3
any
L'any 3 va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat de Làmia i Gemin (o, més rarament, any 756 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «3» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 3 (iii) |
| Islàmic | 638 aH – 637 aH |
| Xinès | 2699 – 2700 |
| Hebreu | 3763 – 3764 |
| Calendaris hindús | 58 – 59 (Vikram Samvat) 3104 – 3105 (Kali Yuga) |
| Persa | 619 BP – 618 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 253 |
| Ab urbe condita | 756 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle i aC - segle i - segle ii | |
| Dècades | |
| 20 aC 10 aC 1 aC - 1 - 10 20 30 | |
| Anys | |
| 1 aC 1 2 - 3 - 4 5 6 | |
- Aquesta pàgina és per a l'any. Per al nombre, vegeu nombre tres.
Esdeveniments
modificaAntiga Roma
modifica- Luci Eli Làmia i Marc Servili Gemin són elegits cònsols a Roma.[2]
- Es renova per deu anys l'imperium d'August.[3]
Germània
modificaArmènia
modifica- Gai Agripa, net d'August, és a Armènia per ordre de l'emperador i troba al rei part Fraates V a la vora de l'Eufrates. Els dos homes es posen d'acord per retornar Armènia a la influència romana. August decideix de donar el tron d'Armènia a Ariobarzanes.[5]
Naixements
modifica- Ban Biao, historiador xinès.[6]
- Tiberi Claudi Balbili, astròleg i erudit egipci.[7]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Valeri Màxim. De Factis Dictisque Memorabilibus, I, 8, 11
- ↑ Bowman, Alan K. (et al.) (eds.). The Augustan Empire, 43 B.C.-A.D. 69. Cambridge: Cambridge University Press, 1996, p. 105. ISBN 9780521264303.
- ↑ Tàcit. Annals, II, 42-46
- ↑ Bunson, Matthew. Encyclopedia of the Roman empire. Nova York: Facts on File, 2002, p. 36, 47. ISBN 9780816045624.
- ↑ «Ban Biao». GEC. [Consulta: 29 desembre 2024].
- ↑ Montero, Santiago. Diccionario de adivinos, magos y astrólogos de la antigüedad. Valladolid: Trotta, 1997, p. 89-90. ISBN 8481641618.