1992 A navajazos
1992 A martillazos
1995 Jugar a matar
1996 Jutge i part
1996 Fantasmes quotidians
1997 L'home que tenia raor
1997 Per l'amor de Déu
1998 Pròtesi
1998 Muts i a la gàbia
1998 Si és no és
1998 Barcelona Connection
2000 Bellíssimes persones
2003 Amb els morts no s'hi juga (amb Jaume Ribera)
2004 Cop a la Virreina
2004 Joc de claus (amb Jaume Ribera)
2005 La monja que va perdre el cap (amb Jaume Ribera)
2006 El blues del detectiu immortal
2007 El blues de la setmana més negra
2009 Barcelona tràgica, ambientada en la Setmana Tràgica del 1909^[4]
2009 El blues d'una sola rajola
2010 Si hay que matar, se mata Reedició
2011 Cabaret Pompeya^[5] (Edicions 62)
2013 Societat Negra
2014 Les escopinades dels escarabats
2016 La violència justa
2017 El lado oscuro
2018 L'Harem del Tibidabo (Editorial Alrevés)
2020 La favorita de l'Harem
2021 Ara direu que estic boig^[6]
2021 Policies (amb Joan Miquel Capell).
2023 La quarta noia per l'esquerra.
2024 Allò que només passa als altres.
2024 Diners per als morts
2025 Tot anava bé fins ara (amb Joan Miquel Capell)

Narrativa per a nois i noies

1987 Salvem l'Antàrtida (amb J.J. Sarto)
1987 S.O.S. cangurs (amb J.J. Sarto)
1987 Infern forestal (amb J.J. Sarto)
1987 Operació 20 tigres (amb J.J. Sarto)
1987 Mar negre, mar mort (amb J.J. Sarto)
1987 Operació Moby Dick (amb J.J. Sarto)
1987 No demanis llobarro fora de temporada (amb J. Ribera), sèrie Flànagan
1990 Tots els detectius es diuen Flanagan (amb J. Ribera)
1992 Drac de paper
1993 El cau dels mil dimonis
1993 No te'n rentis les mans, Flanagan (amb J. Ribera), sèrie Flanagan
1994 Flanagan de luxe (amb J. Ribera)
1995 Alfagann és Flanagan (amb J. Ribera), sèrie Flanagan
1995 Zero a l'esquerra
1995 Pops en un garatge
1995 L'amic Malaspina
1996 Au, emboliquem la troca! (traducció de "Ideas de bombero")
1997 El carter truca mil vegades
1997 Flanagan Blues Band (amb J. Ribera)
1998 Em diuen Tres Catorze
1998 Ideas de bombero
1998 El vell que jugava a matar indis
1998 Flanagan 007 (amb J. Ribera)
1999 Tres Pi erra
2000 El tercer de Tres
2000 Només Flanagan (amb J. Ribera)
2002 Els vampirs no creuen en Flanagans (amb J. Ribera)
2003 El diable en el joc de rol
2004 El diari vermell d'en Flanagan (amb J. Ribera)
2005 Jo tampoc em dic Flanagan (amb J. Ribera)
2005 Xats (Estrella Polar)
2007 La nit que Wendy va aprendre a volar, Edicions Bromera, col·lecció Espurna, 80.
2008 GEN, Abacus.
2009 Flanagan Flashback. Columna Jove
2008. Hat Trick (Edebé)
2009 Wendy ataca (Bromera)
2010 Wendy i l'enemic invisible (Bromera)
2013 Filles úniques (Cruïlla)
2013 Cicatrius de 1714, novel·la juvenil.^[7]^[8] Premi Literari Ciutat de Badalona de Narrativa Juvenil 2013.^[9]^[10]
2015 Els bessons congelats: Flanagan i Xarxenèguer Agència de Detectius SL (amb J. Ribera)
2016 Tres desitjos: com vaig conèixer el geni
2020 Em diuen tres catorze (Cruïlla)
2019 WHAPPS. Mira'm als ulls (Cruïlla)

