Altava
Altava fou una antiga ciutat romana situada a l'actual Ouled Mimoun, a Algèria. Fou capital del Regne mauroromà. Durant l'ocupació francesa, el francesos li deien Lamoricière.
| Tipus | jaciment arqueològic | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Algèria | |||
| Província | Província de Tlemcen | |||
| Districte | Ouled Mimoun District (en) | |||
| Comuna | Ouled Mimoun | |||
Història
modificaAltava es troba a l'oest de la Mauritània Cesària, a l'estratègica via romana de Tebessa (Theveste) a Numerus Syrorum (actual Maghnia, a Algèria). Durant el regnat de l'emperador romà Septimi Sever, la ciutat estava poblada sobretot per amazics i tenia una petita guarnició romana. La guarnició, segons l'historiador M. Ruiu, fou la Cohors II Sardorum i protegia el nou limes de l'Imperi romà, traslladat cap al sud des de les costes mediterrànies fins a una via militar anomenada Nova Praetentura. Aquesta carretera va des de Rapidum a Numídia fins a Altava i Numerus Syrorum a la frontera de Mauritània Tingitana.[1]
Altava, segons l'historiador Lawless, era un vicus (petit assentament) que obtingué un estatus independent del castrum (fortalesa) de la guarnició; tenia un gran fòrum i un important temple pagà, més tard convertit en una església cristiana (que mostra la creixent presència del cristianisme entre els amazics). L'assentament romà ocupava una superfície de gairebé 13 hectàrees i ara està envoltat de granges.[2]
Després de la invasió vàndala del 429, Altava esdevingué la capital d'un estat amazic independent, oficialment anomenat Regne mauroromà, situat a prop de Mauritania Cesarea i Mauritania Tingitana, a certa distància del Regne vàndal. Malgrat ser un règim polític amazic, pren prestada l'estructura sociocultural, militar i religiosa de l'Imperi romà.[3]
Referències
modifica- ↑ Maria Antonietta Ruiu «La cohors II Sardorum ad Altava (Ouled-Mimoun, Algeria)» (en toscà). Carocci. Universitat de Sassari [Sassari], 2012, pàg. 1415-1432.
- ↑ Lawless, R.I.. «The Roman Civilian Sites». A: Mauretania Caesartiensis (en anglés). Durham University, 1969, p. 122-195.
- ↑ Vega, Noé Villaverde. El Reino mauretoromano de Altava, siglo VI (en espanyol), p. 355.