El nom d'Alzira deriva de l'àrab الجزيرة (al-ǧazīra), transcrit comunament com Al-Yazirat o Al-Yazira, que significa «L'Illa». Fins mitjans del seglexii, el seu nom complet era جزيرة شقر (ǧazīrat šuqar), Ŷazīra Šuqar, «L'Illa del Xúquer», sense l'article ال (al-), ja que l'àrab l'omet en expressions de possessió.[3] A mitjans del seglexii, es va introduir aquest article, convertint-se el nom en Al-yâzīra Šuqar o, simplement Al-yâzīra. Amb la cristianització el seu nom passa a ser Algezira i, al seglexviii el seu nom passà a ser Alzira, tot i que posteriorment el topònim es va castellanitzar a Alcira fins a l'any 1980, quan es va recuperar el topònim en valencià com a denominació oficial.
A més, en la documentació de l'Arxiu Municipal també s'han trobat les denominacions Aliasire, Algezire, Aliazire, Algesira i Aliazira.[4]
Situat en la seva major part en el marge dret del riu Xúquer. El terme està dividit en dos sectors, un de 83,24 km² i altre de 28,22 km², anomenat La Garrofera, el qual es troba separat pels termes municipals de Massalavés, Benimuslem, Alberic i Benimodo, formant un enclavament.
La superfície del terme és molt irregular, sent completament plana en els marges del riu Xúquer; cap al sud-est s'estenen, paral·lelament entre si, les serres de Corbera, la Murta i les Agulles, entre les quals es desenvolupen, les valls de la Murta, la Casella i Aigües Vives, mentre que el sector de La Garrofera està accidentat pels vessants orientals de la serra de Tous.
El terme d'Alzira està travessat pel riu Xúquer, al que afluïxen el riu Riu Verd o dels ullets pel seu marge esquerre i el barranc de Barxeta per la dreta. El Xúquer va ser navegable fins a Alzira per vaixells de petit tonatge, navegació que es va mantenir fins al seglexvi.
El clima és de tipus mediterrani, amb una brusca transició de l'estiatge estival a les abundants pluges tardorenques, de tipus torrencial, que produïxen freqüents inundacions.
Plaça Major, al centre urbà.Vista aèria d'AlziraPlaça del Carbó i Casa Consistorial
Alzira (barris: la Vila, Tulell, l'Alborxí, centre urbà, Sant Joan, Sants Patrons, Caputxins, les Basses, Venècia, l'Alquerieta,[5] raval de Sant Agustí,[6] Sant Francesc o raval de la Muntanyeta[7] i Santa Maria del Bonaire)[8]
Malgrat la quantitat de jaciments prehistòrics que hi ha (del Paleolític les cases de Xixerà i la cova d'Alfons; del Neolític la cova de les Aranyes i la cova dels Gats; de l'edat del bronze la muntanya Assolada i les cases de Montcada; de l'època romana el sequer de Sant Bernat i la necròpoli del camí d'Albalat) els orígens no estan clars. Hi ha la possibilitat que es correspongui amb la població romana de Saetabicula. Els historiadors i els estudiosos han manifestat llurs opinions de manera dispar.
Tradicionalment la ciutat s'havia considerat la successora de la Sucro iberoromana, altres cercaren els precedents en les vil·les romanes (Materna, Vilella, Casella, etc.) i assenyalaren una concentració de la població en el nucli de la vila; en darrer lloc hi ha els que, de la mateixa manera, assenyalen aqueixa concentració però a partir de les alqueries musulmanes escampades pel terme. El nom àrab de la ciutat, Al-Yazirat Suquar,[16] assenyala la característica geogràfica de la població, una illa vorejada per les aigües dels rius Xúquer i riu Barxeta.