Narrativa per a nens i nenes

1991 El nen que sempre deia sí (Contes de sí 1)
1991 Ombres xineses (Contes de sí 2)
1991 El presoner de la fantasia (Contes de sí 3)
1991 La mamà invisible (Contes de sí 4)
1992 La nena que sempre deia no (Contes de sí 5)
1992 El nen que era molt home (Contes de sí 6)
1992 El nen que tenia massa germà (Contes de sí 7)
1992 Només sóc una nena, sabeu? (Contes de sí 8)
1993 La guerra dels minúsculs
1994 Tot es trenca (Contes de sí 9)
1994 El Bruixot No (Contes de sí 10)
1995 El llibre de llum
1996 El gos del senyor Gris Marengo (Contes de sí 11)
1996 Ai, que em faig pipí! (Contes de sí 12)
1996 Els caçadors de pumes
2000 Com vam caçar l'Home del Sac (il·lustracions d'Alfons López)
2000 Com vam caçar Dràcula (il·lustracions d'Alfons López)
2000 Com vam caçar l'Home Llop (il·lustracions d'Alfons López)
2001 Com vam caçar el monstre de Frankenstein (il·lustracions d'Alfons López)
2002 El secret de l'astrònom (Cruïlla)
2003 El gas de la ximpleria (Cruïlla)
2005 El secret de Zacarias Blatt (Cruïlla)
2014 L'enveja (Baula)
2014 En Joan té vergonya (Baula)
2015 La Neus està gelosa (Baula)
2015 La Jana està alegre (Baula)
2015 En Roger i l'Adrià se senten culpables (Baula)
2022 Una noia disfressada de clarinet (Bira Biro)

Llibre de relats col·lectiu

2003 Tancat per vacances (amb Sebastià Alzamora, Lluís Calvo, Miquel de Palol i Muntanyola, Gemma Lienas, Isabel Olesti, Eva Piquer, Maria Mercè Roca, Care Santos i Lluís Maria Todó)

Còmic

2011 Máxima discreción. Dibuix d'Alfons López. ISBN 978-84-9885-676-7.

Assaig

2012 Com escric: Les regles del joc
2016 De moment, tot va bé (Autobiografia. Premi Gaziel de Biografies i Memòries 2015)

Premis i reconeixements^{[cal citació]}

1989 - Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil per "No demanis llobarro fora de temporada".
1992 - Deutsche Krimi Preis International (Premi a la millor novel·la policíaca publicada a Alemanya) per Si és no és
1989 - Premi Hammett (concedit per l'Associació Internacional d'Escriptors Policíacs) per Barcelona Connection
1993 - Premi Hammett per L'home que tenia raor
1994 - Premi Columna Jove per Flanagan de luxe
1998 - Premi de la Crítica Serra d'Or per Flanagan Blues Band
1999 - Premi Ramon Muntaner per Veritats a mitges"
2000 - Premi Ateneo de Sevilla per Bellíssimes persones.
2001 - Premi Sonrisa Vertical per Espera, ponte así
2001 - Premi del col·legi de detectius de Catalunya a la totalitat de l'obra
2002 - Premi Alandar per El diable al joc de rol.
2003 - Premi Columna per Amb els morts no s'hi juga
2004 - Premi Edebé de Literatura Juvenil per Els amos del paradís
2006 - Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil de l'Ajuntament d'Alzira per La nit que Wendy va aprendre a volar^[11]
2006 - Premi Alfons el Magnànim de la Diputació de València per De tot cor
2006 - Premi Marca de novel·la esportiva per Hat Trick.
2011 - Premi Sant Joan Unnim de literatura per Cabaret Pompeya.^[12]
2012 - Premi Crims de Tinta per Societat Negra
2013 - Premi Ciutat de Badalona de Narrativa juvenil per Cicatrius de 1714
2013 - Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira per Les escopinades dels escarabats^[13]
2015 - Premi Gaziel de Biografies i Memòries per De moment, tot va bé (autobiografia)
2025 - 29è Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català

Referències

1 2 Cepriá, Félix; Félix López. «Andreu Martín Farrero» (en castellà). Tebeosfera. Asociación Cultural Tebeosfera (ACyT), 2008. [Consulta: 21 juliol 2023].
↑ Jesús Cuadrado. Atlas español de la cultura popular: [De la historieta y su uso, 1873-2000. (en castellà). Madrid: Ediciones Sinsentido/Fundación Germán Sánchez Ruipérez. 2 v, 2000. ISBN 84-89384-23-1.
↑ Vidal, Jaume. «Bruguera es recupera». El Punt Avui, 04-06-2016. [Consulta: 1r febrer 2019].
↑ «Ressenya del llibre "Barcelona tràgica"». Arxivat de l'original el 2009-08-02. [Consulta: 5 octubre 2009].
↑ «Andreu Martín i Farrero». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
↑ «"Ara direu que estic boig». Editorial Alrevés. Arxivat de l'original el 2021-02-27. [Consulta: 14 març 2021].
↑ Font, Gemma. «Els llibres dedicats al setge de Barcelona omplen les prestatgeries». BTVnotícies.cat. Barcelona Televisió. [Consulta: 19 febrer 2014].
↑ Marimon, Sílvia. «Del camp de batalla al menjador de casa: el 1714 als llibres». Ara.cat. ARA. [Consulta: 19 febrer 2014].
↑ «L'Espai Betúlia dona veu a la Nit Literària de Badalona 2013». Diari de Badalona. Enter Gestió Comunicativa S.L. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2015. [Consulta: 6 febrer 2014].
↑ «Andreu Martín relata l'espionatge del setge a Barcelona del 1714». VilaWeb. Partal, Maresma & Associats, S.L. [Consulta: 19 febrer 2014].
↑ «La nit que Wendy va aprendre a volar - Edicions bromera». www.bromera.com. [Consulta: 15 novembre 2016].
↑ «L'escriptor Andreu Martín guanya el 31è Premi Sant Joan Unnim de literatura». 3cat24.cat, 21-06-2011. [Consulta: 22 juny 2011].
↑ «Andreu Martín guanya el premi Ciutat d'Alzira». Ara Balears.

Enllaços externs

Premis i fites
Precedit per: Gabriel Janer Manila Tot quant veus és el mar	Premi Nacional de Literatura Infantil 1989	Succeït per: Josep Albanell i Tortades La rosa de Sant Jordi
Precedit per: Joan Barril i Cuixart Tots els ports es diuen Helena	Premi Ramon Muntaner 1999	Succeït per: Pau Joan Hernàndez El pic de la dama morta
Precedit per: Ramón Pernas López Soria Moira	Premi Ateneo de Sevilla 2000	Succeït per: Álvaro Bermejo Marcos La piedra imán
Precedit per: Mayra Montero Púrpura profundo	Premi La Sonrisa Vertical 2001	Succeït per: José Luis Rodríguez del Corral Llámalo deseo
Precedit per: Vicent Borràs Els silencis de Marc	Premi Bancaixa de narrativa juvenil 2006	Succeït per: Jordi Sierra i Fabra Els focs de la memòria

[:0-1] 1 2 Cepriá, Félix; Félix López. «Andreu Martín Farrero» (en castellà). Tebeosfera. Asociación Cultural Tebeosfera (ACyT), 2008. [Consulta: 21 juliol 2023].

[2] Jesús Cuadrado. Atlas español de la cultura popular: [De la historieta y su uso, 1873-2000. (en castellà). Madrid: Ediciones Sinsentido/Fundación Germán Sánchez Ruipérez. 2 v, 2000. ISBN 84-89384-23-1.

[3] Vidal, Jaume. «Bruguera es recupera». El Punt Avui, 04-06-2016. [Consulta: 1r febrer 2019].

[4] «Ressenya del llibre "Barcelona tràgica"». Arxivat de l'original el 2009-08-02. [Consulta: 5 octubre 2009].

[5] «Andreu Martín i Farrero». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.

[6] «"Ara direu que estic boig». Editorial Alrevés. Arxivat de l'original el 2021-02-27. [Consulta: 14 març 2021].

[7] Font, Gemma. «Els llibres dedicats al setge de Barcelona omplen les prestatgeries». BTVnotícies.cat. Barcelona Televisió. [Consulta: 19 febrer 2014].

[8] Marimon, Sílvia. «Del camp de batalla al menjador de casa: el 1714 als llibres». Ara.cat. ARA. [Consulta: 19 febrer 2014].

[Referències-9] «L'Espai Betúlia dona veu a la Nit Literària de Badalona 2013». Diari de Badalona. Enter Gestió Comunicativa S.L. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2015. [Consulta: 6 febrer 2014].

[10] «Andreu Martín relata l'espionatge del setge a Barcelona del 1714». VilaWeb. Partal, Maresma & Associats, S.L. [Consulta: 19 febrer 2014].

[11] «La nit que Wendy va aprendre a volar - Edicions bromera». www.bromera.com. [Consulta: 15 novembre 2016].

[12] «L'escriptor Andreu Martín guanya el 31è Premi Sant Joan Unnim de literatura». 3cat24.cat, 21-06-2011. [Consulta: 22 juny 2011].

[13] «Andreu Martín guanya el premi Ciutat d'Alzira». Ara Balears.

[1]