Durant el domini musulmà, Al-Yazirat Suquar fou població molt important que arribà a tenir governació pròpia. Amb els almoràvits fou focus destacat de diverses rebel·lions contra els cristians i amb l'intent d'unificació almohade passà a declarar-se partidària d'aquests. La vila, baluard completament emmurallat, comptava amb unes quantes mesquites, cases de bany, molins, etc. El 1125 Alfons I el Bataller la va atacar però no la va poder conquerir; hi va tornar el 1129 i va derrotar un exèrcit almoràvit entre Alzira i Cullera. El tractat geogràfic d'Al-Zuhví, escrit cap al 1147, assenyala l'existència a Alzira d'un gran pont de tres arcs, obra antiga i d'excel·lent factura, així com que els seus habitants eren gent benestant. D'entre els alzirencs de l'època hi destaquen els escriptors: Ben Jafacha, Al-Zaqaq, Ben Amira i Ibn Tomlus, els jurisconsults: Ben Abil Kasal i Abu Baker, l'historiador Algapheker abu Abdalla i el matemàtic Ben Rian entre d'altres. Durant el segon període de les taifes, Al-Jazirat fou posseïda per Sad ibn Mardanix que hi va nomenar governador al noble local Ahmad ibn Muhammad ibn Djafar ibn Sufyan, el qual es va revoltar i es va passar als almohades seguint a Ibn Hamuskh de Jaén i a Abd Allah ibn Sad d'Almeria. Ibn Mardanix la va assetjar el juny de 1171 amb el suport del seu germà l'emir de València Abu l-Hadjdj Yusuf; el setge va durar dos mesos (fins a l'agost) quan va rebre l'ajut dels almohades i els assetjants es van haver de retirar.[17]
El 30 de desembre del 1242 conquista la vila Jaume I, qui va concedir-li infinitat de privilegis, entre els quals destaca el de mer i mixt imperi amb jurisdicció en causes civils i criminals, sobre 42 pobles i amb el rang de vila real. La reina Violant d'Hongria va fundar a la ciutat el convent de Santa Maria de Montpeller per commemorar la mare del rei. El monarca aragonès renunciarà a la corona en favor dels seus fills a Alzira on, segons la tradició, morirà el 1276 amortallat amb l'hàbit del Cister.
Monestir de La Murta. Lloc de peregrinació de personatges històrics
Alfons I, en 1286, li concedí la facultat de celebrar fires.
La vila prengué part activa en la guerra de la Unió, participà en les Corts del Regne i va exercitar un paper destacat en el compromís de Casp. Els segles xvi i xvii suposaren una recessió en l'ordre polític i econòmic. Se segregaren de la vila Carcaixent, Guadassuar i Algemesí i s'hi van deixar sentir els efectes de l'expulsió dels moriscs.
En la guerra de Successió es va declarar partidària de l'arxiduc Carles i en la guerra contra els francesos el 1811 es traslladà a Alzira la Junta de Defensa de la província. En 1820 es crea el partit judicial d'Alzira. En 1853 el ferrocarril arriba a la vila. El 8 d'agost del 1876, Alfons XII, en consideració a la importància, que per l'augment de la població i desenvolupament de la seua indústria i el seu comerç havia assolit la vila, li concedí el títol de ciutat. El 1885, Alzira es prestà a l'insigne doctor Jaume Ferran Clua perquè experimentara la vacuna contra el còlera.
Plaques commemoratives de les visites del papa Joan Pau II i dels reis d'Espanya Joan Carles i Sofia al Santuari de Santa Maria del Lluch, Alzira
Al seglexx, finalitzada la guerra civil, el dictador Francisco Franco va visitar la ciutat el 1939 i el 1947. El desenvolupament industrial i la font de divises en què s'havia convertit l'exportació de taronges, motivà també la visita del príncep Joan Carles de Borbó a Alzira el 1961. El 1964 es va celebrar a la ciutat el VII centenari de la Séquia reial del Xúquer (d'Alzira en temps de Jaume I). Els actes van estar presidits per Cayetana Fitz-James Stuart, duquessa d'Alba. El príncep Joan Carles de Borbó, acompanyat per la princesa Sofia, feu una segona estada a Alzira el 1970.
El Xúquer, assot de la població, ha provocat danys a la ciutat al llarg de la seua història. Les riuades de 1320, 1473, 1779, 1864 i 1987, entre d'altres, en són bon exemple, però és el 20 d'octubre de 1982 quan es va produir una de les més tràgiques pàgines de la història d'Alzira: la presa de Tous va rebentar i tota la comarca romangué inundada sota les aigües del Xúquer, en un episodi que a hores d'ara no està encara suficientment aclarit. Per aquest motiu, els reis d'Espanya, Joan Carles i Sofia i el papa Joan Pau II visitaren el Santuari de Santa Maria del Lluch per consolar els afectats.
Segons dades de l'INE, Alzira tenia 45.451 habitants l'any 2022. Segons dades de l'ajuntament de 2008, hi ha 4.633 immigrants censats (1.400 romanesos; 526 marroquins; 278 búlgars; 266 equatorians; 250 algerians).
Evolució demogràfica
1900
1910
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1981
1991
2000
2005
2007
2008
2014
20.572
22.657
20.839
21.232
24.518
24.935
26.669
32.876
37.446
40.055
41.264
42.543
43.038
44.440
44.518
Al 2024, la població d'Alzira és de 47.366 habitants segons l'INE.[2]
L'economia s'ha sustentat tradicionalment en l'agricultura i especialment en la taronja, que s'ha vingut conreant des del seglexvi. Durant el segle passat l'Alzira agrícola ha donat pas a una ciutat eminentment comercial, industrial i de serveis.
Algunes de les empreses industrials més famoses que hi ha hagut a Alzira són Avidesa o Grefusa. En el sector cultural, destaquen Ribera TV i l'editorial Bromera.
Un dels motors econòmics més importants de la ciutat està constituït pel Servei de Desenvolupament Econòmic IDEA Alzira,[calcitació] que compta, a més, amb l'Oficina de Projectes Europeus Alzira On Europe.[calcitació]
Alcalde: Alfons Domínguez Gento (Compromís) (17/06/2023) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (12 vots: 6 de Compromís, 4 de PSPV i 2 d'UCIN.[18])
Fonts: JEC,[19] JEZ Alzira,[20] M. Interior,[21] Periòdic Ara.[22] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)
Alguns llocs destacables de la localitat són, per exemple, la reserva natural de la Murta i el monestir, La Casella i la seua reserva de cérvols. Tot inclòs dins del Paratge Natural Municipal de la Murta i la Casella.
Església de l'Encarnació. Del seglexviii. Va ser un convent de Caputxins. Conté una interessant decoració ceràmica del xviii.
Monestir de la Murta. Des del seglevii hi hagué una colònia d'ermitans, fins i tot durant la dominació àrab. L'edifici del convent fou començat a edificar-se en 1401 amb llicència del papa Gregori XI de 1376. Fins a 1623 se li feren diverses modificacions. Amb la desamortització de Mendizàbal va quedar buit i arruïnat, només se'n conserva la torre anomenada dels Coloms. Actualment és propietat municipal.
Creu Coberta. Medieval, d'estil goticomudèjar. Restaurada en 1962. És el lloc on tradicionalment s'ubica la mort de Jaume I.
Casalicis del pont Sant Bernat. De 1717, restaurats el 1940. Inicialment estaven sobrel el desaparegut pont de sant Bernat (abans sant Agustí).
Santuari del Lluch. Del primer terç del s. XX. Situat al cim de la Muntanyeta del Salvador, la seua situació privilegiada fa que siga un temple molt conegut a la Ribera.
Escoles Pies. Finals del XIX. A hores d'ara és la Casa de la Cultura.
Monestir de Santa Llúcia, també conegut com a Convent de les Llúcies, és un conjunt conventual renaixentista, erigit durant el seglexvi a Alzira, del qual subsistixen el claustre i la nau i la façana de l'església.
Casa Consistorial. És el monument més important d'Alzira. Es va edificar entre 1547 i 1603 en estil gòticorenaixentista. Compta amb importants obres d'art i un interessant arxiu històric.
La Cova o Torre de les Meravelles es troba a la partida de Vilella d'Alzira, prop del límit amb el terme municipal de Carcaixent. Té la peculiaritat de posseir una torre quadrangular, erigida el 1912, per a tancar i controlar l'accés.
Edificis modernistes dels voltants de la plaça de la Constitució.
Escuts del carrer Sant Roc. Són dos escuts nobiliaris situats en els edificis dels números 8 i 13 d'esta via alzirenca.
Círculo Alzireño, edifici neoclassicista amb interessants salons valencià, daurat i àrab.
Hi ha mostres de l'arquitectura rural de la Ribera en les partides de Vilella i Materna.
En el nucli antic de la ciutat –La Vila, declarat BIC— es troba part de l'antic circuit de la muralla d'Alzira.
El Palau de Casassús és un palau senyorial estructurat en tres plantes. En la planta baixa destaquen els arcs gòtics i en la façana el seu escut nobiliari, que és bé d'interés cultural (número R-I-51-0011340).
Els Premis Literaris Ciutat d'Alzira són els premis literaris més importants i complets del País Valencià, i consistix en una sèrie d'actes i jornades culturals, conferències i lectures i finalment en una gala anual amb presència del món polític, literari i cièntific. Destaquen pel suport i reconeixement de títols escrits en valencià, on té un paper important l'editorial alzirenca Edicions Bromera, conjuntament amb la Universitat de València, la Universitat Nacional d'Educació a Distància, l'Ajuntament d'Alzira i la caixa d'estalvis Bancaixa. Anualment i en la seua XVIII edició este esdeveniment concedix nombrosos premis i dotacions econòmiques a escriptors valencians i nacionals.
Mascletà de les Falles d'Alzira a la plaça del Regne.
Falles d'Alzira. Festa d'interés turístic nacional. Alzira és, després de València, la ciutat que més monuments crema per sant Josep.
Setmana Santa d'Alzira. Festa d'interés turístic nacional.
Festes Patronals. Tenen lloc en el mes de juliol, als sants Bernat, Maria i Gràcia; i en el mes de setembre, a la mare de déu de Lluc. En les festes del Lluc es representa la troballa de la Verge amb les típiques danses del Jardí, del Negrito, de la Farina, dels Mariners; de la Carxofa, del Pal, del Palustre, dels Pastorets i dels Arquets, totes elles vinculades als diferents gremis.
Joan Vich i Manrique de Lara (Alzira, 1530 - Tarragona, 1612), ambaixador d'Espanya a la Santa Seu, bisbe de Mallorca (1573) i arquebisbe de Tarragona (1604).
Antoni Just de Ridaura (seglexvi), aristòcrata, coracer major de l'emperador Carles I d'Espanya i V d'Alemanya, heretatge dels senyorius de Benicull i la Vila-Joiosa.
El 29 d'octubre del 2024, el municipi d'Alzira es va veure afectat per la DANA,[41] una gota freda que va tindre greus conseqüències en una totalitat de 78 municipis del País Valencià, on s'han registrat 224 morts.[42]
En aquest municipi hi ha hagut una mort a causa de la DANA. A més, la ràpida crescuda del Magre, afluent del Xúquer, va evitar que aquest poguera discórrer de forma normal a causa de l'efecte bloqueig del Magre, el qual va donar lloc a que es produïren algunes inundacions al municipi.[43][44] A la capital de La Ribera Alta, una població acostumada a les inundacions degut a la seua localització a la vora del riu Xúquer, l'alcalde Alfons Domínguez va ser avisat per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer de les conseqüències que podia tindre la DANA durant el 29 d'octubre. A les 14:30 d'eixe mateix dia, la situació del Magre era crítica. El Xúquer es va desbordar i diverses famílies van haver de ser rescatades.[45]
Enric Montalvà, regidor d'agricultura d'Alzira, va demanar que el municipi fora declarat com a zona catastròfica, ja que s'estima que els danys al camp han sigut de més de 27 milions d'euros. La DANA va provocar greus danys en l'autopista AP-7 i el terme municipal, amb conseqüències a les plantacions de cítrics i caquis, amb unes 70 mil fanecades afectades. El nucli urbà no presenta danys rellevants.[46]
Quant a les ajudes rebudes, la Generalitat Valenciana publicava el 5 de novembre del 2024 ajudes directes a les persones físiques que hagueren perdut béns i utensilis de primera necessitat a causa dels danys provocat per la DANA, amb una ajuda de 6.000 euros per cada vivenda afectada. De la mateixa manera, també es proporciona una mínima ajuda inicial de 200.000 euros dirigida als ajuntaments dels municipis afectats, amb l'objectiu de finançar les actuacions d'emergència no ajornables i els gastos urgents dels ajuntaments provocats per la DANA.[47][48] Per altra banda, Azira va rebre el 28 de febrer del 2025 una ajuda del Ministeri de Política Territorial d'un import total de 20,9 milions d'euros, amb l'objectiu de finançar les obres de reparació i reconstrucció dels municipis afectats per la DANA.[49][50]
↑El 24 regidors que conformaven l'ajuntament eren de la Conjunció Republicano-Socialista, que amb el 70% de participació va obtindre el 100% del vot.[23]
↑«En honor a Jaime I».Real Asociación Española de Cronistas Oficiales,27-07-2020. Arxivat de l'original el 27 de juliol 2020[Consulta: 27 juliol 2020].
↑«Testigo-60 aniversario».Cristoagonia.org,27-07-2020. Arxivat de l'original el 27 de juliol 2020[Consulta: 27 juliol 2020].
↑CASARES RODICIO, Emilio (director de l'obra): Diccionario de la Música Valenciana. Edita Iberautor Promociones Culturales S.R.L., 2006. Col·labora L'Institut Valencià de la Música. Pàgines 11 i 12. Volum I, ISBN 84-8048-706-2
De Alzira, Rafael; De Valldaura, Jorge; Parra, José María; Montagud, Bernardo (1987), Falla Colònia Ana Sanchis, Vieja Alzira. Galería Histórico-Artística de Cartonajes Suñer, 175. ISBN 84-404-0476-X.
Rovira Marín, Alfonso (1995), Falla Camí Nou, Crónicas de un pueblo, 229. ISBN 84-605-1485-4.
Rovira Marín, Alfonso (1997), Falla Camí Nou, Crónicas de un pueblo II, 189.
Rovira Marín, Alfonso (2000), Falla Camí Nou, Crónicas de un pueblo III, 237.
Rovira Marín, Alfonso (2005), Falla Camí Nou, Crónicas de un pueblo IV, 237.
Morera, Juan Bautista (1995), Ajuntament d'Alzira, Germania Serveis Gràfics, S.L., Historia de la fundación del monasterio del valle de Miralles y hallazgo y maravillas de la santísima imagen de nuestra señora de La Murta (Año 1773), 197. ISBN 84-88689-22-5.
)
-3)
+1)
.jpg)
